En el marc del Projecte del Japó, a l’aula de música dels Petits Prínceps hem començat a apropar-nos a la cultura japonesa des del cos, el símbol i l’experiència directa. En aquest moment del projecte, el treball s’ha centrat en dos eixos principals: la randoseru, la motxilla escolar tradicional japonesa, i una dansa d’inspiració ritual basada en les danses de pescadors.

La randoseru és la motxilla que, al Japó, s’acostuma a regalar als infants quan comencen l’escola primària. És una motxilla pensada per durar molts anys i simbolitza protecció, constància i el camí de l’aprenentatge. A partir d’aquest objecte tan carregat de significat, hem iniciat una sèrie d’improvisacions teatrals a l’aula.

En parelles, els infants han representat el moment de regalar la randoseru. Podia ser un avi, un pare, una mare o algú estimat qui feia el regal. Al principi, les improvisacions necessitaven modelatge i exemples, però a mesura que avançava la sessió, van anar apareixent escenes cada vegada més autònomes, delicades i plenes d’intenció. El treball teatral ha permès explorar el gest, l’emoció i el valor simbòlic d’un objecte quotidià dins d’una altra cultura.

Paral·lelament, hem començat a treballar una dansa inspirada en les danses tradicionals dels pescadors. Aquestes danses, lligades al treball col·lectiu i al ritme compartit, tenen un component clarament ritual. A l’aula, el moviment ha anat passant de l’exploració lliure a una estructura més definida, amb una introducció, passos clars i una intenció compartida.

La dansa dels pescadors ens ha permès connectar amb el pes del cos, la coordinació grupal i la idea de comunitat. No es tracta només d’aprendre uns passos, sinó d’entendre com el cos pot explicar una història vinculada al treball, a la natura i a la cooperació.

A les classes de música de Petit Prínceps hem viscut dues experiències molt especials!

Durant la Setmana Sense Pantalles, vam descobrir com s’enregistrava la música abans: vam parlar del fonògraf, del gramòfon i vam poder veure i escoltar un tocadiscos amb vinils de diferents èpoques. Va ser molt interessant sentir com sonaven les cançons d’abans!

A més, hem creat els nostres propis paisatges sonors a partir de poemes inventats pels grups. Hem utilitzat instruments, objectes quotidians i la veu per donar vida als versos amb sons d’aigua, papers que s’esquinçaven, tempestes o ocells. Hem après que el so també pot explicar històries i transmetre emocions.

Com deia el pedagog Murray Schafer: “El món és una composició gegant, que sona contínuament.”
Nosaltres n’hem format part, convertint paraules i sons en petites obres musicals plenes de creativitat!