El passat 1 d’abril, nou alumnes de 2n d’ESO vam representar a l’Institut en el concurs de Relat Breu a la Universitat Politècnica de Catalunya. Hi participaven més de mil estudiants, tots de 2n de l’ESO.
Havíem d’escriure un relat curt, en menys de dues hores, introduint-hi una frase que ens donaven allà. Aquest any era “fa quaranta anys” ja que era el quarantè aniversari d’aquest certamen.
El recurs més fàcil era utilitzar la frase al principi i a partir d’aquí escriure tot el relat en passat, però la majoria la vam posar cap al mig o al final. Cadascú ho va enfocar de manera diferent, algú ho va fer en format de carta, alguns vam fer el text d’aventures, d’altres de problemes seriosos…
A l’acabar ens van regalar una coca cola i una samarreta. Encara no ens han dit els resultats, els sabrem passat Sant Jordi.
Va ser una experiència única i inoblidable.
Ens fem grans un dissabte
Quan vam arribar ens vam trobar que hi havia moltíssima gent. Un cop tots junts, ens vam fer una foto a l’entrada. Seguidament vam buscar la nostra aula i vam fer cua per entrar. Estàvem molt nerviosos. Després d’esperar una estona, ens va tocar el nostre torn, un per un anàvem passant, donàvem l’autorització i el DNI i un noi marcava el nostre nom en una llista. Ens vam seure tots junts. L’aula era força gran i amb les taules esglaonades. A la taula, hi havia una bosseta amb unes espelmes, una enganxina on teníem escrita la frase que havíem d’introduir en la narració i un bolígraf.
Ens van donar dues hores per escriure el relat. Uns vam acabar més ràpid i d’altres vam trigar més. Quan lliuràvem el full amb el relat acabat, ens donaven un tiquet intercanviable per al obsequi.
Estem molt satisfets del nostre relat!
Què va significar per a nosaltres l’experiència?
Pau Homar
“La simple experiència d’anar a una universitat va ser impactant, però participar en un concurs d’aquest tipus va ser-ho encara més. El meu text parlava de la situació important dels refugiats i orientava la frase a una noia que ens parlava de com va arribar ella al camp de refugiats.”
Ariadna Morell
“M’ho vaig passar molt bé i al final no vaig haver d’acabar-ho ràpid. La frase la vaig encabir en una data concreta i desprès el protagonista deia fa quaranta anys d’això.”
Júlia Perales
“El meu era una explicació de la meva vida, des que vaig néixer fins als 40 anys. Vaig començar el text amb Tot va començar fa 40 anys…”
Roger Botinas
“Ha estat una experiència nova. Quan em van dir que aniria no m’ho creia i m’ho vaig passar molt be.”
Viktoria Olmedo
“El personatge del meu relat estava ancorat en una situació depressiva, però aconsegueix sortir-se’n. És al final del relat on dic …d’això fa quaranta anys… de la mort de la meva àvia.
Va haver un moment que vaig pensar que no tindria prou temps, però no va ser així. Fins i tot em va sobrar mitja hora. Hi tornaria.”
Lara Alonso
“Quan m’ho van dir em vaig emocionar molt i ja vaig començar a pensar el tema de la meva història. Després una vegada em van donar la frase, vaig encabir-la en el tema triat, que era una reflexió de la vida.”
Berta Escobedo
“Va ser una experiència molt intensa, però l’objectiu i gaudi final va ser poder escriure. No importava res: eres tu sol amb el full.”
Andrea Nóbrega
“El meu relat tractava sobre la unió de grup dins d’un esplai. El conflicte era un fet insòlit que havia succeït feia quaranta anys a Galícia.
Quan vaig llegir la frase, ja sabia on la introduiria en el relat. Vaig anar escrivint sobre la marxa.
Carla Puig
No m’esperava pas que sortís seleccionada. De fet, no sabia què havia fet per ser triada. Va ser una experiència maca el treballar en una aula de la universitat amb tanta gent. Ho repetiria.
Alumnes 2n d’ESO
