Aquesta setmana les Alícies l’hem començat anotant a la nostra agenda una data molt especial per a nosaltres: el pròxim dilluns 19 el Xavi Bermúdez es trobarà amb nosaltres per resoldre tots els nostres dubtes! En rotllana hem anat pensant quines preguntes volem fer-li i, per parelles, hem triat una per preparar-la bé.

El Xavi, abans de trobar-se amb nosaltres, ens ha enviat uns enllaços molt interessants sobre vil·les romanes que tenim a la vora. Així doncs, hem agafat Chromebooks i auriculars, i hem seguit els enllaços a través d’un e-mail.

En aquests vídeos hem pogut veure recreacions i escoltar als experts que explicaven com eren aquestes cases i com vivien els romans en elles. A més a més, hem pogut fer servir l’oscil·lòmetre que incorporaven els vídeos i fer una visita en 360º, semblava que ens movien per dins la vil·la! Això ens ha agradat especialment.

Després de veure aquests vídeos, hem deixat els ordinadors per trobar-nos i compartir el que haviem escoltat. Tot seguit, hem pogut veure a la pantalla gran de la classe un treball fet per l’EduCaixa on hem pogut descobrir altres aspectes interessants sobre els romans i el llegat que ens han deixat. Hem quedat ben sorpresos al descobrir que els romans no parlaven italià com sospitàvem sinó que parlaven en llatí, i que el català i el castellà han nascut d’ell! També hem descobert que els nostres carrers, avingudes i voreres tenen molt a veure amb les ciutats romanes; que el sistema de clavegueram ja el van inventar ells; o com els nostres camps de futbol s’assemblen molt als seus amfiteatres!

La de coses que ens han deixat aquests romans…

Com ja us havíem avançat, fa dies que treballem la cançó “L’home de Cromanyó” del grup La Trinca, la qual ens ha enganxat des del primer moment! I que ens ha servit per valorar el nostre patrimoni cultural. D’una banda, hem estat treballant la lletra per entendre el seu missatge i poder-la cantar. Fins i tot l’hem rapejat per tal que ens fos més fàcil ja que aquest grup canta molt ràpid! D’altra banda, a les estones de percussió corporal i de música hem pensat en els moviments que podien acompanyar la cançó per tal de poder-la representar i ballar! EI! I tots els passos pensats per nosaltres! Imaginació al poder…! 💃🕴

Com no podia ser d’altra manera, hem aprofitat l’avinentesa per tal de vestir-nos com els homes de Cromanyó, fent nosaltres la disfressa amb material de l’escola i amb ajuda de la roba que hem portat de casa! Malgrat els nervis del directe, ens ho hem passat d’allò més bé fent la gravació tan de la lletra cantada com de la coreografia!

Aquí teniu el resultat de tot l’esforç que les Alícies hem posat en aprendre’ns la cançó i interpretar-la vocalment i la coreografia que hem creat i posat en pràctica amb l’ajuda del Kike Cuadros! GRÀCIES! 😊

Esperem que us agradi! Ja sabeu que tot va començar amb la prehistòria, la qual deixem enrere amb el treball d’aquesta cançó i que de ben segur recordarem durant molt de TEMPS! 😉🕧🕐

Fa dies que a la classe parlem d’Egipte i algunes Alícies han portat a la classe llibres i contes que ens ajuden a fer-nos una idea de com vivien les persones en aquell moment a Egipte. Una cultura que ens resulta molt interessant doncs ens fascina tot el que estigui relacionat amb piràmides i mòmies!

Però el projecte avança ràpidament… els “romans” van sorgir en una conversa arrel dels rellotges de sol i moltes Alícies han buscat més informació sobre ells que hem compartit a la rotllana. L’Eric ens porta unes fotos d’un lloc especial que ha anat a veure amb la seva família i que tenim molt a prop de l’escola; la vil·la romana de l’Espelt! Després d’escoltar a l’Eric hem situat aquesta vil·la a la nostra línia del temps i ens adonem que ja estem a la corda de la història! Més tard, les mestres ens han ensenyat un vídeo que hi ha Internet amb una simulació de com era la vil·la romana de l’Espelt. La nostra sorpresa ha arribat a l’escoltar que, a banda de la vil·la de l’Espelt, hi ha dues altres vil·les més a la nostra zona i una està a Vilanova del Camí, li diuen “Vilar del Met”!… i una pregunta sorgeix ràpidament… “Els romans han estat aquí?”. Està clar que necessitem ajuda!

