La nit de Santa Llúcia

Amb una versió catalana del Parole, parole com a fil conductor, per l’escenari del Teatre Nacional de Catalunya van passar les valencianes d’El Diluvi, els músics Ferran Palau i Marc Parrot, el glossista Mateu Xurí, en Jordi Oriol i la ballarina Fàtima Campos.

L’últim premi lliurat va ser el Sant Jordi de Novel·la que va anar a mans del director i autor teatral Sergi Belbel (Terrassa, Vallès occidental, 1963) per Morir-ne disset, «una resposa enjogassada i càustica al debat sobre la naturalesa del gènere novel·lístic», segons el jurat.

L’obra explica la història d’un assassí en sèrie i juga amb el concepte de morir/matar en català. Curiosament, l’assassí de la història és del Vallès occidental, com l’autor (fill de Terrassa), i la novel·la està carregada d’un humor que es vincula, segons el jurat, a l’obra literària de la Colla de Sabadell.

Belbel va recordar que l’editora Esther Pujol li va dir fa anys que havia d’escriure una novel·la, però mai s’hi havia pogut dedicar per la tasca de dramaturg i director teatral. La pandèmia li va permetre dedicar-s’hi, “en secret” i va escriure aquesta obra “més des de les entranyes que des del cap”.

El premi el va entregar Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, que va passar les últimes quatre edicions de la Nit de Santa Llúcia a la presó. Cuixart va reivindicar la cultura com a «font de resistència», va demanar «ambició» als polítics per una indústria audiovisual «catalana i en català». Per acabar va exigir a tots els partits catalanistes que deixin de fer «política de curta volada» i donin suport a la manifestació de dissabte a favor de la immersió lingüística.

El premi Carles Riba de poesia va ser per Si entra boira no tindré on anar, del veterà poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945). El jurat del Riba va explicar que «la boira del títol sembla dominar els poemes mateixos, construccions quasi aèries de tan delicades, tant en vers com en prosa», una boira «que desdibuixa el tempsi que és germana del misteri, aquell que -de tan senzill, precisament- encara ningú ha desxifrat: el de la vida i la mort». El mateix jurat considera que «Vidal Ferrando ha evolucionat cap a una aparent senzillesa, i això, alhora, vol dir que ha guanyat complexitat».

Des del seu primer poemari, El brell dels jorns (1986), Vidal Ferrando ha evitat repetir-se, intentant obrir noves vies a la seva poesia i parlar sempre alhora d’ell mateix i del món i la història que l’envolta. En rebre el premi, Vidal Ferrando va afirmar: «Per mi no és un premi més de poesia sinó el premi de poesia per excel·lència»

Premi Mercè Rodoreda.

Ricard Sunyol (El Masnou, Maresme, 1989) va rebre el Mercè Rodoreda de contes pel recull Declaració d’invencions, «per l’originalitat de la veu i l’estil que travessa tot el conjunt de l’obra», segons el jurat, que també ha valorat «l’experimentació formal i sonora i el joc amb el llenguatge».

En declaracions a EL TEMPS, un membre del jurat explica que el recull reuneix diversos aspectes: «Que tots els contes són bons, del primer a l’últim; que estan organitzats com una macroestructura, de vegades per l’estil, de vegades per la temàtica i amb un conte pròleg i un conte epíleg».

Sunyol, que és llicenciat en Cinema i Televisió per la Blanquerna, ha qualificat el seu aplec de contes com una obra «Satírica, humorística i molt surrealista» que se’n riu, entre altres coses, de «tinglados com aquest». Declaració d’invencions serà la primera obra, ja que fins ara només havia publicat un conte a la revista Branca. Sunyol recorda que ha estudiat escriptura a l’Escola Bloom i n’ha agraït el mestratge, especialment el de Borja Bagunyà.

Segons l’autor, l’obra és un recull de contes «postmoderns», amb clara influència de Foster Wallace. Segons el jurat, però, s’hi veu la influència d’autors contemporanis catalans, com Borja Bagunyà -que, fins i tot, hi surt com a personatge- o Adrià Pujol Cruells.

Carles Sala (Girona, 1974) ha guanyat el premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb Capità Lluc, una narració explicada per un nen cec, tot i que aquest fet no és el centre del relat. La història conta com els nens de Vila-remota de Dalt van conèixer l’oceà en un viatge accidentat i ple d’aventures, que acostarà els personatges juvenils amb un grup d’avis i àvies.

El jurat ha atorgat el premi a aquesta obra per «regalar-nos una història d’aventures aparentment forassenyada, per donar valor a la complicitat entre infants i avis, per imaginar un territori i uns artefactes que faran somiar els lectors, i, sobretot, per la capacitat de tractar una temàtica delicada amb una naturalitat insòlita».

L’autor, Carles Sala, és autor d’una quarantena d’obres juvenils i ja va guanyar el Folch i Torres en l’edició de 2009 per Cornelius i el rebost dels impossibles. També ha obtingut el Barcanova (2007 i 2009), el Vaixell de Vapor (2009) i el Guilem Cifré de Colonya (2008) i els seus llibres han estat traduïts al castellà, portuguès, italià, turc i eslovè.

El 35^è Premi Internacional Joan B. Cendrós ha estat per l’artista xinès Ai Wei Wei, per «la denúncia de les violacions dels drets humans a través de la seva obra». Aquesta «defensa insubornable amb els valors democràtics l’ha portat a haver de viure exiliat».

El Premi Joaquim Ruyra de narrativa infantil ha estat declarat desert perquè, segons el jurat, «cap original no reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català».

El Premi Muriel Casals de Comunicació ha estat per la plataforma Filmin «pel seu tractament de la llengua catalana en pla d’igualtat a la resta de llengües i la seva potència com a producte audiovisual en el complicat context actual.

Font: Diari El Temps