Als espais d’infantil i de cicle inicial, els infants troben materials variats i estructurats, que els hi permeten a partir del joc, l’exploració, l’experimentació, la creativitat, el raonament, la interpretació, el treball cooperatiu… ser protagonistes i constructors dels seus propis aprenentatges.
A l’espai es respecta la diversitat de l’alumnat, el ritme d’aprenentatge individual i es potencia al màxim el desenvolupament de l’autonomia de l’infant.
Els alumnes escullen lliurement un espai setmanalment.
En els espais cada infant troba companys d’altres nivells (I4 i I5 o 1r i 2n), amb els que interactua, comparteix ,intercanvia i, en definitiva, construeix aprenentatges entre iguals.
Cada espai el porta a terme una mestra i té la seva pròpia ubicació a l’escola. Poden variar d’un curs a l’altre en funció dels interessos dels infants, de les necessitats escolars i per donar oportunitats variades.
El paper de la mestra és observar, escoltar als nens, fer preguntes, plantejar hipòtesis… per poder saber si els objectius es van assolint. Per tant la mestra guia, organitza i és mediadora en el procés d’aprenentatge. No hi ha un joc lliure purament, sinó que darrere hi ha una programació i un perquè.
En els tallers de primària es treballen els continguts curriculars de forma transversal a través de la descoberta pròpia de cada infant, respectant el ritme d’aprenentatge individual i la diversitat. Els tallers són inter-nivell afavorint la interacció entre iguals. Els cicles organitzen la distribució dels alumnes en els tallers i al final de curs tots els alumnes hauran gaudit de tots ells. S’utilitzen metodologies diverses segons tallers i les necessitats dels infants.
A Cicle Mitjà i superior els tallers es fan una tarda a la setmana. Els alumnes participen en vuit tallers diferents durant cinc sessions .
Els espais I els talllers ens permeten, per tant:
- Avançar en l’educació integral. Potenciar el desenvolupament integral dels nens i les nenes fent atenció als aspectes emocionals, motrius, cognitius, socials, comunicatius…
- Contemplar la significativitat dels aprenentatges. Els nens aprenen i integren activament la informació quan experimenten, observen, fan, escolten, pensen o expliquen.
- Fomentar la curiositat i l’interès. Aprenentatge actiu i significatiu a partir de la motivació, l’interès i la curiositat de l’infant. Cal sempre estimular els nens i les nenes a superar-se.
- Facilitar l’experimentació. Els infants necessiten actuar amb els objectes, formular hipòtesis i comprovar els resultats de les seves actuacions amb diferents materials i en diferents circumstàncies. És per això que l’experimentació és una de les formes bàsiques en què els infants amplien els seus coneixements.
- Propiciar aprendre de la interacció. En aquestes edats té una gran importància la mediació social, les relacions entre iguals, a partir del concepte de “les zones de desenvolupament proper” desenvolupat per Vigotski. Aquestes relacions sempre han de donar-se en un clima de seguretat i d’afecte.
- Afavorir l’autonomia. És un objectiu primordial de l’educació infantil el progressiu augment de l’autonomia dels infants. Cal fomentar la independència del criteri de l’adult, la capacitat d’elecció i de decisió, l’autocontrol, el lliure accés als materials, la regulació de les relacions entre iguals.
- Proporcionar l’ensenyança individualitzada. L’educació ha de ser acollidora i tolerant amb les diferències. Ha de fomentar l’ensenyança personalitzada tot respectant els ritmes de cada un dels alumnes, acompanyant el seu procés evolutiu i ajustant-se a les seves necessitats i capacitats.
- Promoure el joc. El joc és una necessitat de la infància i una activitat de gran valor per a l’aprenentatge i l’equilibri personal. A través del joc els nens adquireixen habilitats motores, cognitives, socials i comunicatives. El joc és el vehicle que guiarà els nens vers l’aprenentatge amb motivació i amb èxit.
