Diversos estudis han demostrat que escoltar música afecta directament l’estat d’ànim de les persones. Sigui positiva o negativament, produirà efectes immediats i duradors. Tenint en compte els efectes positius de la música, molts científics creuen que produeix canvis beneficiosos en el cervell de les persones que escolten música.
El nostre enteniment de la música és diferent, hi ha un estil que s’adapta a cadascun de nosaltres, depèn dels nostres sentiments. És fàcil per a nosaltres associar una cançó o estil musical amb el nostre estat d’ànim, i reconeixerem quan una cançó és “feliç” o “trista” per a nosaltres.
A vegades reconeixem una cançó d’aquesta manera, i escoltar una cançó canviarà immediatament el nostre estat d’ànim.
Però, com ens afecta la música?
El ritme de la cançó està relacionat amb l’activació o relaxació muscular, el ritme lent provocarà inhibició del moviment i una sensació de calma, i el ritme ràpid provocarà activació del moviment i exteriorització emocional. Les notes agudes sovint actuen sobre el sistema nerviós, la qual cosa augmenta l’estat d’alerta i la resposta. Pot ajudar-nos a despertar o evitar que la fatiga ens superi. Els greus tendeixen a tenir l’efecte contrari, promouen la relaxació i produeixen una tranquil·litat extrema.
Pel que fa als instruments musicals que componen la música a escoltar, els de corda solen ser expressius i penetrants, i es recomanen quan ens sentim malament i quan ens sentim bé. Els instruments de vent destaquen pel seu poder alegre i vivaç, i apareixen quan ens sentim tristos o deprimits.
Per tant, la música és un estímul bàsic en la vida humana; ens diverteix, ens alegra, ens distreu, ens ajuda a afrontar els problemes, estimula els sentits, ens inspira, ens relaxa … Poder per a fer que les emocions siguin superiors a les preocupacions. I, per tant, també podem saber com ens afecten els diferents gèneres de música al nostre cervell.
Als adolescents, alguns gèneres musicals o cançons els ajuden a sentir-se més desinhibits. El gust dels adolescents per la música els confereix un espai adequat per exercir lliurement les activitats. Escoltar música clàssica per estudiar estimula el cervell afavorint així el procés d’aprenentatge.
Escoltar música fa que t’alliberis dels problemes actuals i poder tenir un mínim de tranquil·litat. És igual quin tipus escoltis, ja que qualsevol que t’agradi o et faci sentir còmode ajuda.
També hi ha aspectes negatius de la música en l’adolescència. És a dir, si estàs trist i et poses a escoltar música trista pots arribar a estats de depressió, ja que no et consola.
El jazz provoca una relaxació al nostre cos, fent que puguem entendre les coses sense necessitat de frustrar-nos i fins i tot que tinguem espai per a planificar enmig de tots aquests pensaments.
El rock i el pop són un estímul per al cervell, perquè pel ritme que porten ajuden a donar aquest últim esforç que necessites per a acabar alguna cosa, sobretot el treball físic que més et costa.
El metal ens ajuda a alliberar l’estrès que tenim al cos.
La música clàssica pot reduir la pressió sanguínia, fer més forts els vincles emocionals que tenim amb altres persones, ajudar el cervell a agafar el son i fins i tot reduir el dolor físic.
Després de fer un qüestionari, els resultats van ser aquests:
La música ajuda a relaxar-te quan et trobes en un mal moment?
100% sí, 0% no.
Quin és el gènere que més t’ajuda?
Va sortir guanyador el gènere “jazz” amb un 37,5%.
Quant temps dediques a escoltar música?
Va sortir que un 37,5% dedica a escoltar música d’1 a 3 hores al dia.
Van fer un experiment partint de la música “un experimento en torno a la música”
Aquest experiment es va dur a terme a la facultat de psicologia de la BUAP, a Mèxic. El va dirigir el professor Roberto Valderrama Hernández. El seu propòsit era esbrinar quin era l’efecte d’una melodia “forta” a l’ansietat.
Per melodia “forta” s’entén aquella que té un ritme irregular, marcat, ràpid i escoltada a un volum alt. Bàsicament, correspon al “metall pesat” o “heavy metal”.
Per a l’estudi es va triar 137 subjectes. Entre ells, 31 eren homes i 106 dones. L’edat mitjana era de vint anys i tots eren estudiants de psicologia. Primer se’ls va practicar un test per mesurar-ne l’estat d’ansietat. Després se’ls va fer escoltar fragments de heavy metall de 5 minuts cadascun.
En total, cada investigat va completar una escolta de 47 minuts.
L’investigador va poder observar que durant els lapses d’escolta els participants incrementaven el nerviosisme. Es mostraven inquiets i ho expressaven canviant constantment de posició i amb moviments erràtics de les mans i els peus.
Valderrama va poder concloure que aquesta mena de melodies excitants incrementaven el nivell d’ansietat.
L’explicació rau que aquesta classe de ritmes estimulen intensament el sistema simpàtic i això augmenta la tensió física i psicològica. Si aquesta no s’allibera mitjançant moviments com ballar o saltar, l’energia s’acumula i dona lloc a símptomes propis de l’ansietat.
Marta Montserrat i Pol Soto
