EL MELIC ÉS UNA CICATRIU

Dins el projecte del Mic estem treballant i aprenent moltes coses del MELIC. Hem après que en realitat el melic és una cicatriu i que pot ser de dues maneres diferents: sortit i enfonsat. El fet que el tinguem d’una manera o d’una altra no depèn de com el metge hagi tallat el cordó umbilical, sinó que només és una qüestió d’atzar. El que diuen les estadístiques és que la majoria de persones el tenen sortit.

A la classe del Mic hem fet un mural sobre els nostres melics, classificant-los segons si el tenim d’una manera o de l’altra. Hem pogut veure que realment els melics sortits “han guanyat”.

I per entendre que el melic és una cicatriu i que el cordó umbilical serveix perquè al bebè li arribin els nutrients de la mare, hem observat tomàquets i cireres. Hem entès que el cordó umbilical fa la mateixa funció que la tija dels tomàquets i de les cireres (funció de tub per on passa l’aliment). També vam poder comprovar què passava quan separàvem les tiges del fruit (hi quedava una cicatriu).

Aquesta experimentació ens va anar molt bé per entendre la funció del cordó umbilical, aquest tub tovet i llarg (més de 50 cm.) que uneix la mare amb el seu bebè.

Amb el treball del melic també hem après que un cop ja hem nascut el melic no ens serveix per a res però que n’hem de tenir cura sempre (netejar-lo) perquè sovint hi tenim borrissol provocat per les peces de vestir que ens posem.

I sabeu què? Al final de l’experimentació ens vam menjar les cireres! Que bones que eren!

CONVERSA FIGURA HUMANA

Arrel d’una conversa sobre la figura humana, què tenim a la cara, al cos,… hem decidit entre tots i totes dibuixar a la pissarra una persona.

Com és la cara? Rodona! I què tenim a la cara? dos ulls, un nas, dues orelles,….

Quan hem arribat a les extremitats, teníem molt clar que tenim 5 dits a cada mà, però als peus? quants dits tenim? dos, set, cinc,…

Per saber-ho del cert ens hem tret les sabates i mitjons i ens hem comptat els dits dels peus.

Ara ja ho tenim clar!! També tenim 5 dits a cada peu.

Un cop dibuixat el nostre personatge, hem continuat la conversa, és un home o una dona?

Hem vist que ni les arracades, ni el cabell llarg o curt, ni si és més gras o més prim determina que sigui home o dona. Em continuat pensant què podria determinar la diferencia.

I si li dibuixem un bebé a la panxa?  Doncs ara si sabem del cert que el nostre personatge és una dona!!

“Les converses a l’aula són molt enriquidores i constitueixen un potent instrument de descoberta i d’aprenentatge.”

 

EXPERIMENTACIÓ AMB DIARIS

A l’aula de psicomotricitat un diari ha caigut a terra, i quin terra que ha deixa, ple de fulls de diari aquí i allà! Els i les nenes de la classe “Charlie i la Fàbrica de Xocolata” hem aprofitat aquest desori per jugar amb els papers de diari, n’hem fet pilotes, l’hem esguinzat per fer-ne confeti, ens l’hem tirat per sobre dels uns i dels altres, ens hem perseguit i sobretot hem rigut molt perquè ens ho hem passat molt i molt bé! Aquí us deixem un petit recull de la sessió. 

ENS FEM UNA JOGUINA ÒPTICA I EXPERIEMENTEM AMB LES OMBRES

Des del principi del projecte que teníem moltes ganes de fer-nos una joguina òptica. Després de molt buscar informació hem pensat entre totes i tots fer-nos un Flipbook.

El primer que vam fer és buscar idees per tal que cadascú de nosaltres es pogués fer el seu. Un cop tothom va tenir pensada la idea, vam fer un esbós abans de fer el definitiu.

Tots i totes hem quedat molt contents de com ens ha quedat!

Una altra de les coses que volíem fer eren ombres xineses. Abans però hem experimentar amb les ombres al  pati.

Ara sí que experimentem amb les ombres xineses! Ens ha agradat moltíssim.

PETITS GRANS GENIS

Els dies de mal temps i de pluja  que no podem sortir al pati aprofitem per jugar a l’aula i a vegades surten propostes sorprenents!

Com per exemple fer una construcció entre tots a partir de tubs petits de plàstic. No l’hem pas acabat en un sol dia, sinó que és el resultat de diverses estones de treball en equip pensant com ho podem fer perquè la construcció segueixi creixent i s’aguanti dreta. A vegades trontolla tota com si anés a caure però finalment sembla que es torna aguantar i ens posem molt contents!!!

Ho voleu veure??

EL PODER DE LES PARAULES

Fa un mes i mig vam començar un experiment per a comprovar què li passa al nostre cos quan ens tractem com ens tractem a l’aula. Ens hem basat en els experiments que va fer en Masaru Emoto sobre l’aigua.

En Masaru Emoto era home japonès que va investigar com la mentalitat de les persones influenciava sobre el seu estat de salut, va plantejar que els cristalls d’aigua es modifiquen al rebre una intenció i això té un gran poder sobre nosaltres degut a que una part important del nostre cos està constituïda per aigua. Ell agafava molècules d’aigua, les etiquetava amb paraules com odi, amor, gràcies…o els hi posava música clàssica, heavy… i les congelava per observar-me la seva cristal·lització.

Per a fer l’experiment vam agafar 3 pots d’arròs bullit, un d’ells el vam amagar per a ignorar-lo i no veure’l massa, un altre el vam posar a la zona de les Mindufles i el vam fer servir per a “desaforgar-nos” i dir-li totes aquelles paraules lletges que li diríem a algú i el tercer el vam deixar a la vista per a poder-li dir coses boniques.

Després d’aquestes setmanes els pots d’arròs estan així:

Amb aquest experiment ens n’hem adonat de que el primer en podrir-se va ser el pot ignorat, el segon el pot insultat i el que va durar més temps bé va ser el pot ben tractat. També hem vist que segons com ens tractem, podem acabar com els pots. Que les paraules tenen molt poder, un poder invisible que no es veu, i ens poden allargar-nos o escurçar-nos la vida.

OBSERVACIÓ DE CARBASSES

Aprofitant la temàtica de la tardor,  ja fa dies que vam explicar el conte SOPA DE CARBASSA de Helen Cooper. L’ hem anat repassant i re explicant per parlar de diferents aspectes que hi apareixen i hem fet algunes  feines al respecte  però sobre tot ens hem centrat en les carbasses.

Per si voleu redescobrir aquest conte aquí teniu l’enllaç per poder-lo compartir amb els petits de la casa.

CONTE SOPA DE CARBASSA

OBSERVACIÓ PER FORA : La primera feina que vam fer va ser observar atentament les carbasses per fora. Com són ?, quina forma tenen?, quins colors ?, quina mida ?, són llises quan hi passem la mà? són rugoses o tenen formes? semblen una pilota? poden

rodolar? Com ho fem perquè rodolin millor?

OBSERVACIÓ PER DINS: Després d’observar les seves característiques per fora, hem fet prediccions de com serien per dins i ho hem comprovat. Seran totes del mateix color per dintre? què hi ha a dins? seran totes iguals o tindran diferents formes? Les hem obert, les hem buidat de llavors i les hem observat amb lupes.

PLANTEM : Finalment hem parlat de com ho podríem fer per fer néixer una carbassa i què necessitem per fer-ho. Ho hem posat tot apunt i avui n’hem plantat algunes llavors.

Ara vindrà el més emocionant…..esperar que surtin els primers brots i veure com van creixent!!