Henri Poincaré

Les matemàtiques són l’art de donar el mateix nom a coses diferents.

Els Rovellons han viscut una d’aquelles experiències que comencen amb una llegenda i acaben convertint-se en una investigació matemàtica de debò.

Tot va començar amb la descoberta de la tradició de l’Home dels Nassos, tan arrelada a Vilanova del Camí. La llegenda explica que l’últim dia de l’any apareix un home que té tants nassos com dies té l’any. Amb ulls de Rovellons, van reaccionar immediatament:

— Però si un any té 365 dies… hauria de tenir 365 nassos!

Pensar abans de comptar

Abans de llançar-nos a comptar sense rumb, vam aturar-nos a pensar en com ho podem fer. A la rotllana van aparèixer quatre estratègies:

Aquest primer moment va ser clau: planificar abans d’actuar, anticipar dificultats i valorar quin procediment seria més eficient.

Entre tots vam acordar que la tercera opció era la més clara i organitzada: recollir els dies de cada mes i després ajuntar-los.

Recollir dades: del calendari a les regletes

Per parelles, amb targetes que contenien el nom i el pictograma de cada mes, els Rovellons van consultar el calendari de l’aula i van anotar quants dies tenia cadascun.

A partir d’aquí, el calendari va deixar de ser només una eina d’orientació temporal per convertir-se en una font de dades.

Ajuntar: quan neix una necessitat matemàtica

Amb totes les quantitats representades, va aparèixer un nou repte:

Com ho podem ajuntar tot per saber quants dies té l’any?

Aquí va emergir de manera natural el concepte de sumar. No com un exercici mecànic, sinó com una necessitat real: havíem de combinar quantitats parcials per obtenir el total.

Els Rovellons van proposar organitzar-ho:

• Posar totes les desenes juntes.
  
• Posar totes les unitats juntes.

Comptar les desenes de 10 en 10 va permetre fer grups de 100. Van aparèixer tres centenes completes. Després, cinquanta. I finalment, quinze unitats.

La representació final va quedar així:

Aquell moment va ser molt potent: la suma no era una operació imposada, sinó la solució a un problema real.

Més enllà del resultat

Sí, vam confirmar que l’any té 365 dies. I el moment en què el nombre va aparèixer, clar i construït entre tots, va ser emocionant. Però, si som sincers, el més valuós no va ser arribar al 365. El més important va passar pel camí.

Va començar quan ens vam atrevir a formular una pregunta de veritat. Quan no ens vam conformar amb el que deia la llegenda i vam decidir comprovar-ho. Després va venir el temps de pensar estratègies, de discutir quina seria la millor manera d’afrontar el repte. Vam recollir dades del calendari, les vam representar amb regletes, les vam ordenar amb cura, separant desenes i unitats, buscant una manera clara de veure què teníem al davant.

I enmig d’aquest procés, gairebé sense adonar-nos-en, vam fer un descobriment essencial: per arribar al total calia ajuntar. Ajuntar mesos, ajuntar desenes, ajuntar unitats. Sumar no era una operació escrita a la pissarra; era la necessitat que naixia de voler comprendre el tot.

Així, més que confirmar un nombre, els Rovellons van construir una manera de pensar.

I tot va començar amb un home que, segons deien, tenia 365 nassos.

 Loris Malaguzzi

L’infant té cent llenguatges.

En el nostre projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”, continuem avançant en el disseny del cartell que volem situar en algun indret de l’escola perquè tots els infants puguin saber què hi ha per dinar cada dia.

En aquesta ocasió ens hem centrat en una pregunta aparentment senzilla, però molt important: com mostrarem la data perquè sigui comprensible per a tothom?

Des del principi teníem clar que el format seria el mateix que utilitzen els Mitjans quan documenten la data: primer el dia de la setmana, després el número del dia del mes i, finalment, el mes.

Però ben aviat ens vam plantejar un repte:

A partir d’aquí, la conversa es va transformar en presa de decisions compartida.

El dia de la setmana: paraula, color i pictograma

A més, hem treballat els dies de la setmana pintant-los amb el color corresponent, reforçant així l’associació entre paraula, color i imatge.

El número del dia: xifra, representació i desena

Pel que fa al número del dia del mes, vam acordar que apareixeria escrit amb xifra, però no ens vam quedar aquí. Volíem que el número es pogués veure i comptar, no només llegir.

Per això vam recuperar un concepte que ja coneixem: la desena. Sabem que cada deu unitats formen un grup, i això ens ajuda a comptar més ràpidament i amb més seguretat.

A partir d’aquesta idea, els Rovellons van dissenyar i construir una eina pròpia: el ComptaDies.

Van decidir que havia de tenir 31 boles, perquè van observar que els mesos poden tenir com a màxim 31 dies. Després de fer diferents proves, van descobrir que si agrupaven les boles de deu en deu amb colors diferents, era molt més fàcil identificar en quina desena ens trobàvem i només calia comptar les que faltaven per arribar a deu.

Les boles es van enfilar en un cordill i el dia es marca amb una pinça. Així, qualsevol infant pot comptar i descobrir quin dia del mes és, encara que no reconegui la xifra escrita.

El número, per tant, es pot llegir… però també es pot comptar i interpretar.

