Un any més el Departament d’Educació Física a organitzat la tradicional esquiada a Andorra de la que han gaudit més de 170 alumnes. Si voleu veure el reportatge fotogràfic d’aquests 5 dies d’esquí el trobareu fent click a reportatge.
Però deixe’m que alguns alumnes de 3r d’ESO us expliquin la seva experiència…
L’activitat de l’esquiada és sense dubte la més esperada per la gran majoria dels alumnes de l’institut, són cinc dies inoblidables!
Aquesta activitat ens dóna l’oportunitat d’aprendre a esquiar, esport poc freqüent a la vida de la gran part dels estudiants. Encara recordo quan anava a primer d’ESO i gairebé no sabia fer la ‘cunya’, i ara, dos anys després, gràcies a les classes amb els monitors i a l’aplicació de les tècniques, he acabat aquest any al grup expert.
També recomano moltíssim l’excursió a Pal, ja que a més d’esquiar per pistes més complicades pots esquiar amb els teus professors d’institut, i la veritat és que l’experiència és molt divertida.
A part d’aprendre un nou esport, tens l’oportunitat de conviure aquests cinc dies a un hotel quatre estrelles amb els teus amics i amigues. Aquesta és una altra cosa que ens encanta de l’esquiada, anar d’habitació en habitació, ajuntar-nos, fer un tomb per l’hotel, etc…
A més d’això també estan les activitats extres a part de l’esquí: la visita a Andorra la Vella, la visita a Caldea, i la nit de discoteca. Sobretot la nit de discoteca acostuma a ser la més desitjada.
En conclusió aquests anys d’esquiada han estat brutals, i és una llàstima que a quart d’ESO ja no es faci l’activitat. Recomano sense cap dubte aquesta experiència, a tothom que tingui l’oportunitat d’anar-hi.
Mario Gálvez Planas 3rA
El passat dia 9 de març del 2020, alguns alumnes de 1r, 2n i 3r de l’Institut Banús vam anar a l’esquiada. Per tercer, era el nostre últim any i ho volíem passar d’allò més bé per tal de recordar l’esquiada com un petit i fantàstic viatge.
Vam sortir de l’institut cap allà tres quarts de deu. Al viatge d’anada sempre tens una mica de nervis perquè vols que comenci tot i aquest any anàvem a un hotel diferent llavors teníem moltes ganes d’arribar i veure com era l’hotel, les habitacions… Vam fer les parades de cada any: primer per esmorzar una mica i una mica més tard per dinar. En arribar a l’hotel tercer érem els primers a triar habitacions, per tant gairebé tothom va quedar content. La veritat és que en ser un hotel de quatre estrelles les habitacions eren bastant grans, les instal·lacions tenien de tot, eren al·lucinants. Quant ja estàvem instal·lats, vam pujar a les pistes d’esquí on l’endemà esquiaríem durant quasi set hores. Mentre pujàvem amb l’autocar, el Marc, professor d’educació física ens va comunicar que al matí ens pujaria l’autocar fins al “teleou”, però a la tarda havíem de baixar des del “teleou” fins a l’hotel caminant. En veure les nostres cares, el Marc va afegir que no era per tant, només eren uns deu minuts caminant. En escoltar allò per poc m’agafa alguna cosa, després d’estar tot el dia esquiant que acabem amb els peus bastant dolorits, hauríem de carregar tot el material que pesa bastant i baixar caminant fins a l’hotel, de veritat? En arribar a les pistes vam llogar el material i vam baixar un altre cop a l’hotel. Ens quedava tota la tarda per davant per acabar d’organitzar-nos, per inspeccionar bé l’hotel i per passar temps amb els amics i amigues. Aquella tarda se’m va fer molt curta tot i que va haver-hi greu incident que va obligar el professorat a reunir-nos a tots en una sala de l’hotel per donar-nos un toc d’atenció. En acabada aquesta reunió vam anar a sopar, el menjar estava molt bo i bastant variat, era un bufet lliure i tu escollies el que et venia de gust. En acabar vam pujar una estona a les habitacions i al voltant de les dotze de la nit silenci absolut i bona nit. L’endemà ens vam despertar, vam esmorzar i cap a les pistes. El primer dia sempre és una mica caòtic, però a poc a poc tot agafa sentit i vaig passar un primer dia fantàstic. He de dir, que el trajecte de baixada caminant no se’m va fer tan dur com esperava. Cada dia, més o menys, van seguir la mateixa rutina, però amb noves experiències: com anar a Andorra la Vella, el dia de la discoteca o el dia que els que teníem un nivell bo d’esquí vam anar a les pistes de Pal. El dia que vam anar a Pal va ser el meu preferit, perquè les pistes són genials, és una estació molt gran i al ser un grup molt reduït els professors que ens acompanyaven tenien molta cura de nosaltres.El dia més dur va ser l’últim. L’havíem d’aprofitar al màxim, perquè per tercer era l’últim, però per culpa del coronavirus vam haver de sortir abans del previst. Tot i això vaig gaudir-lo al màxim.
Per mi, l’esquiada és el millor viatge que he fet mai, perquè he après un nou esport i he passat molt de temps amb els meus amics i amigues que són com la meva segona família i m’entristeix que ja no ho puguem repetir de la mateixa manera. Per això agraeixo molt a tot el professorat i equip directiu de l’institut que fan que això sigui possible. Per últim m’agradaria dir que si ets un alumne que encara tens l’opció de realitzar aquest gran viatge, t’animo que el facis perquè és una experiència que mai oblidaràs.
Laia Butjosa Carretero 3r C
