L’àmbit de l’Educació Física al nostre centre organitza dins del programa curricular una sortida de natura anual per oferir al nostre alumnat activitats esportives i de lleure als entorns naturals propers. Una motxilla d’experiències que esperem els obri la mirada cap a la pràctica d’activitat física tot respectant el medi natural.
A 2n d’ESO ens centrem en les activitats aquàtiques al mar, treballant específicament la vela i els valors associats a les activitats nàutiques i cooperatives.
Podeu veure totes les fotos de la sortida en aquest àlbum.
Per poder conèixer com va ser aquesta experiència us deixem l’escrit d’un dels alumnes participants que considerem transmet les emocions, aprenentatges i vivències que pretén provocar les sortides a la natura de l’àmbit de l’Educació Física. Us recomanem aquesta breu lectura.
AVUI NO BUFA TRAMUNTANA
En aquesta sortida he descobert que la “Menta Poleo” ajuda molt al mal d’estómac.
El 26 de Setembre del 2019 els quatre grups que conformaven segon d’ESO de l’institut Banús a les 8 hores del matí es disposaven a pujar a un autobús directe cap a les platges de Badalona, lloc on poc després tres grups mixtes entre els quatre grups de segon anaven predisposats a les seves activitats.
La sortida es composava de tres activitats; Vaixell de vela la principal activitat de la sortida i, per cert, la més tècnica; Paddle surf, on realment havies de tenir confiança en tu mateix per a pujar-te a aquella planxa de poliestirè; i finalment, Caiac, tres persones, només dues amb rems, a sobre de la barca més inestable del món en un espai més que reduït i per acabar-ho d’adobar enmig d’una extensió de mar considerablement gran.
Jo, junt amb un d’aquests tres grups, que prèviament havíem separat en tres semicercles per a poder escoltar millor els tres professors, acabàvem d’assimilar les poques normes que podien plantejar-se davant aquella situació, i jo, començava a dubtar sobre les meves aptituds físiques. Aproximadament dues hores abans d’aquell instant, anava assegut en una confortable butaca d’autocar pensant justament una cosa semblant, li havia tingut por al mar obert des de que tenia ús de raó, no cal dir que d’això ja fa uns anys.
Recapitulant, jo anava decidit a fer tot el que hem diguessin sense contemplacions i així, per aquests pensaments vaig ser capaç de pujar en aquella taula de poliestirè que de ninguna altre manera hagués pujat. Fora d’aquesta opinió de poruc, va ser una gran experiència, no només per l’activitat, si algun dia feu aquesta sortida, crideu, canteu, balleu (si no teniu por) però si us plau, gaudiu, mai hagués pensat que hi pogués haver tant rebombori en un lloc on jo hauria tingut tanta por sol, la veritat és que amb tant xarau ningú pensa en res, només respirar i gaudir.
La següent activitat era, per a mi, vela de la qual puc dir que va ser realment impressionant aprendre els moviments de vela i les posicions que aquesta pot adoptar, en aquesta activitat millor ni canteu, ni balleu, ni crideu, per a dos motius, primer, no aprendreu res i segon, la botavara que suporta la vela major quan el vaixell vira, es mou bruscament cap a l’altre costat i si esteu despistats potser serà la botavara la que us calli. Per sort a mi no em va donar, però em vaig marejar i literalment em van enviar a l’aigua fins a la vora de la platja.
Finalment queda la cosa inestable de plàstic dur que anomenem Caiac, si, un ramat de Caiacs de tres persones que no es que anessin a molta velocitat intentaven arribar a una boia a uns vint metres, vulguis o no allò era impossible, assegureu-vos de que la vostre parella es fiable i no una persona que vulgui caure sinó és un sacrilegi, podem destacar que vaig tornar-me a marejar.
Al cap i a la fi intenteu aprofitar aquestes sortides tant com pugueu perquè són úniques.
Unai Garcia Ortega, 2n A