El mes: interpretar imatges

Quan vam pensar en el mes, ens vam adonar que a l’agenda de l’escola apareixen uns petits dibuixos al costat dels mesos. Investigant a la web d’ARASAAC, també vam buscar el pictograma corresponent al mes que estàvem treballant.

Ens vam fixar en un detall molt interessant: en els pictogrames dels mesos no apareix la paraula escrita, sinó un número i una imatge. Entre tots vam desxifrar què volia dir: el número indica l’ordre del mes dins l’any (primer, segon, tercer…), i la imatge representa alguna característica important d’aquell mes.

Així, el mes al nostre cartell apareixerà escrit amb paraules, però també acompanyat d’un pictograma, perquè tothom el pugui interpretar.

Un cartell que parla diferents llenguatges

Amb totes aquestes decisions hem entès una cosa molt important: comunicar no és només escriure paraules.

El nostre cartell utilitzarà paraules, colors, números, imatges i materials manipulatius. Diferents llenguatges per explicar una mateixa informació.

Perquè informar tota l’escola de què hi ha per dinar també vol dir assegurar-nos que tothom pot entendre el missatge.

I en aquest procés, els Rovellons no només han dissenyat un cartell: han après a pensar com fer la informació més accessible per a tothom.

Guy Kawasaki

Les idees són fàcils. Fer-les realitat és el que realment importa.

Després de moltes converses a la Rotllana, d’escoltar idees i d’ordenar-les, els Rovellons hem fet un pas molt important en el projecte “Marta, què hi ha avui per dinar?”: hem elaborat el nostre primer disseny de cartell en grup.

Tot va començar amb les idees que havien anat sorgint: que el cartell havia d’incloure la data, el nom dels plats, imatges o pictogrames, i que la lletra havia de ser clara perquè tothom la pogués llegir. Per no oblidar-nos de res, vam crear una checklist, una llista acordada entre tots amb els elements imprescindibles que el cartell havia de tenir. Aquesta eina ens va ajudar a transformar les idees en acords compartits.

Amb els criteris clars, vam formar grups i ens vam posar mans a l’obra. Però abans de començar, vam reflexionar sobre què significa treballar en equip. Vam parlar de la importància d’escoltar-nos, posar-nos d’acord abans de decidir, repartir-nos la feina i respectar totes les aportacions. Sabem que un bon resultat no depèn només del que fem, sinó de com ho fem junts.

Aquest moment del projecte ha estat una experiència molt rica: hem detectat una necessitat real de l’escola, hem imaginat solucions, hem pres decisions i hem planificat com portar-les a terme. Els infants han passat de la idea a l’acció, assumint responsabilitats i entenent que les bones propostes necessiten organització i compromís.

Per tancar aquest procés, ens vam autoavaluar amb una diana per valorar com havíem treballat en grup. Ens vam preguntar:

• Ens hem escoltat?
  
• Ens hem posat d’acord?
  
• Hem participat tots?
  
• Hem respectat les idees dels altres?
  

Aquest moment de reflexió ens ajuda a créixer, perquè aprenem que no només és important el cartell que hem creat, sinó el camí que hem fet per crear-lo.

Continuem avançant, pas a pas, construint solucions que neixen de les idees compartides.

El que fem per als altres és el que realment ens defineix.

George Eliot

Per entendre millor el problema que té la Marta, la directora, l’Eva ens va ajudar fent una petita escena de teatre. Gràcies a aquesta representació, els Rovellons vam poder veure què necessitava realment i com li podíem donar un cop de mà.

Això ens va fer adonar que nosaltres també podem buscar informació i trobar solucions.

Aquesta descoberta va fer tornar amb força una idea que ja teníem al cap: fer un cartell perquè tothom de l’escola pugui saber quin és el menú del dia.

A la Rotllana, vam rumiar com havia de ser aquest cartell i van sorgir moltes idees: que fos gran, que el poguéssim penjar amb un cordill o amb pinces, que tingués lletres, dibuixos o fotos del menjar, i que estigués escrit amb lletra de pal perquè tothom el pogués llegir.

Per inspirar-nos, vam mirar el cartell que havien fet els Tabalugues per anunciar el Càsting del Dia de la Música. Ens vam fixar que, a més de paraules, hi havien posat dibuixos que expliquen el mateix per ajudar els infants que encara no saben llegir. Aquesta idea ens va agradar molt.

Per això vam decidir anar a visitar els Tabalugues perquè ens expliquessin com feien aquests dibuixos i ens ajudessin a pensar com podíem fer el nostre cartell del menú. Allà ens van explicar que aquests dibuixos s’anomenen pictogrames, que els podem trobar a la pàgina web de ARASAAC, i que serveixen perquè tothom pugui entendre la informació, encara que no sàpiga llegir.

Durant aquest procés, els Rovellons hem après que la informació és més útil quan és accessible per a tothom. No totes les persones llegeixen igual, ni al mateix ritme, ni de la mateixa manera, i per això és important pensar com expliquem les coses. Han descobert que combinar paraules, imatges i pictogrames ajuda a fer cartells més clars, més justos i més inclusius.

Aquest repte ens ha ajudat a entendre que fer equip, escoltar idees diferents i pensar en els altres és una manera molt potent d’aprendre.