El 31 de maig vam anar tots els alumnes de 2n a TV3, a St. Joan Despí.

Vam arribar-hi en autocar. Abans d’entrar, ens van fer passar per un control de metalls. No deixen fotografiar, ni gravar, però ens van cedir una càmera de vídeo i nosaltres podíem gravar el que volguéssim. Ells ho revisaran i ens ho enviaran al centre. Per torns anàvem gravant, tot i que no tothom va poder fer-ho.

Ens van ensenyar les instal·lacions. No només és un edifici, sinó que en són tres.

El primer i el segon estan units per un passadís i per passar del segon al tercer vam haver de travessar un pati.En el primer edifici es fan les notícies, en el segon es fan  els esports i en el tercer estan tots els decorats per a les sèries de dibuixos. En aquest últim també hi ha tres platós.

Primer ens van reunir en una sala, on ens van explicar amb un vídeo que la sala on es fan les notícies no és tan gran com sembla, és una il·lusió òptica. Quan amplien amb la càmera, la imatge que hi ha de fons també s’amplia i això és gràcies a que la sala no acaba en puntes. Quan sentim dir que la televisió “engreixa”, és cert. Les càmeres tenen danys col·laterals…

Ens hagués agradat que ens haguessin deixat participar en algun programa o que ens haguessin deixat veure els decorats per dintre.

El que més ens va cridar l’atenció va ser la grandària de tot plegat, perquè quan passem per davant amb el cotxe veus un edifici molt petit i en canvi es enorme.

Marta Fernández i Mireia Orpí  2n B