Volem fer un vídeo per Verkami per demanar ajuda a tothom que vulgui col·laborar amb el nostre projecte inclusiu: aconseguir cartells per als parcs de Vilanova que tothom pugui entendre, amb pictogrames i braille.

Ens hem assegut en els bancsi hem començat a pensar idees:

• Hem de dir que necessitem 1200€.
• També hem de dir que aquests diners són pels cartells inclusius.
• Hem de dir els nostres noms perquè ens coneguin.
• Hem de posar una cançó.
• Podem cantar els nostres noms.
• Podem posar música.
• Hem de dir que els cartells són per tots els nens i nenes.
• Hem de dir que som els Tabalugues.
• I que som de l’escola Marta Mata.
• Que necessitem 19 cartells.
• És important dir que són pels parcs de Vilanova del Camí.
• Podem gravar-ho a la classe de música, que és més gran.
• Ho podem gravar a la ràdio de l’escola.
• També podem anar a Barcelona.
• Podem dir que:
  • Tots som persones.
  • Que som humans.
  • que ens agrada jugar.
  • Que tots som iguals.
  • Que ens agrada córrer, cridar, saltar…
• La Meritxell podria tocar un instrument.
• I vosaltres? (els hi preguntem)
• Podem tocar els xilòfons.
• Ho hem de fer molt bé, haurem de practicar.
• Li podem demanar al Bernat que vingui a ajudar-nos.
• I com ho podem fer (els hi preguntem).
• Podem enviar-li una carta.

A poc a poc, les idees han anat creixent. Hem après que parlar i escoltar ens ajuda a construir pensament compartit i a aprendre a partir de les idees dels altres.

“El parlar és l’art de fer-se entendre, però també de fer-se sentir” Anònim.

Demanem ajuda a les nostres famílies per poder aconseguir més idees sobre com guanyar els 1200€ i a partir del que ens han dit, que ho hem portat anotat en el full que vam preparar a classe, iniciem una conversa:

• Podem fer un mercat de verdures.
• Plantem les verdures a l’hort i les venem.
• Podem fer una botiga de roba.
• Però haurem de comprar roba.
• Podem portar la de casa.
• Però llavors no en tindrem.
• Jo en tinc molta.
• L’hem de portar neta.
• Tinc roba de quan era petit.
• Però si portem la nostra roba els pares hauran de comprar més, i es gastaran diners.
• Podem fer una botiga de caixes de cartró.
• Però les caixes no serveixen de res.
• Es poden trencar.
• Si es mullen, es fan malbé.
• Podem vendre joguines.
• Si venen les de l’escola després no podrem jugar.
• Podem portar les velles de casa.
• Jo tinc poques.
• Podem fer-les de fang. Jo a casa en tinc molt.
• Podem fer manualitats i vendre-les.
• Podem fer una rifa.
• Però les Matildes ja en fan dues (Mireia).
• Si fem manualitats necessitarem gastar diners per comprar el material.

Arribem a la conclusió que hem de fer alguna cosa per guanyar diners, sense gastar-ne nosaltres. Això no és facil, i és per això que anem a demanar a les aules dels nens i nenes més grans de l’escola si tenen alguna idea. A mesura que anem passant per les aules, anem anotant les idees que ens van donant, però en totes d’alguna manera o altra hem de gastar diners.

Finalment arribem a l’aula dels Tintins, que estan fent classe amb el Dani, i aquest ens comenta que ell un cop, per ajudar a un amic seu va fer un donatiu a Verkami. Ens explica com funciona aquesta plataforma, i ens diu que potser podríem fer un vídeo per demanar ajuda a la gent, i nosaltres a canvi els podríem fer un regal.

Ens agrada molt aquesta idea, i creiem que pot ser molt divertit fer un vídeo per poder arribar a molta gent i que entre tots i totes puguem arribar al nostre objectiu dels 1200€.

“Cap de nosaltres és tan bo com tots nosaltres junts”. Ray Kroc.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 1 del projecte de “1200 passes per la inclusió”.

Els i les Tabalugues tenim molt clar que el 1200, és un número molt gran i que són molts euros. Ara bé a l’hora d’escriure’l ja no sabem ben bé com fer-ho. És per això que ens posem en parelles per poder pensar i decidir entre els dos membres de quina manera creiem que s’escriu.

El treball en parelles és un recurs molt interessant que ens ajuda a veure els rols que exerceixen els diferents infants. Els ajudem a aprendre a escoltar les opinions de tots, a conversar abans de prendre una decisió i a posar-se d’acord, que no sempre és una tasca fàcil.

