Els contes tradicionals del ric folklore hebreu estan plens d’històries sobrenaturals, enginyoses, alliçonadores, humorístiques…, però sempre carregades de valors morals. Així, per exemple, a “El gra de la magrana” un pobre sabater ha de recórrer a l’astúcia i la intel·ligència per salvar la vida i denunciar implícitament la corrupció i hipocresia dels poderosos. La sagacitat és també una eina molt útil per a Hershele d’Ostropol, un pillet que censura i es burla de l’avarícia d’un botiguer a “La copa sense copeta”. Amb un enginy semblant al de Hershele, el rabí de Marràqueix castiga a “El que val una olor” la cobdícia d’un forner que exigeix cobrar fins per l’olor del seu pa. D’altra banda, l’humor és el veritable protagonista de “La ciutat dels ximples”, una història en què la lògica delirant dels habitants d’aquesta curiosa ciutat desconcerta i fa riure el lector. La generositat, la saviesa, la tradició o la gratitud són, doncs, valors molt presents en tot el recull, i la virtut sempre hi és merescudament recompensada.
