Kit de supervivència per a investigadors novells (TdR)

En Víctor López, investigador en didàctica de la ciència a la UAB ens ha fet un kit de supervivència per a investigadors novells explicant tot el viatge que ha d’emprendre l’alumnat de primer de batxillerat en la seva investigació cap el treball de recerca.

Quines són les eines que necessito perquè el meu viatge tingui èxit?

  1. És un procés personal. El TDR és un viatge que ha de fer un mateix, no me’l poden fer.

  2. Quan anem sempre tornem i tornem amb noves perspectives. És una viatge d’anada i tornada. Parteixo d’un problema, una pregunta, una hipòtesi, un interès… Al final sempre tornaré a aquí: si tenia una pregunta, miraré si puc respondre a la pregunta, si tenia una hipòtesi al final sabré si l’accepto o la rebutjo…

  3. Ha de ser honest. Un dels principis bàsics de la recerca és que el procés sigui honest, encara que potser no surti bé.

  4. Ha d’estar delimitat per principis ètics. La investigació ha ser ètica.

Hi ha moltes maneres de fer recerca però sempre ha de ser un procés personal, partir d’alguna cosa i tornar-hi al final, ha d’estar basat en l’honestedat i delimitat per principis ètics.

Hi ha 4 maneres de plantejar una recerca:

  • Obtenir coneixement: saber-ne més d’algun tema concret. Però el què he d’aportar no és un copia-enganxa. Ha d’aportar un coneixement que abans no hi era, teòric o experimental. Pot ser en l’àmbit de socials, naturals, lingüística…

  • Elaborar un producte. Es fa normalment a matemàtiques o tecnologia. Per exemple, un programa informàtic, un objecte (quina és la millor manera de dissenyar-lo?)

  • Resoldre un problema. Un de contaminació, de bullying…Pot ser personal, social

  • Construir una experiència artística: elaborar un llibre, un vídeo, un artefacte…

Com planifiquem aquesta recerca?

  • Cal trobar un equilibri entre allò que ens agradaria fer i allò que podem fer. Hem de trobar una cosa que ens motivi però que la puguem portar a terme.

  • Hem de delimitar clarament de què estem parlant. Hem d’evitar generalitzacions. Un treball sobre la guerra freda, per exemple, és massa general; cal concretar: un moment concret, un personatge concret… S’ha de convertir en un tema concret del qual en sortireu experts.

  • La vostra contribució ha de ser petita, molt concreta.

  • Hem de decidir si fem una recerca top-down, partim d’una idea teòrica de la que tu ja tens coneixement, o una bottom-up partim d’un fet o fenomen que passa al món (fet històric, experiment de química…) i construïm la teoria que millor explica perquè està passant això.

Quins objectius ens proposem?

  • Un objectiu de recerca ens ha de permetre guiar-nos en el nostre procés de fer recerca

  • No es poden fer objectius de tipus personals. Salvar el món, aprendre molt, passar-ho bé no són objectius d’investigació. Això són motivacions, no objectius.

  • Trobar alguna cosa que abans no existia, o dissenyar un objecte, saber alguna cosa que abans no sabia, resoldre un problema que no estava resolt.

  • Un objectiu no és un procés metodològic com una visita o una entrevista. És la manera d’arribar a l’objectiu.

A mitja recerca els objectius poden canviar perquè no tens temps, ha sorgit un problema…

Quina metodologia farem servir?

  • N’hi ha moltes de diferents però cal explicar-les en el treball: què he fet per aconseguir els meus objectius?

Exemples:

  • Documentació i comparació. Si només ens documentem, només exposem la idea d’algú: cal comparar.

  • Anàlisi exploratòria: Quines són les principals causes de depressió dels joves de Sabadell. Sabrem quines hi ha i les podrem descriure

  • Anàlisi descriptiva: estudi estadístic. Quants joves pateixen depressió a Sabadell?

  • Anàlisi explicativa: Quina relació hi ha entre dues variables? Una influeix a l’altra?

  • Disseny o implementació de solucions. Com  puc construir una màscara per protegir-me pel coronavirus?

  • Creació artística: fer un documental, una revista…

Consells pràctics

  • El calendari de treball ha de ser realista i ambiciós. No podem deixar-ho tot pel final.

  • És molt recomanable llegir treballs d’altres anys. Mireu com estan escrits, com poso les figures, les taules…

  • Tenir una bona estructura del treball per organitzar les idees. Si ja tinc la plantilla d’un document obert podré afegir-hi tot el què se’m vagi acudint

  • He de demostrar el que he après al jurat.

dav