Tot va començar la nit abans pensant com seria aquesta nova etapa, nous amics…, nous professors…, noves classes…, etc. Tot seria nou menys els amics de Roquetes que anirien al mateix institut, però a més d’això tot nou. Per les onze de la nit no em podia dormir pel pessigolleig de la panxa que no em deixava estar tranquil·la, estava molt nerviosa pel que podien pensar de mi, pels nous companys…, però sabia que devia descansar per a que l’endemà estigui amb forces. L’endemà al matí tenia molta energia i quelcom dintre meu em deia que aquest any serà un dels millors anys de la meva vida.