En els crèdits del vídeo apareix el nom d’una de les persones que han col·laborat, en Xavi Bermúdez. En Xavi és de Vilanova, és arqueòleg i és tiet del Sergi de Patufets! “I si li demanem ajuda?”,  anem pensant i dient. Decidim escriure-li una carta i donar-li al Sergi perquè ell pugui fer-li arribar.

Dos dies després, el Sergi ens torna la carta amb el telèfon del seu tiet, vol ajudar-nos! I… telèfon en mà, decidim trucar-lo des de la classe per demanar-li ajuda i convidar-lo a venir després de Setmana Santa.

En Xavi ens ha explicat algunes coses molt interessants i ha acceptat trobar-se amb nosaltres per poder resoldre alguns dubtes!

Ens resoldrà la nostra pregunta sobre si els romans han estat per aquí?

Com ja us hem explicat, ja tenim la línia del temps ben distribuida a l’aula així que ara és el torn dels diorames! Ja vam decidir fa temps que voliem representar la linia del temps d’una manera que “ens ajudés més a entendre-la”.

Durant molts dies hem portat maquetes de casa però ens vam adonar que n’hauríem de fer moltes i que els diorames ens anirien millor. Sabem que es fan amb capses, que tan fa la mida que tinguin i que els elements que continguin poden ser molt variats. Era necessari veure exemples i poder decidir entre tots com els fariem per tal de seguir una linia. La Cristina i la Vero ens van proporcionar unes fotografies on apareixien diorames ben diferents els uns dels altres. Les vam observar amb molta atenció i cadascú va dir quins els hi havien agradat més i el perquè.

Molts de nosaltres no n’haviem vist mai cap i vam veure que són bastant diferents a les maquetes. També som conscients que l’estil d’alguns és molt dificil per a nosaltres però que podem agafar idees per tal de poder fer els nostres.

EL FONS S’HA DE VEURE! HA DE SER ESPECTACULAR! I AMB VOLUM!

PODEM POSAR IMATGES DE PERSONES DE VERITAT!

ELS DETALLS PETITS SÓN IMPORTANTS!

Vam apuntar a la pissarra tot el que haviem acordat per tal de recordar-ho. D’altra banda, calia establir els diorames que voliem fer a partir dels fets que apareixen a la nostra línia del temps:

EL 2013, L’ANY QUE VAM NÈIXER!

LES 3 ETAPES DE LA PREHISTÒRIA!

EL BIG BANG!

EGIPTE I EL RELLOTGE DE SOL

Molts de nosaltres ja estem pensant com podem començar a fer-les! I tenim clar que ho farem per grups! Ja estem gairebé a punt! Aviat podrem començar a construir els nostres diorames!

Fa uns dies vam distribuir la línia del temps de la història i ens va quedar pendent “organitzar” la part de la prehistòria. Sabiem que aquesta banda de la linia seria més complicada doncs és molt més llarga que l’altra.

Un grup d’Alícies han estat els encarregats de realitzar aquesta feina amb paciència i seny. “No podem fer-ho com amb la història”, ràpidament han verbalitzat. “Hauríem de comptar de 500 en 500 i no de 100 en 100 perquè és més llarga”, i així ho fem. “Quina mesura hem de prendre?”, mirem la corda i recordem que a l’altra banda vam fer servir la mida de 10cm, “Hem de mesurar 50cm!”. Acordem que cada 50cm, seran 500 anys.

Comencem a prendre mides, anem marcant els anys amb una cinta adhesiva que ens ajuda a veure-ho millor, 500, 1000, 1500, 2000… i mica en mica, anem construint. Quan arribem a la marca de l’any 8000 comencem a estar cansats i cansades, “És molt llarga i no acabarem avui”, “Si, i faltarà corda!”... Ens adonem que no podem distribuir la línia del temps de la prehistòria de 500 en 500, són massa anys. No passa res, se’ns acut realitzar petits cabdells de corda que simbolitzaran “milers” d’anys… Després, un cop distribuida la línia, tornem a la classe i expliquem què hem fet als nostres companys i companyes.

Després de compartir amb la resta de les Alícies la nostra feina, decidim entre tots i totes penjar-ho a la classe i posar les pinces amb moments importants de la prehistòria: el big bang, els dinosaures, els homos, Egipte i el primer rellotge de sol. El lloc d’algunes pinces el tenim ben clar ja que el moment o l’any el podem trobar a la corda fàcilment, però ubicar les pinces dels diferents “homos” no ho és tant, ens anem ajudant entre tots i totes fins a trobar el lloc més adient a la corda.

