Quan iniciem un projecte hi ha un llarg camí per recórrer i mai sabem cap on ens portarà.

Des d’inici de curs hem estat parlant de màquines en el sentit més ampli d’aquesta paraula. Mai ens hauríem imaginat que acabaríem parlant del cor, de mesures, de la natura o del funcionament perfecte d’un engranatge. Pot semblar que aquestes paraules i conceptes per separat no tinguin gran significat en el nostre projecte, però si les ajuntem, podem acabar dient que un ecosistema format per vegetació, animals, sol, aigua… funciona a la perfecció tan com la maquinària d’un rellotge, doncs els seus engranatges fan que les agulles es sincronitzin a cada segon, minut i hora; així com també la gran màquina que tenim tots i totes per viure: el cor.

Si a cada un d’aquests elements de la vida, els falla algun component, ja sigui, la invasió d’una espècie no autòctona en un ecosistema, el taponament d’una artèria del cor, el trencament d’una dent d’un engranatge d’un rellotge, automàticament s’esquartera aquesta unitat i aquest sistema que funciona com un vuit i no para mai, deixa de funcionar.

En el projecte del grup de Cookies, mica en mica hem teixit aquest gran recorregut amb el que hem creat un lligam entre tot el que hem vist i ens hem adonat que la vida no sols passa, sinó que tot està connectat: la natura, el cervell, el funcionament d’una màquina i el cor. Tots som una gran màquina.

Arribats a aquest punt, hem fet el tancament del subprojecte del cor, amb un núvol de paraules, unes creacions artístiques i l’experiment. També hem seguit elaborant la xarxa de coneixements en format esquema del projecte Maquinant! tot fent connexions entre el que hem fet fins ara.

Mica en mica, estem arribant al final d’aquest viatge pel que ja tenim moltes idees per la cloenda del projecte de Cookies!

El cor és el múscul que més treballa de tot el nostre cos. Batega 100.000 vegades al dia, bombeja uns 5 litres de sang cada minut i ho fa dia i nit sense necessitat d’endollar-nos cada nit. Diem que és tan especial perquè envia sang a tot el nostre cos. La sang porta a totes les nostres cèl·lules l’oxigen i els nutrients que necessitem per a poder viure. El nostre cor és una espècie de bomba, però no de les d’explotar sinó, com les bombes d’aire amb les quals inflem les rodes de les bicicletes, el que passa és que en comptes d’aire, impulsa sang.

Unes quantes curiositats sobre el cor

1. Segons l’Institut del Cor de Texas, si el cor fos una font, la seva potència faria que la sang arribés a 10 metres d’alçada.
2. El cor humà és capaç de bategar durant un temps fora del nostre cos ja que genera els seus propis impulsos elèctrics.
3. Sabíeu que escoltar música mentre es fa exercici, ajuda a oxigenar el cor? Sembla ser que la música augmenta el diàmetre dels vasos sanguinis i fa que la sang circuli millor.

Aquestes i moltes més curiositats les hem estat investigant aquests dies de projecte, del qual n’hem fet un tancament amb l’experiment “Com bombeja el nostre cor?”.

Aquests dies, a projecte de comunitat, les cookies hem continuat averiguant i aprenent més curiositats sobre el cervell i també sobre el cos humà i el cor.

Hem quedat molt sorpresos en saber que el cor bombeja 260 litres de sang en una hora, és a dir, 6.240 litres de sang al dia. Ens hem imaginat quants bidons d’aigua o packs d’ampolles de litre i mig serien i hem quedat al·lucinats. El funcionament d’aquest òrgan és tan o més complex que el d’una màquina on els seus elements, peces i engranatges funcionen a la perfecció, com ara, el mecanisme d’un rellotge. Som molt conscients que si una petita part o procés falla, el nostre cos en pateix les conseqüències.

Se’ns ha plantejat un debat molt interessant sobre la fugacitat de la vida de cada un de nosaltres en aquest món. En com ens hem de cuidar i vetllar pel nostre benestar físic però també emocional. I també de les conseqüències pel planeta terra si tots els éssers vius fóssim immortals, no hi cabríem pas!

Hem vist molt clar que la nostra gran màquina, el cos, està format per un munt d’elements, d’entre els quals, tenim les proteïnes. El nostre organisme està compost per la quantitat de proteïnes que contenen 30kg de cacauets. Ens hem imaginat en el supermercat comprant paquetets de cacauets de 300 g i se’ns ha plantejat el repte de saber quantes bossetes hauríem de comprar per obtenir 30kg d’aquest fruit sec. Han sorgit diverses estratègies per esbrinar el resultat però el primer inconvenient que ens hem trobat ha estat la barreja d’unitats mètriques que teníem. Un cop hem investigat les unitats de mesura de la massa i hem fet les conversions, ens hem vist amb la necessitat de repartir els 30.000g de cacauets en paquets de 300g, i així hem obtingut la quantitat de 100 bossetes! Necessitaríem comprar 100 paquets de cacauets per fer l’equivalència de la quantitat de proteïna que té el nostre organisme dins seu!

Finalment, hem tret el nostre costat més artístic i hem anat a la biblioteca a buscar llibres i contes en els que surtien cors. Hem parlat del paral·lelisme entre el cor (l’òrgan que bombeja la sang cap a la resta del cos i i el procés a la inversa) i el cor emocional. N’hem fet una representació artística combinant-los tots dos i han sortit unes creacions molt boniques i interessants a nivell d’expressió individual.

Enllaçant amb la setmana sense pantalles, fa dies que va sorgint aquesta necessitat de cuidar-nos, de vetllar cadascú per ell mateix i protegir la nostra màquina des de les diferents vessants: la fisiològica, la química, la física i l’emocional.

Hem acabat aquesta fase del projecte amb un núvol de coneixements els quals estan tots interconnectats. Hem repensat en tots els factors, conceptes nous i aprenentatges i hem creat una bona xarxa de carreteres on acaben connectant totes les idees d’entre tots els nous sabers.

A l’antiga Grècia ja buscaven maneres de divertir-se. Cap a l segle V a.C., hi havia grans inventors que van crear els autòmats, uns dispositius que funcionaven mitjançant l’acció d’un botó, una palanca, l’impuls d’una goma elàstica, etc. accionats per la mà humana. Al principi, eren molt grans i la gent no es creia que funcionessin sols, doncs dins d’aquests autòmats no hi havia ningú! Llavors els inventors van decidir crear autòmats més petits on es veiés que no hi cabia una persona i que, es movia o recorria un trajecte de fins a 3km, només amb l’acció d’un artilugi accionat per una persona. Un dels primers testimonis de l’existència d’autòmats ve de l’inventor Hero d’Alexandria. Hero va ser un dels enginyers més brillants de la seva època, i va dissenyar una sèrie de dispositius automàtics per a escenaris teatrals.

En els seus inicis s’inspiraven en les formes d’animals o d’elements de la naturalesa. Més endavant, van començar a crear els primers robots amb forma humana. El que nosaltres ens pensàvem que era súper actual, resulta que els grecs eren un grans enginyers, tot plegat, els precursos dels robots moderns.

Tant és així, que nosaltres hem deixat anar la nostra creativitat i imaginació, alguns ens hem inspirat en vídeos, en petites explicacions d’altres autòmats, n’hem fet el nostre propi disseny i d’altres n’hem fet una barreja per fabricar el nostre autòmat.

Aquesta activitat l’hem realitzat amb l’ajuda de les nostres famílies i amb el nostre propi enginy. Estem fets uns artistes!