Un Premi Planeta especial

Després d’haver rebut el premi de mans dels reis d’Espanya, Jorge Díaz ha explicat que ¨La bestia” és una “novel·la peculiar” i que darrere el nom de Carmen Mola hi ha “tres escritors, guionistes, amics”, que fa quatre anys es van ajuntar per treballar per construir una història junts, i això s’ha convertit en vàries històries que els han dut fins on són ara.

Amb formació de guionistes -estan darrera de sèries com “Hospital central” – i començant la carrera d’escritors, els tres van mantenir la mentida durant quasi quatre anys, com ha dit en roda de premsa Díaz, que ha fet broma amb la possibilitat d’haver perdut amics en el procès.

“Per mi l’anonimat era molt còmode però també tenia alguna cosa de secret incòmode”, ha reconegut Mercero, que a més a més s’encarrega d’adaptar per a una sèrie de televisió les aventures de la detectiu Elena Blanco que han fet famosa a Carmen Mola.

Antonio Mercero ha explicat que la novel·la per la que han guanyat el Planeta i per la que finalment han descobert la seva identitat, “La bèstia”, està “ambientada en el Madrid de 1834, en què hi havia una epidèmia de colera que castigava la ciutat, i hi havia restriccions molt semblants a les de fa poc temps” (recordeu la tancada de l’institut el 12 de març de l’any 2019 per la COVID).

A més, el Madrid d’aquesta novel·la, ha afegit Mercero, també estava castigat per una guerra carlista i per uns crímens que no són reals, però que són del gust de Carmen Mola, “històries amb crímens un tant escabrosos”.

Mercero ha confessat que tenien ganes de probar aquesta “barreja de novel·la històrica i de thriller” ambientat en una ciutat de caire opressiu.

El tercer membre d’aquest grup d’escriptors , Agustín Martínez, ens diu que en “La bestia” el lector assisteix a “la història de Lucía, una adolescente huérfana que busca a su hermana desaparecida”. Pàgina rera pàgina sorgeixen, segons Martínez, “muertes, conspiraciones de café y lucha de clases”Pàgina rera pàgina apareixen, segons Martínez, “muertes, conspiraciones de café y lucha de clases”.

Jorge Díaz ens diu que el personatge principal de la novel·la és la ciutat de Madrid, la que comparteixen els tres, diferent de la d’avui en dia, que està bruta, amb fang, sense voreres, amb les escombreries pels carrers.

Recorda que en aquest Madrid encara existia el tancat que voltava la ciutat i que amb l’epidèmia de còlera es va tancar encara més, amb enterraments de menys de deu persones, grups de menys de sis, confinament de les persones amb símptomes, característiques que s’assemblen a les viscudes en la pandèmia actual.

Concretant la història de ficció que conté “La bestia”, Mercero diu que “el fil principal de la novel·la és la búsqueda per part d’una òrfena, Lucía, de la seva germana Clara en aquest Madrid polsós envoltat per la guerra carlista i el còlera, que ha estat segrestada per un assassí de nenes”.

I, per tant, es tracta d’una “història de superació i búsqueda” que els autors volen pensar que té “un aire dickensenià” (no sé què en pensareu d’això).

Segons Agustín Martínez “la novela termina siendo un espejo deformado de nuestra realidad, en la que las resonancias de 1834 y lo vivido reciente con la pandemia resultan sorprendentemente parecidos”.

I ara us faig cinc cèntims de la novel·la finalista:

‘Últimos días en Berlín’ de Paloma Sánchez-Garnica:

L’escriptora Paloma Sánchez-Garnica ha estat nomenada finalista del Premi Planeta 2021 amb la novel·la ‘Últimos días en Berlín’, segons ha anuciat el jurat en la gala d’entrega en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

La novel·la finalista de la 70 edició del premi es va presenta sota el títol ‘Hijos de la ira’, amb el seudònim de Yuri Zhivago, i tracta d’un jove que no renuncia al somni de retrobar-se amb la seva mare i el seu germà petit, als que la família va haver d’abandonar fugint del règim leninista.a los que la familia tuvo que abandonar huyendo del régimen leninista.

Després de rebre el premi, Sánchez-Garnica ha subratllat que es tracta d’una novel·la d’amor i d’amistat, durant els anys en què manava el nazisme i l’horror de la Segona Guerra Mundial.

Ha dit que ‘Últimos días en Berlín’ evoca el que “provoquen els totalitarismes en la vida qüotidiana”, així com la força necessària per sobreviure i véncer a la mort.

Sánchez-Garnica ha assenyalat que li fa molta emoció rebre el Planeta en les actuals circumstàncies, després de la pandèmia, i insisteix que està escrita des de la “passió i l’emoció”.