Un cop totes les parelles hem representat el número, ens col.loquem a la rotllana i ens anem explicant les nostres tasques realitzades. Quan una parella parla, la resta escoltem i un cop han acabat, podem fer les intervencions que creiem necessàries.

Després d’explicar tots com hem escrit el número 1200 i col.locar les feines al mig de la rotllana, veiem que totes les representacions són diferents.

Què ha passat? Com és que tots els números són diferents? (pregunta la Mireia)

Els Tabalugues comencem a observar detingudament totes les representacions i anem descartant algunes: (intervencions)

• Aquest no pot ser perquè és la data (una parella ha escrit el 2025)
• Un infant agafa el full on han escrit 102 i diu que aquest no pot ser perquè té pocs números i el 1200 és molt gran.
• Un altre Tabaluga agafa un número on han escrit un 5 entre d’altres xifres, però diu que aquest no pot ser perquè quan diem 1200 no sona el número 5.
• Finalment ens queda només el número 10002100 i la nena que formava part de la parella que l’ha escrit diu que aquest número si que és perquè diem 1200.

Al veure que no tots ho tenim molt clar i que hi ha alguna parella que creu que el seu és el que està bé i ja no mira la resta de tasques, decidim anar a l’aula dels Petits Prínceps a veure si ens poden ajudar.

Quan arribem a la seva aula i veuen els números, ens diuen que vindran un dia a la nostra classe i ens explicaran com s’escriu, però que primer s’ho han de preparar ells, per poder explicar-nos-ho a nosaltres d’una manera entenedora.

Una tarda, un grupet de quatre infants entren ben carregats de material per explicar-nos com hem de representar el 1200. Ens ensenyen les desenes, centenes, i les unitats de miler, i ens diuen que els números s’han d’anar agrupant a l’hora d’escriure perquè o sinó serien molt llargs.

Manipulem una mica el material que porten i ens el deixen a l’aula uns dies per anar experimentant.

Finalment ens diuen com s’escriu i veiem que és molt més curtet del que ens imaginàvem.

Escriure nombres és posar ordre al pensament. Bertrand Russell.

Podeu trobar més fotografies a la carpeta 2 del projecte d’aula de les 1200 passes.

El curs passat ens va quedar pendent poder posar en els parcs de Vilanova, cartells inclusius que fossin entenedors per tots els infants.

Durant l’estiu, la Mireia ha trobat una empresa de Madrid, que fa els cartells en braille i li ha enviat un pressupost de 1200€.

Com podem aconseguir aquests diners? (intervencions dels infants):

• Jo li puc demanar a un amic que tinc que és ric.
• Podem agafar els diners de l’AFA. Ai! no! que tenen molt poquets i es quedarien sense (aquest comentari el fa un fill d’un membre de l’associació)
• Podem fer-los amb una màquina.
• Això no existeix.
• Li podem demanar a la Lídia.
• A mi em va dir que l’escola no tenia diners (això ho diu l’Ariadna, la seva filla)
• Les Tanits ja ens van donar diners.

Com que ens costa molt trobar idees per aconseguir aquests diners, anem a veure a les Tanits del curs passat, que ara són Tintins i els demanem com van aconseguir el donatiu de 100€ que ens van fer arribar.

Els Tintins ens diuen que van fer una botiga de pa i que el van vendre a totes les famílies de l’escola. Ens comenten que nosaltres podríem fer una botiga d’altres coses, com per exemple de manualitats fetes per nosaltres.

Ens quedem amb aquesta idea i quan tornem a la classe l’anotem en un full perquè no se’ns oblidi.

Per tal d’obtenir més propostes de com aconseguir els 1200€ anem per totes les aules de l’escola preguntant i anotant en un full tot el què ens diuen per després poder fer un buidat i triar aquelles idees que creiem que podem arribar a assolir.

Per altra banda també preparem una nota per les famílies per demanar-los si ens poden ajudar a pensar altres maneres per poder arribar al nostre obectiu.

Amb aquest seguit d’activitats hem estat fomentant la conversa, el respecte per les intervencions dels companys i companyes, la interelació entre les aules, i el llenguatge tant oral com escrit.

” Tots hem de viure junts com a germans o, si no,morirem junts com a ximples”. Martin Luther King

Podeu trobar més fotografies a les carpetes 1 i 4 del projecte “1200 passes per la inclusió”.