-PEDROLO, M: MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN; Barcelona, Ed. 62, 2006, 256 pàgs, ISBN: 9788429758313
-CURS: 2on ESO
-Resum: El 2018 es va conmemorar l’any Pedrolo, rendint merescut record i reconeixement a un dels escriptors fonamentals de la literatura catalana contemporània. Manuel de Pedrolo va ser un autor extraordinàriament prol·lífic que va conrear tots els gèneres i registres, tot i que va ser a la novel·la negra i a la ciència-ficció on va deixar provablement un llegat més significatiu. Precisament a aquest darrer gènere, el de la ciència-ficció, pertany un dels llibres més emblemàtics de la literatura juvenil en llengua catalana: el Me; canoscrit del segon origen. Un clàssic inqüestionable que acompanya des de fa dècades l’iniciació a la literatura per part dels joves, amb una proposta argumental ambientada en un futur post-apocalíptic i en les peripècies de dos adolescents, Alba i Dídac, en els que rau l’esperança de recrear la civilització humana, devastada després d’una invasió al·lienígena. L’obra combina elements de les distòpies futuristes, la novel·la d’iniciació i el relat fundacional i segueix essent un referent icònic malgrat el pas del temps i la irrupció de noves sagues i mitologies juvenils.
-MIHURA, M: TRES SOMBREROS DE COPA; Barcelona, Vicens-Vives, 2014, 160 pàgs. ISBN: 9788431645229
-CURS: 2on ESO
-Resum: amb Tres sombreros de copa (escrita al 1932 però no estrenada fins vint anys més tard, el 1952) Miguel Mihura va contribuir decisivament a renovar el gènere dramatúrgic espanyol juntament amb d’altres autors com Federico García Lorca, Enrique Jardiel Poncela o Valle-Inclán. L’obra és una esbojerrada comèdia que incorpora elements del que es coneix com a “teatre de l’absurd” (iniciat per autors com Eugène Ionesco) i que li serveix a Mihura per a plantejar, amb un envejable equilibri de registres que van des del lirisme sentimental a la sàtira burlesca, la contraposició entre dues formes d’entendre la vida: d’una banda la de la classe burgesa, hipòcrita, encotillada i permanentment sotmesa a les formes i les aparences i, de l’altra, la d’una generació vitalista, carent de prejudicis i que cerca la sinceritat i el ple gaudi de l’existència. Ambdós mons, però, acaben coincidint en la seva tendència a oferir tan sols una visió parcial de la complexitat de les relacions humanes i com a tals són igualment analitzades i caricaturitzades sense contemplacions per l’autor. Amb Tres sombreros de copa Mihura va assolir una fita d’audàcia i innovació en el teatre còmic que malauradament no tornaria a repetir, doncs durant la postguerra espanyola la seva obra es va anar acomodant progressivament als cànons imperants a l’època, molt més convencionals i decididament més inofensius per als codis morals del règim franquista.
