Ara que ja tenim el sostre estrellat a la classe i sabem com orientar-nos de nit… hem tornat a situar-nos dins la nostra xarxa d’idees i coneixements per seguir el projecte i hem decidit seguir investigant com ho podem fer per orientar-nos si no tenim brúixola però és de dia?

Així que ens ha sorgit el dubte de: el sol ens pot ajudar? com ho fa?

I tot parlant a la rotllana ha sortit la idea que el sol sempre es surt per un punt cardinal, aleshores lligada amb aquesta idea n’ha sortit una de nova i més concreta: el sol sempre surt per un punt cardinal i es pon per un altre punt cardinal, però no sabem quins són. Potser surt pel nord i es pon pel sud?

El Pau R. ho ha tingut molt clar, surt sempre per allà (i ha assenyalat un extrem de la classe) i com que hem fet un treball de brúixola i sabem com està orientada la nostra aula, hem dit que allò és l’oest i per tant el sol surt per l’oest i es pon per l’est. Però n’estem segurs d’aquesta afirmació? I si no és cert? Com podem fer per comprovar-ho?

I ha sigut aquest punt on hi hagut Tanits que han tingut molt clara la idea que podem mirar el sol tot el dia i així ho sabrem, però altres han dit que això era molt avorrit! Però no només això, mirar tot el dia al sol ens pot fer molt mal als ulls, no podem mirar el sol!

I aleshores la Martina ha tingut una idea: podem mirar al terra, l’ombra del sol!

Però el Lluc ha contestat i ha dit que el sol no té ombra, en tot cas és el que hi ha entre el sol i el terra que fa ombra, com les persones i els objectes, però que cal estar a l’aire lliure.

Uff! Quin mal de cap!

El que ens ha quedat clar és que ho hem de comprovar i tot fent memòria del curs passat, la Imane i la Martina han recordat que per poder comprovar una idea, hem de fer de científics i ens cal aplicar el mètode científic. Però recordem tots els passos?

Per recordar-los hem mirat un vídeo del canal súper 3 que ens ho recorda d’una manera molt visual.

A partir del vídeo hem extret i recordat informació molt important, com el fet d’haver de seguir uns passos molt clars i marcats i sobretot, seguint l’ordre que ens marca el mètode científic:

1. OBSERVACIÓ O PREGUNTA, en el nostre cas: com ho fa el sol per ajudar-nos a orientar?
2. HIPÒTESIS que és el perquè, pensar idees de les possibles respostes a la pregunta
3. EXPERIMENTACIÓ on hem de comprovar les hipòtesis i sobretot: anar recollint dades!
4. CONCLUSIONS per confirmar o no les hipòtesis que tenim i donar resposta a la pregunta.

Ha sigut recordar els passos i tenir ganes de començar a treballar per descobrir-ho. Així que en petits grups hem treballat entorn la pregunta i les hipòtesis, el proper dia haurem de seguir amb l’experimentació per poder treure’n les conclusions!

Les Tanits ja podem trobar el nord i orientar-nos en el cel a la nit de la nostra classe!

Han sigut unes setmanes de molta feina, càlculs, converses, mesures, debats, argumentacions, votacions i d’arremangar-nos, però ho hem aconseguit!

Ha sigut aquesta setmana que hem acabat el nostre sostre convertit en el cel a la nit! El primer que hem fet ha sigut acabar de tapar els forats amb el paper negre que quedaven al sostre, això sí, hem hagut de deixar espais pels llums!

Llavors hem hagut de refrescar tota la feina feta, els càlculs i les orientacions i és que el nostre cel està orientat i proporcionat com el de veritat!

Hem tret fora el passadís totes les taules i cadires, ja que necessitàvem col·locar totes les estrelles al terra amb les proporcions i les distàncies que ja vam calcular, així com també havien d’estar totes ben orientades com ja també vam comprovar fa unes setmanes.

En petits grups, cadascun s’encarregava d’una constel·lació, hem agafat les llibretes de documentació on tenim anotats tots aquests càlculs, també hem agafat brúixoles i cintes mètriques i ens hem posat mans a la feina!

Una vegada totes les constel·lacions ben col·locades, només ens ha calgut anar enganxant totes les estrelles al sostre de la classe, unir les constel·lacions i afegir les estrelles que les envolten.

Li hem demanat al Toni Tostado que ens canviï els fluorescents de l’aula pels de la classe d’arts escèniques i així poder tenir llum negra i… el resultat final ha estat molt màgic, mireu!

Ara que les Tanits ja tenim gairebé enllestit el nostre sostre estel·lar, hem pensat com volem seguir amb el projecte i què pensem que és important investigar abans de crear la nostra cursa d’orientació. Així que mirant bé la nostra xarxa d’idees ens hem adonat que un tema que no acabem de conèixer gaire és el del cronòmetre, així que és cap aquí per on volem avançar.

Però… abans de descobrir-ne res, hem volgut saber què en sap cadascú de nosaltres, així que la Rosa i l’Aura ens han preparat una DIANA d’autoavaluació inicial. Sabeu què és?

Ens han preparat una diana per cadascú i al voltant d’aquesta hi ha 6 preguntes entorn el cronòmetre i el temps. Nosaltres hem hagut de fer un puntet sota cada pregunta segons si la sabíem respondre molt (ben al mig), bastant (una mica més enfora), poc (més enfora) o gens (el cercle més extern de la diana). Una vegada contestades les 6 preguntes hem unit tots els punts i cadascú de nosaltres s’ha adonat si està més o menys a prop del centre.

L’important és no enganyar-nos i ser sincers, ja que si hi ha alguna pregunta que contestem dient que ja ho sabem i no és cert, només ens enganyem a nosaltres mateixos.

Quan acabem d’investigar-ho, treballar-ho, comprendre-ho i comprovar-ho, la tornarem a fer i el nostre objectiu és que aquest cercle dels nostres punts estigui més a punt per fer diana, ja us ho explicarem i documentarem a la llibreta.

Les Tanits estem tan endinsades en convertir el soste de la classe en el cel a la nit per poder-nos-hi orientar que feia unes setmanes que no realitzàvem cap activitat d’orientació per seguir practicant i familiaritzant-nos amb mapes.

És per això que aquesta setmana hem tornat a baixar al parc de davant de l’escola i, amb un mapa que ja ens és una mica familiar, hem participat d’una altra petita cursa.

Aquesta vegada el mapa ja el sabíem situar i nomes ens ha calgut buscar els llocs de les noves fites. Unes fites que aquesta vegada anaven acompanyades de lletres i no de símbols per apuntar el registre.

Hem fet petits equips de 3, ens hem preparat amb el mapa, el paperet dels registres, un llapis i hem engegat el cronòmetre!

I sabeu què? Estem notant que cada vegada anem més ràpid, que tenim més clar com funciona tot això de l’orientació i que ens estem tornant experts i expertes mirant i situant-nos amb els mapes.