Classifiquem animals I

Cristina Vargas06/12/20  

A mesura que les Alícies hem anat descobrint animals extingits noves paraules han sorgit. Mamífers, insectes, réptils, aus, amfibis, peixos… són les més repetides. Sabem que és una manera de classificar-los, ara bé… que tenen en comú cada un d’aquests grups i en què es diferencien dels altres?

Per grups hem analitzat alguns dels animals que varem trobar setmanes enrera i els hem classificat al grup que hem pensat més adient. Després hem mostrat als altres la nostra classificació i hem pogut debatre entre tots i totes si calia fer algun canvi. Ens adonem que el medi on viuen o la velocitat a la que es desplacen no són característiques definitives per decidir a quin grup pertanyen sinó que cal pensar en moltes altres peculiaritats: posen ous o neixen de la panxa de la femella, com tenen el cos (pell, plomes, escates…), com respiren,…

De moment hem deixat la classificació penjada en un racó de la classe amb alguns dubtes que caldrà investigar…

CREEM UNA LÍNIA DEL TEMPS!

Vero PM21/11/20  

A mesura que hem anat presentant les fitxes dels animals extingits als nostres companys, les Alícies hem descobert dades molt interessants, sobretot relacionades amb el temps!

Hi hi animals que tot just fa 30 anys que es van extingir però d’altres, com el unicornio siberiano, que ja no hi són des de fa 29.000 anys!

AIXÒ QUAN VA SER? A L’EDAT DE PEDRA! QUAN HI HAVIA ELS CAVERNÍCOLAS!

VA SER A LA EDAD DE HIELO!

PERÒ COM VA COMENÇAT TOT? AMB UNA EXPLOSIÓ! I DESPRÉS VAN APARÈIXER ELS DINOSAURES!

EL 1R ANY ÉS L’1! PERÒ ABANS DE L’1 N’HI HA MÉS!

El Yago a partir de la informació que portava ens va dir el “segle XVI“. Alguns sabem que eren números romans…

NO HI HAVIA NÚMEROS LLAVORS!

LA X ÉS UN 10, LA V UN 5 I LA I UN 1!

QUAN ES VAN FER SERVIR? A L’EDAT DE ROMA!

VA SER LLAVORS QUE ES VAN CONSTRUIR LES CASES I ELS EDIFICIS!

MOLT INTERESSANT! Amb totes aquestes idees hem creat la nostra línia del temps, fins arribar al 2020, el nostre present per tal de situar tota aquesta informació!

HO VOLEU VEURE?

A la recerca d’animals extingits!

Cristina Vargas15/11/20  

Les Alícies ja hem començat a treballar en el nostre projecte d’aula “Temps era temps” i ho hem fet al voltant de la pregunta sobre els animals extingits. Per tal de poder saber més, hem realitzat una recerca des de casa amb l’ajuda de les nostres famílies a partir d’una fitxa tècnica que la Vero i la Cristina ens han facilitat.

Un cop a la classe hem compartit l’animal extingit trobat i la resta de la informació sobre ell: característiques físiques, llocs de procedència, peculiaritats, anys d’extinció i causes, fotografies i dibuixos… En les nostres converses han sorgit paraules desconegudes i d’altres que ens sonaven però que no sabiem definir com “amfibi”, “vertebrat”, “oceà índic”, “selves tropicals”, “mamífer”, “rèptil”… Està clar que haurem de saber una mica més sobre totes aquestes paraules noves que hem trobat entre tots i totes. També hem necessitat concentració i una mica d’ajuda per llegir alguns números grans que eren complicats; mica en mica ens anem atrevint! 

Tant ens ha agradat aquesta recerca que hem demanat seguir buscant! 

TEMPS ERA TEMPS…

Cristina Vargas07/11/20  

Temps era temps a l’illa de Maurici vivia un animal poc conegut, era un ocell bastant peculiar, s’alimentava de cocos i mesurava al voltant d’un metre d’alçada. Dodo era el seu nom, batejat així perquè aquest ésser era babau i confiava en tothom. Tant va ser així que quan els mariners van arribar a la seva illa i van apropar-se de seguida va ser capturat. Al tastar la seva carn els mariners van decidir seguir caçant-los per comercialitzar aquestes aus. Poc temps després, aquest ocell va extingir-se…

Fa unes setmanes, les Alícies vam descobrir el Dodo gràcies a la lectura de l’Alícia i vam sentir una gran curiositat per aquest ocell. Vam investigar des de casa i després vam compartir a l’aula tot el que vam trobar.

D’aquest compartir va sorgir una conversa molt interessant sobre els animals extingits i els que estan en perill d’extinció. I es que, temps era temps, hi havia moltes espècies que avui dia no existeixen, els motius i les causes són ben diferents. I parlant, parlant,… també, temps era temps, les persones que habitaven a la Terra no eren com nosaltres sinó que eren cavernícoles!

La conversa va animar-se i la nostra pissarra va començar a omplir-se d’idees, noms, hipòtesis i… dues grans preguntes:

Els animals que tenim ara venen d’altres animals extingits?

D’on venim les persones: som una evolució dels cavernícoles?

Temps era temps... existien espècies que volem conèixer.

Temps era temps... com érem nosaltres, les persones?

