LA DESCOBERTA DEL MUSEU MOCO BARCELONA

La Comunitat de Grans hem anat a visitar el Museu MOCO de Barcelona, situat al Carrer Montcada. L’edifici era un antic palauet de la família Cervelló i ens ha impressionat el contrast entre el continent i el contingut.

A l’entrada ens han rebut, donant-nos la benvinguda, una enorme escultura de fusta i un tapís que ens pica l’ullet, per fer-nos eixamplar la mirada i copsar més enllà del que és aparent.

Museu d’art MOdern i COntemporani amb autors del segle XIX i XXI. Marina Abramovic, Salvador Dalí, Keith Haring, Andy Warhol, Yayoi Kusama, David La Chapelle, Takashi Murakami, Kaws, Jeff Kooms, Andrés Reisinger, Robbie Williams, Robin Kid, Bansky, Studio Irma, NFTs (Non Fungible Token) i moltes altres propostes, individuals i col·lectives. Artistes, estudis i fàbriques.

Ha estat una visita plena de sorpreses que ens ha deixat bocabadats. Ens hem adonat de l’ART COM UN REPENSO, de la necessitat d’un pensar i reflexionar sobre què volem comunicar. Hem descobert la connectivitat entre obres i autors i la voluntat de fer-ne una forma d’expressió d’emocions, sentiments, preocupacions…

L’ART COM A TERÀPIA i expressió de les neurodivergències, les malalties mentals i els cervells neurotípics també. La relació entre ART I LES TECNOLOGIES DIGITALS, des de l’ús de la polaroid als ordinadors. L’Art com a LLIGAM ENTRE ARTISTES, a vegades vinculats a les grans ciutats. L’ART COM A SUMA DE L’HERÈNCIA CULTURAL on es recull la tradició dels jeroglífics egipcis, la influència grega, el còmic de Tintin, o els dibuixos dels barrufets.  L’ART COM A CONTRAST de cultures i experiències on es barregen elements i tècniques més convencionals amb formes més innovadores, a vegades, fins i tot, en una mateixa obra. Performances, instal·lacions, escultures, pintures, fotografies, vídeos, … I també com a vegades d’una necessitat quotidiana en surt una obra d’art, i com en d’altres ocasions d’una obra d’art en surt un objecte quotidià.

L’ART COM A RECORDATORI QUE EL TEMPS TORNA i qui sap si en una futura revista TIME ens podrem retrobar anys després.

ÒDENA VILLAGE. Unes convivències inoblidables!

El passat dijous 26 de setembre, la Comunitat de Grans, vam anar a Òdena Village. El camí tenia una llargada de 6km i com que el vam fer tots junts, no se’ns va fer tan llarg. El fet de compartir anècdotes amb persones amb les que no en teníem gaire relació, ens ha ajudat a fer més fort el vincle amb aquestes amistats.

A Can Macià vam fer una parada en un petit bosc i vam esmorzar. L’equip de mestres ens va proposar una activitat relacionada amb el projecte de Comunitat “Maquinant”. Vam fer grups on havíem de construir eines, cabanes… de la prehistòria amb elements que trobéssim pel bosc. Vam aprendre a treballar en equip i a distribuir-nos la feina. Això ens va permetre explorar i posar-nos en el lloc dels primers homínids que van viure a la prehistòria. Vam maquinar tot el grup i van sortir idees per fer les construccions, en alguns moments vam veure que ens equivocàvem i llavors ho anàvem rectificant: posàvem unes branques i no s’aguantaven, a algú se li va ocórrer posar-hi una mica de fang per subjectar-les, d’altres van pensar en agafar arrels o herbes llargues i lligar-ho… Entre totes i tots vam resoldre els imprevistos i vam arribar a l’objectiu.

Gairebé tots ens vam embrutar les mans de fang i ens vam netejar fregant-les amb romaní. Ens vam adonar que no és el mateix estar a casa teva i rentar-les amb aigua i sabó, que estar al mig del bosc i fer-ho amb una planta.

Quan vam acabar vam dinar i vam seguir el camí cap al campament d’Òdena Village. Allà ens esperaven un equip de monitors i monitores i ens tenien unes activitats preparades: tir amb arc, cursa de carretons, volei manta, circuit, escape room… Vam fer grups i vam rotar per totes les activitats. 

En els diferents equips es van seguir estratègies diferents segons les necessitats: vam distribuir les tasques a cada membre del grup, cadascú va maquinar per resoldre la combinació del codi del candau sempre arribant a un acord, havíem de respondre diverses preguntes i enigmes que ens portaven a la següent pista i…, com ho vam fer? Vam recordar conceptes que havíem estudiat temps enrere i això ens va ajudar a entendre què ens estaven demanant i a trobar la resposta. 

Més tard, vam berenar, vam continuar amb les activitats i ens vam reunir per distribuir-nos en les tendes. Els mestres van fer les tendes seguint les nostres preferències i barrejant Matildes, Petits Prínceps i Tintins.

Un cop arribat el vespre, vam sopar i ens van explicar el joc de nit. Vam recollir diferents materials reciclats que trobàvem pel voltant i vam construir una màquina que ens havia de solucionar un problema del futur. 

Les idees van sorgir de necessitats que vam detectar que tenim avui en dia i que tenen una repercussió directa amb el nostre futur. I, com van venir a la nostra ment? Amb el que ens diuen i ens ensenyen els mestres, nosaltres ho relacionem amb els coneixements previs que ja tenim i en sorgeixen noves idees. En el moment que ens trobàvem amb un problema, exposàvem totes les idees, arribàvem a un acord i canviàvem la proposta.

Dormir al campament ens va ajudar a superar algunes pors i a vèncer situacions a les que no estem acostumats, ja que, normalment, dormim a casa amb la nostra família i a la nostra habitació.

Aquestes convivències van ser molt més que una experiència, tots i cadascun de nosaltres ens vam encoratjar i vam saber trobar la manera d’adaptar-nos a les diferents situacions i superar-les.

De ben segur que repetirem!