Ja tenim tota la línia del temps distribuida i penjada a la classe!

Des que el Pol va ajudar-nos a descobrir el rellotge de sol, les Alícies hem seguit intrigades amb aquesta “màquina”. La Nayara Cercas, el Neizan i l’Elian han portat a la classe unes maquetes fetes a casa per explicar-nos com funcionen, i ens ha agradat adonar-nos de la importància del sol. També l’Arnau va fer tota una recerca de rellotges de sol pels voltants de Torà i ens ha portat molta informació.

Però… i a Vilanova? En tenim algún? L’Arya i la Gina ens comenten que en tenim un ben a prop de l’esglèsia del poble però que no es veu gaire bé si ets baixet/a, l’Eric ens diu que ell sap que hi ha un a l’ermita de Collbàs… En Jael ha vist un a la terrassa del seu veí… Això dels rellotges de sol deu ser molt antic perquè no en troben tants a la vora, l’Erika i la Carla li han preguntat a l’alcaldessa i els ha dit que no en tenim cap a Vilanova…!

Dies més tard, i gràcies al Jael, sabem que tenim un rellotge de sol molt i molt a prop de l’escola i, així, un matí a les 9h ens apropem caminant per tal de veure’l. Quina sorpresa la nostra a l’adonar-nos que el tenim a dos carrers, just al Carrer Sant Josep nº11! El mirem una estona i l’observem, veiem el pal i unes lletres… La Luna ens diu que són lletres antigues i el Dan afegeix que són lletres però que volen dir números. Ens fem una foto però ens agradaria dibuixar-lo, i acordem que el cap de setmana anirem amb les famílies!

El dilluns, després del cap de setmana, moltes Alícies venim amb els nostres dibuixos i amb alguna informació important per desvetllar el misteri de les lletres antigues que són números. La Nora ens explica que aquestes lletres es diuen números romans i que cada lletra té un valor, la I val 1, la V val 5… “Números romans?”… El Jael comenta que romans vol dir que els van inventar a Roma, el Felip discrepa i diu que són de Romania. “Així el rellotge de sol el van inventar aquests romans?”… La majoria creu que si.

A la tarda la Cristina ens ensenya en un llibre el primer rellotge de sol que es va inventar, ens explica que no tenia lletres antigues ni números, només unes línies i unes pedres, i… llegim a sota del dibuix… “el primer rellotge de sol van crear-lo a Egipte”. “Egipte? On és això?”… A molts els hi sona, a la ment venen deserts, piràmides, mòmies… Anem a buscar la llibreta i documentem aquest gran descobriment, una captura del nostre planeta Terra ens espera i amb l’ajuda dels Atles trobem Egipte. “Egipte està a Àfrica!”.

Ara ens sorgeix un dubte més… “En la nostra línia del temps, on situem aquest descobriment?”… Seguirem investigant!

Des que ens vam fer la pregunta sobre si les persones erem una evolució dels cavernícoles, a la classe no vam parar de rebre paraules una mica estranyes. Estranyes al principi perquè ara ja ens hem familiaritzat amb totes elles!

Homos, primats, micos…

Erectus, Neanderthal, Sapiens, Habilis, Australopithecus, Ergaster, Antecesor…

Calia posar ordre! Ordre i imatge, massa complicat tot plegat!

Per poder realitzar aquesta tasca vam necessitar els Chromebooks i treballar en petit grup. En una primera sessió ens vam organitzar en trios i vam repartir-nos els “homos” a investigar; necessitavem trobar una imatge, l’any que van habitar en el nostre planeta i el lloc on vivien (continent). Un cop trobades totes les dades, en una segona sessió vam posar-les en comú per començar a trobar l’ordre entre tots aquests habitants del planeta, els nostres avantpassats!

Comencem pel principi! El Big Bang va produir-se fa tretze mil vuit-cents milions d’anys, ens expliquen la Gina i l’Arnau.

13000800 milions, escriu algú.

13800 milions, escriu algú altre.

Ens adonem que paraules com “mil” i “milions” són complicades, intuïm que deuen ser nombres molt llargs, amb molts zeros! A la pissarra i entre tots i totes, compartim el que cadascú coneix i entén. Llavors el Felip ens diu que el mil vol dir 3 zeros i que el milió potser són 4 o 5 zeros perquè és més gran que el mil. Veient que no ens posem d’acord, la Vero i la Cristina ens ajuden i escriuen a la pissarra: 13.800.000.000, parlem de la posició dels nombres i ens ajudem amb un material que tenim a la classe. Alguns posem nom als punts que hi ha entre els nombres: el primer es diu mil, el segon milió, el tercer torna a ser un mil… “Com seria el 4rt?”, pregunta algú tímidament… “Bilió!”, responen les mestres… “Wow!”, emocionant això dels números taaaaaan llargs! Però sabem que això és molt complicat i cal anar a poc a poc, avui quedarà com una vivència més.

