50 anys de l’FP a Sant Celoni

Aquest acte és un reconeixement a totes les persones que han fet possible la Formació Professional a Sant Celoni i al Baix Montseny durant més de 50 anys. Quan l’Alfons Moncanut va deixar en herència tot un edifici perquè esdevingués la seu d’un centre de formació professional va plantar una llavor que l’esforç col·lectiu (dels industrials, del professorat, de l’alumnat i de les institucions públiques) ha fet fructificar en el que és avui el centre Institut Baix Montseny, del qual ens sentim orgullosos de formar part.

Els qui som part de l’equip docent ens agrada referir-nos al Baix Montseny com un centre educatiu KM0, amb vocació de servei de proximitat, de servei municipal, adaptat a l’entorn social i al teixit empresarial i econòmic que ens envolta i amb unes dimensions que ens permeten una atenció força personalitzada tant a l’alumnat com a l’empresariat local. Com bé sabeu hi impartim 4 cicles de formació professional, en el marc dels quals els alumnes realitzen pràctiques en les empreses de l’entorn, o fins i tot en el cas dels cicles superior de Mecatrònica Industrial i Química Industrial, la Formació Dual, en la qual gran part de l’aprenentatge pràctic que es realitza en el si d’una empresa.

La FP té clarament una vocació professionalitzadora, que només amb la participació i compromís de les empreses es pot portar a terme i és per això que no podem més que agrair la seva implicació. Alhora pensem que cal destacar que els esforços de coordinació i entesa entre el centre, la indústria, juntament amb la molt necessària i important implicació de l’Ajuntament de Sant Celoni, han fet que puguem dir que les taxes d’inserció laboral del nostre alumnat són molt bones. Ens hem de felicitar i hem d’agrair doncs l’esforç de tots els qui ho hem fet possible, i animar-nos a mantenir la il·lusió i a fer passos cap a la millora, la qualitat de la formació, i del servei públic que ofereix el centre.

No podem aturar-nos i no ho estem fent, com ho mostra el fet que l’institut Baix Montseny acabi d’obtenir per a la secció de Cicles Formatius Superiors, la Carta ECHE per a K103 dins el programa Erasmus+, que permetrà als nostres alumnes optar a fer formació a empreses a l’estranger, així com que les empreses del Baix Montseny puguin acollir alumnes de fora. El nostre centre, evoluciona així en paral·lel a la societat i la economia, afavorint i potenciant intercanvis de coneixements que donen una perspectiva internacional als estudis de la FP, en el marc europeu i en un món globalitzat.

I anem treballant, i fent molta feina, construint un futur que no sabem ni podem dir com serà, però sí com ens agradaria que fos. Tenim per davant uns canvis molt importants, els que suposa la implantació de la Indústria 4.0 i que no poden deixar enrere la Formació Professional si volem que la vocació professionalitzadora continuï endavant.   Volem una versió de la FP que també sigui 4.0 i no 3.0 o 2.0, i per això volem i necessitem escoles modernes, ben equipades i amb personal docent ben format que pugui adaptar-se a les necessitats de l’alumnat, de les empreses i de la societat en general.

També confiem en el futur poder seguir treballant conjuntament amb les empreses del Baix Montseny per a la formació del nostre alumnat, tant en la modalitat dual com en la FCT tal i com s’ha fet fins ara.

En definitiva i ja per acabar, el futur de l’FP passa inequívocament per l’empoderament de l’alumnat, la formació que cal implementar a les aules i tallers ha de tenir en compte l’esperit del long life learning, l’aprenentatge al llarg de la vida. Les aules s’han de plantejar també com un espai horitzontal i democràtic on l’alumnat pot aportar i compartir coneixement; l’alumnat a partir de la seva motxilla vivencial amb mostres d’intel·ligència fluïda i cristal·litzada pot arribar a aportar molt més a una aula en ocasions que el professorat. La imatge del docent s’hauria d’acostar cada vegada més al de dinamitzador del coneixement, i no pas al d’un instructor.

“Tothom sap alguna cosa, tothom ignora alguna cosa, per això aprenem.” Paulo Freire