“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”
atribuïda a Benjamin Franklin
Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.
Durant setmanes, a l’aula dels… Llegeix més»
“Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i potser ho recordaré, implica’m i ho aprendré.”
atribuïda a Benjamin Franklin
Avui hem viscut un dia molt especial per a nosaltres: la festa de comiat i agraïment dels nostres gegantets abans de començar el procés de restauració.
Durant setmanes, a l’aula dels Patufets hem avvançat un projecte al voltant dels gegantets de l’escola. Hem investigat qui són, d’on venen i quin paper tenen a les festes. També hem pensat com els volíem acomiadar abans que marxin a restaurar-se.
Avui hem tingut l’oportunitat d’explicar el repte davant dels companys de tota l’escola. Ha estat un moment important: parlar davant dels altres, sentir-se escoltats i veure que allò que han preparat té sentit per a la comunitat.
Després de la presentació, hem donat pas al moment més esperat: l’última cercavila del cavaller Ferran, la princesa Violeta i el drac Albert. Ens hem desplaçat fins a la plaça de Can Papasseït, on els gegantets han rebut el comiat i agraïment de tots els infants i mestres de l’escola, la costat dels capgrossos, companys de festa, i les Matildes fent de batucaires.
Per als Patufets, sentir aquest recolzament i reconeixement ha estat molt significatiu. Moments així fan créixer els infants: els ajuden a guanyar confiança, a prendre properes iniciatives i a sentir que el que fan té valor.
Fer una festa de comiat no és només simbòlic. És ensenyar als infants que: les coses tenen història, els objectes també tenen memòria i els canvis es fan amb respecte.
I ara, els gegantets comencen una nova etapa. Un repte gegant pels petits de l’escola, que entomem amb respecte i il·lusió per continuar fent-los viure a les festes de l’escola.
“L’escola ha de ser un lloc on els infants participin en la vida real i aprenguin a construir-la.”
Marta Mata
A l’aula dels Patufets estem immersos en els preparatius d’un moment molt especial: la festa de comiat i agraïment dels tres gegantets de l’escola abans de començar el procés de restauració.
Després d’haver conegut la seva història i d’haver descobert com van néixer dins d’un projecte de la comunitat de petits, vam pensar que mereixien un comiat ben bonic, a l’alçada de tots els anys que han acompanyat la vida de l’escola.
Entre tots vam prendre una decisió: organitzar la seva darrera cercavila.
A partir d’aquí es va posar en marxa tot un procés d’organització que ens ha fet treballar plegats i sentir-nos part d’un projecte compartit amb tota l’escola, així que vam anar a demanar ajuda a les altres classes. Alguns companys de la comunitat de grans portaran els gegantets, d’altres de la comunitat de mitjans ho faran amb els capgrossos i les Matildes s’encarregaran de posar ritme a la cercavila amb la batucada.
Quan vam rebre el sí de totes les classes, l’emoció va créixer encara més i ens vam posar a preparar els rètols informatius per explicar la festa. Per fer-los vam pintar un mural molt llarg amb rodets. Una vegada tallats, vam escriure la informació que volíem compartir amb els companys de l’escola i vam fer votacions per escollir els dibuixos que decorarien els rètols.
Finalment, amb molta il·lusió, vam anar classe per classe a portar els cartells i explicar la proposta.
Aquest procés ens ha permès descobrir que organitzar una festa també és un aprenentatge: cal parlar, decidir, comptar, escriure, dibuixar, explicar i, sobretot, treballar en equip.
Ara continuem preparant els darrers detalls d’aquesta diada tan especial, que serà una manera d’agrair als nostres gegantets tots aquests anys de vida compartida a l’escola.
Ben aviat us ho explicarem!
“Tot allò que es transmet amb estima perdura.”
Carme Junyent (lingüista anoienca)
Recentment hem viscut una experiència molt especial: els gegants de Vilanova del Camí han vingut al gimnàs de Marta Mata.
Hem pogut conèixer de prop l’Odín, la Fultiva, el Paquillo i el Quimet, i també les persones que els donen vida: en Lluís, en Joan Carles, l’Íngrid i la Roser, els seus portadors.
Primer els hem vist arribar peça a peça, descobrint com es munten i com es preparen abans de sortir a ballar. Ha estat sorprenent veure que darrere d’aquelles figures tan altes i imponents hi ha estructura, equilibri, esforç i molta estima per la tradició.
Veure’ls tan a prop, tocar els vestits, observar els caps i entendre com es mouen ens ha ajudat a sentir que la cultura popular no és només una festa que mirem des de fora, sinó una tradició viva que forma part del nostre poble.
Els Patufets havíem preparat preguntes. Amb molta paciència i entusiasme, ens han anat responent totes les qüestions i ens han explicat anècdotes, curiositats i detalls que no sabíem. Ara ja entenem millor què significa portar un gegant i tota la feina que hi ha darrere de cada cercavila. També els hem explicat el nostre projecte de fer uns gegantets nous, comptem amb la seva ajuda.
Ha estat una trobada plena d’emoció, respecte i orgull pel nostre patrimoni.
Gràcies, Odín, Fultiva, Paquillo i Quimet.
Gràcies, Lluís, Joan Carles, Íngrid i Roser, per compartir amb nosaltres el vostre temps i la vostra passió.
Seguim aprenent i estimant la cultura del nostre entorn.
A partir d’aquesta activitat els Patufets investiguen una tradició cultural del seu entorn (els gegants), fan preguntes i construeixen coneixement a partir de l’experiència directa.