Seguim la nostra conversa per compartir els anys quan vivien els Homos que hem buscat, els números continuen sent molt i molt grans però no tan grans com el del Big Bang que el deixem a la pissarra per tenir una referència. Cada grup comparteix el que ha trobat i la Vero va fent les anotacions a la pissarra. Mica en mica ens anem fixant en els números i anem fent les nostres relacions entre els números escrits per tal de buscar l’ordre correcte. Però els números són molts grans i ens costa una mica.

En una tercera sessió portem a la classe les fotografies que per grups vam trobar impreses. Avui posarem ordre entre els homos mirant el seu aspecte! I, com ho farem? Aquells que s’assemblen més als micos els posem al davant, al principi de la fila; els que s’assemblen més a nosaltres, els posem al final. Ens fixem en la postura, en la forma de la cara, en el pèl que tenen en el seu cos, si van vestits o no… Així ens ha costat ben poc buscar l’ordre correcte! Després, amb els mateixos trios de la primera sessió, hem emplenat una infografia sobre cada homo anotant les tres dades que vam buscar i les hem penjat a la classe, ara sí, en ordre i amb imatge!

Sort que som Homo Sapiens Sapiens, capaços de pensar, reflexionar, compartir i posar-nos d’acord!

El nostre projecte “Temps era temps” segueix avançant. Aquesta setmana hem volgut replantejar-nos com distribuir els anys en la nostra corda que simula la línia del temps. Tenim clar les dues grans etapes; la Prehistòria (corda verda) i la Història (corda marró), i les unim mitjançant un nus. En un dels vídeos que vam veure el trimestre passat ens explicaven que quan neix l’escriptura comença l’etapa de la història, per tant, aquest nus representarà el final de la prehistòria i l’inici de la història. Amb l’inici de la història diem que comença la Nostra Era.

“Llavors, aquest nus és l’any 0?”… “Si!”, diuen la majoria… “No, l’any 0 és quan passa l’explosió del Big Bang i es crea el nostre planeta!”… “No, en el nus és l’any 0 perquè quan vaig buscar els animals extingits vaig trobar que deien A.C. i això vol dir abans de l’any 0″…

Ens costa posar-nos d’acord, tots i totes tenim bons arguments i, sobretot, molta lògica. Per a nosaltres l’any 0 és important, el número 0 és inici, començar… Veient que no avancem, la Vero i la Cristina decideixen explicar-nos que l’any 0 no existeix i ens proposen posar la data del primer dia de la història… seria l’1 de Gener de l’any 1. El dia anterior al nus seria… el 31 de Desembre de l’any…??...

El temps anterior al nus també es compta però és una mica més complicat i ja arribarem un altre dia. Decidim centrar-nos en la corda marró, la corda que fa referència a la Història. Ara sabem que comença a l’any 1 i arribará… on arribarà?… Sabem que de moment estem a l’any 2021 però segur que continuarà, això ja serà el futur.

“Com podem situar tots els anys des de l’1 fins al 2021?”… “Necessitarem molta corda”, “És impossible!”… Llavors proposem representar en un tros de corda un període d’anys, per exemple: 10 centímetres de corda, seran 100 anys. Com imaginar-ho és força complex, ens ajudem amb els regles i els reglets de la centena, d’aquesta manera ens resulta més comprensible. En petit grup ens distribuim la feina; mentre uns mesuren la corda i fan una marca cada 10 centímetres, els altres van preparant les pinces amb els diversos anys que necessitem (comptant de 100 en 100) per indicar l’any a la línia del temps.

Ara a la nostra línia de la Història tenim marcat l’any 1, el 100, el 200, el 300, el 400… fins a arribar a l’any 2100! (ens adonem que si comptem de 100 en 100 hem d’arribar al 2100 i el nostre any actual estarà a la corda entre l’any 2000 i l’any 2100). Un cop acabada ens reunim tots i totes per veure-la i parlar de la construcció, després la penjem a la nostra paret, estem ben contents i contentes del resultat!

20210208_154146

20210208_154331

20210208_155048

20210208_160739

20210209_093758