JINWAR I EL CONFLICTE AL KURDISTAN

Dimecres 19 de maig del 2021, els alumnes de 1r i 2n de batxillerat vàrem rebre la visita de la Sheila i la Isa, representants europees que coneixen de primera mà la situació de les dones al Kurdistan.

La xerrada va començar amb una introducció del projecte Jinwar i de la situació del Kurdistan en general.

El Kurdistan és un territori de l’Orient mig que realment no existeix com a tal, sinó que existeix “en la ment”, ja que encara no està reconegut com a territori propi. Després de la Segona Guerra Mundial, diversos països varen dividir el territori del Kurdistan en 4 parts: Iraq, Turquia, Iran i Síria, que coincideixen amb els punts cardinals. Aquest territori es troba reprimit pels turcs. El govern turc aplica una política repressiva a la cultura kurda, com per exemple reprimint l’idioma Kurd. L’objectiu és aniquilar el sentiment nacional dels Kurds, a partir  d’una “colonització” turca. Davant d’aquesta situació, bona part del Kurdistan decideix organitzar-se per defensar els seus drets, cosa que fa augmentar la repressió per part dels turcs. La situació s’ha complicat molt durant els últims anys, i actualment la resistència kurda s’ha desplaçat fonamentalment a les muntanyes.

“Para ser libres hay que acabar con el patriarcado”

Aquesta va ser una de les frases més significatives de la xerrada, ja que indicaven que les dones mantenen una guerra constant contra el patriarcat, i aquestes s’han de defensar davant de totes aquelles situacions de perill. Al Kurdistan, les dones també defensen altres col·lectius, ja que indiquen que dona no es neix, sinó que se sent. Varen explicar que el patriarcat el podem trobar a tot arreu, i de formes molt diverses. Un exemple seria l’homofòbia o el masclisme.

Varen indicar que a Rojava, Síria del nord, s’ha fet possible la creació d’un territori lliure, on trobem una confederació de pobles, on ningú està per sobre d’un altre, es basen en l’ecologia, i on la base de tot moviment és l’alliberació de les dones. L’origen d’aquest territori se centra a l’any 2011, ja que va haver-hi un gran nombre de reivindicacions. Després de trobar noves propostes per poder posar-se en aquell territori, es van trobar que en aquell territori es posa en pràctica la Isis. Aquests creen una guerra/crisis amb les dones Kurdes, ja que ambdós no defensen els mateixos drets. Expliquen que la guerra no només se centra en les armes, sinó que també segresten, ataquen i torturen a les dones. Per aquesta guerra constant el territori viu una difícil situació: molts productes no poden arribar a temps, com per exemple els aliments; el riu està pràcticament sec, i per tant, no poden beure, regar ni fabricar energia; els territoris del voltant els van atacant per “torns”; entre d’altres. Ens varen indicar que durant tot aquest any de pandèmia, no van rebre cap mena d’ajuda humanitària, ja que no és considerat com a estat propi, per tant, encara no han rebut ni les vacunes.

El territori anomenat anteriorment és Jinwar i va ser inaugurart el 25 de novembre del 2018 i és un territori on mantenen un gran contacte amb la natura i tenen una convivència lliure de violència. Aquest territori està format únicament per dones, i aquestes són les encarregades de defensar el poble. Diverses parts del territori encara estan sent bombardejades, per tant, aquestes dones són les encarregades d’arreglar i construir tot aquell mal que causa la guerra. Les dones de Jinwar estan preparades per defensar-se davant de qualsevol situació de risc. A Jinwar fan diverses celebracions i visites, a més, acaben de començar uns “campaments de Jineologi”, que és la ciència on les dones treuen a la llum la història, cultura i filosofia, per posteriorment poder estudiar-la. Aquesta ciència actualment s’està desenvolupant al Kurdistan, i aquests campaments no són mixtes, tot i que podem trobar campaments tant femenins com masculins. Les dones poden accedir a diferents acadèmies, on poden desenvolupar els seus estudis i formar-se.

“Alliberem-nos del patriarcat”

Aquesta és una de les frases d’una cançó que ens varen reproduir. La cançó està gravada a Jinwar i ensenya les diferents cases i estructures del poble. La cançó està escrita en diverses llengües (català, kurd, anglès…) i indica que tot està connectat, i que entre nosaltres ens hem de cuidar. Aquesta cançó va dedicada a totes aquelles dones que han resistit a un patriarcat.

“Les dones caminen pel seu propi peu”

Vàrem tenir l’oportunitat de fer una videoconferència amb tres dones kurdes. Durant la trucada varen tenir diversos problemes de connexió, però tot i això vàrem poder interactuar amb elles i vam poder fer preguntes.

Durant el règim sirià, totes les dones estaven trepitjades, i més concretament les dones joves. No podien escollir res, i tots els treballs pertanyien als homes. Actualment, amb el règim turc, ja tenen més valor i les deixen treballar.

Elles van explicar-nos que les dones s’han de defensar soles, ja que no reben ajuda de ningú, i per a elles, Jinwar és una forma de resistència on consideren que es viu bastant bé, ja que totes les dones estan juntes, i indiquen que totes elles poden desenvolupar-se en l’àmbit que més els hi agradi.

  • “Quins rols tenen els homes?”

Una companya va fer aquesta pregunta, i elles varen respondre que els homes no tenen cap rol en la seva societat. Al llarg de la història el patriarcat havia portat greus problemes, i els homes mateixos els havien de solucionar. Ara, les dones s’ho fan tot soletes, sense ajuda de ningú, i consideren que tot és millor.

  • “Com es protegeix Jinwar?”

La Sheila i l’Eli indiquen que el primer pas és la voluntat de les dones, fins a arribar al punt de donar la vida per defensar el seu territori. Expliquen que moltes vegades han de canviar el seu pensament i decidir crear noves formes de defensa en moments difícils. Tot i que Jinwar no és un territori molt atacat, sempre es troben en risc d’amenaça, per tant, sempre han d’estar preparades.

“Encara que només quedin 5 dones, elles sempre

lluitaran per sortir de les cendres”

  • “Com a dones joves, teniu algun tipus de formació?”

Aquesta va ser una pregunta que les dones de Jinwar ens van realitzar. Nosaltres, vàrem contestar que formació, com a tal, no en tenim, sinó que són mixtes. Però vàrem indicar que al nostre institut tenim la Comissió Lila, on assisteixen homes i dones per treballar i reivindicar els drets de les dones.

Finalment, per acomiadar-nos d’elles vàrem cridar el seu lema: “dona, vida, llibertat”. I elles ens van “desitjar la victòria” a tothom, però més concretament a les dones joves.

Tot va acabar amb un gran aplaudiment.

Moltes gràcies!

D.P, 1BTX

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>