Fa unes dècades, la muntanya de Santa Coloma va viure una etapa negra en la que, els incendis eren un càstig continuat. Una ciutat com SC de Gramenet, amb tanta superfície cimentada i amb el trànsit que el seu alt índex de població generava, corria el perill de convertir-se en una ciutat gris, de formigó, asfalt i, a més de pol·lució, sense cap espai verd que la descongestionés. El pulmò natural de la nostra ciutat desapareixia i, amb ell, el sotabosc que frenava l’erosió del terreny.
L’esforç de col·lectius com les associacions de veïns, les escoles i instituts, el Centre Excursionista Puigcastellar i altres institucions de la ciutat, que van organitzar plantades d’arbres i plantes arbustives, va ser un intent de la ciutadania per a restaurar i conservar el nostre espai natural el més verd i frondòs possible. Amb les plantades s’ha intentat regenerar boscos que, amb una mica de cura, podran gaudir els nostres fills i els fills dels nostres fills. Som molts els qui creiem que el planeta s’ha de cuidar, restaurar i, fins i tot, millorar per a deixar un món millor a les generacions futures. Tots hi podem posar el nostre granet de sorra, i cal començar per l’entorn més immediat.
Des que va començar la pandèmia, en hem llançat a la muntanya més propera, la de casa nostra. Això ens ha permès conèixer millor el nostre entorn, però, en alguns casos, també descuidar-lo i maltractar-lo.
Festes diürnes i nocturnes deixen una empremta, no pas verda, a molts racons de la nostra muntanya, que no només embruta i dona aspecte d’abocador, com gots i ampolles de plàstic que trigaran anys i panys en descomposar-se; sinó que també comporta riscos a curt termini com les ampolles de vidre, molt més perilloses ja que comporten un risc elevat d’incendi.
Des de fa unes setmanes aquest risc s’ha incrementat per l’acció de grups que fan fogueres directa e intencionadament ( s’ha trobat restes de material inflamable al costat) al nostre espai natural. Aquestes accions comporten un risc molt elevat d’incendi, doncs el foc té vida pròpia i s’escampa al mínim descuit, fogueres al bosc, al poblat Iber o, fins i tot, al damunt de les taules del bosquet de les escoles i directament a sota dels pins, estan posant en risc el nostre pulmó verd, els habitatges més propers i l’aire que es respira a tota la ciutat. Es triga dècades en reconstruir un bosc que es pot trigar minuts a destruir.
Tant bombers, com mossos, vigilants forestals, policia local i fins i tot els veïns de la zona ja estan alertats per a controlar el mínim indici de perill. Però també de de l’Rb4 volem demanar la vostra col·laboració, vosaltres també hi podeu contribuir en aquesta cura del bosc i si veieu algú fent foc o veieu foc truqueu directament a la Policia Local (93 462 40 10) què és la que gestiona les trucades sobre aquest tema i s’encarrega d’enviar els efectius pertinents.
I no oblideu: si sortiu al bosc, EMPORTEU-VOS LES VOSTRES ESCOMBRARIES CAP A CASA. I, si podeu, emporteu-vos alguna més que hi trobeu.
Núria Hoyo
