Avui, a l’aula de Zaha Hadid, hem fet un pas clau.
Hem començat a escriure el text que acompanyarà l’explicació dels nostres treballs per a l’exposició de la nostra història, un context que fa temps que construïm i que compartirem amb les famílies.
Abans d’escriure, hem dedicat dies a pensar quina estructura havia de tenir. I avui, a través del modelatge, la docent ha fet visible el procés: ha pensat en veu alta, mostrant com es prenen decisions, com s’organitzen les idees i com es resolen els dubtes.
Aquest “pensar en veu alta” dona valor a tot allò que passa mentre escrivim i que sovint no es veu.
Perquè escriure no és immediat: és un procés complex que necessita temps, consciència i revisió.
Seguim avançant, posant llum al procés.