 

Temps era temps… al nostre planeta la vida era molt diferent.

“Temps era temps”, el nostre projecte d’aula!

EL JOC DEL CEMENTIRI!

Vero PM23/10/20  

Les Alícies teníem deures per aquesta setmana: buscar les normes del “Joc del cementiri” i la veritat és que ho hem d’allò més bé!

Alguns de nosaltres hem escrit tot el que s’ha de tenir en compte, com el material que necessitem, el nombre de participants, com ens hem de d’agrupar, l’edat per jugar… També hem dibuixat la pista i com ens hem de col·locar!

De fet la Cristina i la Vero gairebé no ens han hagut d’explicar res… Elles només han fet els grups!

NOMÉS NECESSITEM UNA PILOTA TOVA!

COM QUE SOM 24, ENS POSAREM 12 A CADA EQUIP! EI! PERÒ UN DE CADA EQUIP HA D’ANAR AL CEMENTIRI DE L’EQUIP CONTRARI! PER TANT SEREM 11!

SI TIRO LA PILOTA I ME L’AGAFEN, VAIG AL CEMENTIRI!

EL JOC DURA ENTRE 15 I 30 MINUTS…

I se’ns ha allargat tant el joc que hem estat uns 45 minuts jugant! I la cosa ha estat ben igualada entre els 2 equips i la Nora i l’Eric són els únics que han aguantat fins al final! ENS HO HEM PASSAT PIPA! Les nostres mestres ens han felicitat i tot!

Per acabar, hem fet una cursa en cercle, igual que la que proposa el Dodo als animals del conte de l’Alícia i ens hem adonat que ningú podia guanyar, ja que anàvem els uns rere els altres i sense una meta a la qual arribar!

(Podeu veure la resta de fotos a la carpeta compartida del Drive)

CONTINUEM AMB LA LECTURA DE L’ALÍCIA!

Vero PM17/10/20  

Ja portem un terç de la lectura de l’Alícia, la qual ens està agradant molt i com diu la Carla quan la Vero i la Cristina paren de llegir: “Ens quedem amb ganes de saber més!” 

I amb tantes aventures és necessari parar, recordar, resumir i compartir amb tots i totes quin ha estat el moment que més ens ha agradat fins ara. Com per exemple, quan l’Alícia cau pel túnel, quan es queda atrapada dins la casa i la cama li surt per la xemeneia i els braços per les finestres, o quan es troba el suc on hi diu “BÉBEME” o el tros de pastís on hi diu “CÓMEME“

A partir d’una creació artística i de text i a través de la nostra llibreta ho hem pogut compartir.

També vam tenir un debat molt interessant sobre si seríem capaços de beure’ns i menjar-nos qualsevol cosa que ens trobéssim i no enteniem perquè l’Alícia ho feia! Però la Luna ens diu que: “L’Alícia té molta curiositat i tot ho vol saber” 

Han sorgit vàries preguntes i reptes, com per exemple:

QUANT SÓN 20 CM?

QUINS SÓN ELS AVANTATGES I INCONVENIENTS DE SER MOLT PETIT O MOLT GRAN?

VOLEM APRENDRE LES HORES DEL RELLOTGE DEL CONILL

QUÈ ÉS UN DODO?

L’Arya, la Nora i la Nayara ja ens han buscat informació sobre aquesta au de la qual ningú en sabíem res!

ESTÀ EXTINGIDA!

MENJAVA D’UN ARBRE QUE ES DIU DODO

ÉS MÉS GRAN QUE UN PAPER

TÉ UN BEC ENORME

TÉ ALES PERÒ NO VOLA

Ens dóna molt de si aquest conte i amb tot el que tenim per resoldre esperem que aquest projecte sobre l’Alicia ens faci arribar ben lluny!

(Podeu veure la resta de fotos a la carpeta compartida del Drive)

Comencem a endinsar-nos en la lectura de l’Alícia

Cristina Vargas12/10/20  

Després de diverses sessions on vam estar imaginant la nostra Alícia, de veure moltíssimes il·lustracions d’aquesta protagonista i adonar-nos que ha estat il·lustrada per moltíssims il·lustradors diferents; ens toca conéixer a la veritable Alícia escoltant la lectura del seu conte.

Des del primer dia d’escola a la classe hi havia una caixa gran tancada. No sabíem que hi havia a dins i avui, per fi, l’hem destapada. Quina gran sorpresa al descobrir que dintre hi havien moltíssims llibres i contes sobre l’Alícia, tota una col·lecció! Hem pogut remenar i veure’ls d’aprop, obrir-los i gaudir d’il·lustracions ben diverses, tocar i observar llibres de formats molt diferents…

Després ens hem retrobat a la nostra rotllana per gaudir de la lectura que la Vero i la Cristina fan d’aquesta obra mentre podem anar mirant les il·lustracions projectades a la pissarra digital. I així ho farem d’ara en endavant.

Les lectures d’aquesta setmana ens han fet pensar, ens han sorprès i ens han començat a provocar moltes preguntes… “un conill ben vestit, que parla i… que sap llegir l’hora?!”, “una Alícia que no para de canviar la seva mida amb begudes i menjars suculents?!”... podria ser que s’olori un projecte? De moment, seguirem llegint i fent-nos preguntes!