Els orígens històrics d’aquests hàbits es remunten com a mínim a sis mil anys abans de la nostra era, en ple neolític i força abans de l’aparició de les religions monoteistes. Els motius que s’addueixen per dur-les a terme actualment són diversos: preservació de la virginitat, reduint el desig sexual i obstaculitzant la penetració; increment de la feminitat, entesa com a docilitat i obediència; higiene (en algunes cultures les dones no mutilades tenen prohibit manipular l’aigua); perillositat (en altres indrets, hom creu que el clítoris pot provocar la mort de l’home si té contacte amb el seu membre, o del nadó en el part) … El caràcter sexista d’aquests raonaments ha detonat la polèmica, ja que ha situat la comunitat antropològica en el dilema entre el relativisme cultural o el respecte als drets humans. En els darrers temps la segona opció ha anat guanyant terreny, arribant a penetrar fortament fins i tot entre col·lectius de les mateixes societats on es practica.
El passat 6 de febrer d’enguany es va celebrar el dia de l’ablació, com la majoria dels que llegiu l’article sabeu, és el fet de deixar les nenes sense clítoris. Ara mirarem d’esbrinar per què hi farem cinc cèntims de les condicions pèssimes en què s’ha practicat en molts llocs i durant anys, i en alguns llocs encara se segueix practicant. La circumcisió femenina —un dels múltiples noms amb què es coneix l’ablació del clítoris— és una pràctica amb unes característiques molt especials que ha esdevingut des de fa un cert temps motiu de controvèrsia. Per entendre-ho, explicarem les diverses variants, els orígens i les motivacions culturals que condueixen a realitzar la que anomenarem a partir d’ara mutilació genital femenina.
Les modalitats d’aquesta mutilació van des de la simple eliminació del prepuci clítoris —la forma menys lesiva— fins a l’extirpació total del clítoris, dels teixits adjacents del prepuci, dels llavis menors i de gran part dels majors, seguit de la costura de pràcticament tot l’orifici vaginal; el conjunt d’aquestes ablacions es coneix com a infibulació, la modalitat més cruenta. En alguna de les variants existents entre els dos extrems, la mutilació genital femenina és una pràctica habitual a l’Àfrica occidental, sahariana i nord-oriental; a l’Orient Mitjà es fa a Egipte, Oman, el Iemen i els Emirats Àrabs Units.
La MGF (Mutilació Genital Femenina) és una violació dels drets humans de les dones i nenes. L’OMS s’oposa a tota forma de MGF i a què els que dispensen atenció de salut duguin a terme aquesta pràctica (medicalització de la MGF). El tractament de les complicacions sanitàries de la MGF en 27 països amb alta prevalença suposa un cost de 1400 milions de dòlars a l’any.
Es calcula que cada any són mutilades uns tres milions de nenes i adolescents al món, un 15% mitjançant la fórmula de la infibulació, i que uns cent trenta-cinc milions de nenes i dones vives del planeta ja han estat objecte d’algun tipus de mutilació genital.
(Us recomano anar a la pàgina de l’OMS, Mutilación Genital Femenina, on la trobareu molt ben explicada. En aquesta pàgina descobrireu des de la pèrdua de plaer a les infeccions d’orina…).
Font vídeo: Catalunya migdia. Ablació: “Una part del teu cos, de la teva vida, ja no hi és. No tornes a ser mai la mateixa”
