Menjador i Acollida

Els infants s’agrupen grups de 8. Són els mateixos infants els que decideixen quins membres formen aquest grup.
Abans de començar el servei , un nen/a entra i para taula: plats (fons i pla), coberts, got, tovalló, panera amb pa (que ja està preparada), i gerra d’aigua plena (que ja està preparada). Tots aquests estris estaran en un carro al costat de les taules. Un cop parada la taula torna al pati.

A l’hora determinada entra el grup sencer de 8 infants que van a seure al lloc assignat. Un nen/a del grup va a buscar el bol del primer plat, situat en un carro al costat de les taules, que porta a la taula. En aquest punt es contempla la possibilitat/necessitat que el monitor/a de referència del grup els ajudi en aquest procés o directament ho faci ell/a, en funció de la consistència del menjar, temperatura, edat dels infants…

Un cop a taula, els infants se serveixen el menjar. Anteriorment el grup ha decidit si es serveixen individualment o un/a dels membres del grup serveix a tothom. En aquest últim cas l’infant que serveix es servirà l’últim. Sigui d’una o d’altra manera els infants sabran quina és la quantitat mínima i màxima que es poden servir i ells seran qui decidiran la quantitat que se serveixen, sempre dins d’aquests marges. Els infants disposaran d’un temps màxim, que es mou entre 15 i 20 minuts per menjar el primer plat, passat aquest temps i només en aquest moment un dels comensals recollirà els plats de tots, els portarà a un carro al costat de les taules i portarà el bol del segon plat a la taula. Si un infant encara no ha acabat de menjar en el temps establert , continuarà fent-ho i tan bon punt acabi haurà de recollir-se el seu propi plat i dur-lo al lloc designat.

Aquesta dinàmica serà la mateixa pel segon plat i les postres.
En acabar el temps de menjar l’hora de les postres serà el moment de recollir la taula i anar al pati.

ENCARREGATS

Els càrrecs a fer són: parar taula , portar el bol del primer plat, recollir els plats del primer i anar a buscar el bol del segon, recollir els plats del segon i portar els plats de les postres i el postre. Serà responsabilitat del grup decidir qui farà els càrrecs, com es distribuiran i com es temporitzaran.

EL MONITORATGE

En tot moment hi ha la presència d’un o més monitors/res que acompanyen als infants i que accepten el protagonisme dels mateixos en qualsevol dels processos. El monitor/a és un acompanyant que observa, escolta, dialoga i que marca uns límits clars i ferms per donar seguretat als infants.

PROJECTE “COM A CASA”

És un projecte educatiu fonamentat en l’acte de servir-nos nosaltres mateixos el menjar, i dissenyat per potenciar el procés de creixement i adquisició d’autonomia dels nens en el menjador escolar, creant un espai d’aprenentatge, convivència i participació, on el nen és l’eix principal de l’acció educativa.

Els anys d’experiència gestionant serveis educatius, tot reflexionant especialment sobre l’educació en el temps de migdia, ens han anat apropant cap a una participació dels infants, cada vegada més implicada i democràtica. Els nostres projectes, en tot aquest temps, han avançat cap a un menjador on el nen és co- partícip amb els monitors, del seu temps de joc i activitats. Ara fem un pas més i el fem partícip també de l’àpat i la seva autogestió.

Marc teòric

En el menjador escolar, com a espai complementari de l’entorn familiar, l’afecte i les emocions son clau per generar un clima positiu relacional i d’aprenentatge.

Tal i com es recull en el Currículum i Orientacions Educació infantil – Segon Cicle, publicat pel Departament d’Ensenyament. “Goldschmied (1198) comenta sobre l’espai on es dina, que tots volem que tingui una olor agradable, que el menjar estigui ben presentat, que les persones ens atenguin bé i que l’ambient sigui relaxat, sense pressió ni soroll. Al capdavall, que s’hi respiri un ambient familiar. Això reclama, al nostre entendre, organitzar uns menjadors escolars on es vulgui dinar, conversar, fer amics, relaxar-se de la feina del matí i recuperar l’energia i el bon humor. Per tant, uns espais amb poc soroll, sense presses, amb taules que no acullin gaires infants, amb utensilis que faciliten l’autonomia i una organització que faciliti la participació.”

Així doncs el nostre repte és crear un espai/temps de migdia que es complementi amb l’acció familiar, fent del menjador un lloc acollidor i enriquidor per al desenvolupament personal i maduratiu del nen.

Conscients de la importància que té el benestar emocional i de l’evolució que suposa tot procés educatiu, volem innovar cap a un espai/temps dins del menjador, on el nen sigui el protagonista, fent especial èmfasi en la gestió d’emocions, l’adquisició d’autonomia i la participació activa.

Ens basem en el camp teòric i pràctic de l’educació emocional per incidir en els processos educatius que permetin al nen conèixer, reconèixer i expressar sentiments i emocions pròpies i dels altres, per fomentar l’autonomia i autoestima.

Tanmateix, la pedagogia invisible ens facilita el marc teòric per treballar de forma implícita aquells actes , que sense adonar-nos, comporten l’aprenentatge de continguts, procediments i actituds.

I alhora, argumentem la figura de l’educador com a punt de referència emocional i estable per a l’Infant. La pedagogia de l’exemple com a eina que posi l’accent en l’actitud i comunicació de l’educador com a referent per assolir la seguretat afectiva que tot infant necessita.

A la pràctica

L’infant pren part activa en el seu procés d’aprenentatge. Els equips pedagògics (monitors/es) i de cuina passen a ser un referent que orienta i dona suport a aquest procés.

Ens allunyem del menjador normatiu i rígid, per apropar-nos a un menjador amb caliu humà, on el nen es senti útil i aprengui que hi ha accions de la vida diària que ha de fer tot sol, per què això li dona seguretat i maduresa per al futur.

Destaquem els següents objectius:

– Educar la participació i col·laboració de l’Infant al menjador escolar

– Que el nen gestioni el seu grau de sacietat

– Prendre consciència de la quantitat d’aliments necessaris pel cos

– Generar una bona comunicació entre iguals

– Crear un punt de referència emocional i estable

– Generar un clima de menjador que afavoreixi el creixement maduratiu de l’Infant.

PROJECTE DE PATIS I TRANSVERSALITAT

Amb aquests projectes es potencia la relació d’alumnes de diferents cursos i també l’ús rotatiu dels diferents patis i espais. Durant l’estona de lleure els infants participen activament. Poden expressar les seves idees, compartir-les i organitzar-les mitjançant assemblees.

En aquesta estona (abans o després de dinar) es fan tallers, manualitats, espectacles, racons, pícnics, esports…