Aquests dies en el projecte “Aprenem i Cooperem amb Suyana: Bettenty en femení”, hem reflexionat molt sobre el paper de la dona i la nena al Senegal.
Primer vam veure la pel·lícula “Kirikú i les bèsties salvatges”, i ràpidament vam observar que qui manava era el vell del poblat i les dones obeïen. Això ens va cridar força l’atenció. Malgrat tot també vam veure que les dones s’ajuden molt entre elles, que treballen en comunitat i reparteixen els beneficis.
Després, mirant el llibre d’imatges “D de dona”, ens vam adonar de la dura vida que tenen les mares i les filles dels poblats africans.
Teníem moltes preguntes, i per això vam convidar a dues dones senegaleses (l’Aminatu i la Nogay) que ens van explicar molts aspectes interessants de la vida de les dones i nenes del Senegal.
Ens ha costat molt entendre que els homes no col·laborin massa en les tasques del dia a dia, i que les dones, encara que tinguin molta saviesa, no siguin reconegudes i valorades. El que ens va quedar clar però, és que allà els nens i nenes són molt feliços i molt estimats per la seva família. També, que les dones cada vegada estan més organitzades i van millorant les seves condicions de vida i la del seu poblat.
A Bettenty per exemple , ja tenen un hort que produeix verdures per menjar i per vendre al mercat; i també s’han organitzat per fer un galliner i poder menjar ous i pollastres tot l’any.
