El 31 de maig vam anar tots els alumnes de 2n a TV3, a St. Joan DespĂ.
Vam arribar-hi en autocar. Abans d’entrar, ens van fer passar per un control de metalls. No deixen fotografiar, ni gravar, però ens van cedir una cĂ mera de vĂdeo i nosaltres podĂem gravar el que volguĂ©ssim. Ells ho revisaran i ens ho enviaran al centre. Per torns anĂ vem gravant, tot i que no tothom va poder fer-ho.
Ens van ensenyar les instal·lacions. No només és un edifici, sinó que en són tres.
E
l primer i el segon estan units per un passadĂs i per passar del segon al tercer vam haver de travessar un pati.En el primer edifici es fan les notĂcies, en el segon es fan els esports i en el tercer estan tots els decorats per a les sèries de dibuixos. En aquest Ăşltim tambĂ© hi ha tres platĂłs.
Primer ens van reunir en una sala, on ens van explicar amb un vĂdeo que la sala on es fan les notĂcies no Ă©s tan gran com sembla, Ă©s una il·lusiĂł òptica. Quan amplien amb la cĂ mera, la imatge que hi ha de fons tambĂ© s’amplia i això Ă©s grĂ cies a que la sala no acaba en puntes. Quan sentim dir que la televisiĂł “engreixa”, Ă©s cert. Les cĂ meres tenen danys col·laterals…
Ens hagués agradat que ens haguessin deixat participar en algun programa o que ens haguessin deixat veure els decorats per dintre.
El que mĂ©s ens va cridar l’atenciĂł va ser la grandĂ ria de tot plegat, perquè quan passem per davant amb el cotxe veus un edifici molt petit i en canvi es enorme.
Marta Fernández i Mireia OrpĂ 2n B
