Ja s’acosta l’estiu i fa força calor dins l’espai, així que decidim adaptar-nos a les noves temperatures i fem canvis en els nostres rutines diàries. Hem començat a fer l’acollida del matí als espais exteriors i quan a fora fa massa calor, ens refugiem a l’interior.
Sembla que els infants han rebut amb entusiasme aquest canvi i en el moment d’arribar ni pensen a acomiadar-se dels familiars. Millor així, oi?!
Aquesta setmana hem estat al pati de l’olivera i el primer que han descobert és el tendal que el Manel ens ha posat per protegir-nos del sol. Així que han anat directes a crear un nou joc: encistellar-hi pilotes!!!
Aquest joc acompleix una gran necessitat d’aquesta edat: la de llençar. Arriba un moment en el procés maduratiu dels infants que necessiten llençar, com ja ho feien els antics caçadors de la prehistòria amb les llances (ho portem als gens?).
Darrera d’aquest joc no només hi podem veure habilitats motrius i de coordinació, sinó que també hi intervé una gran part científica. A través del “joc de llençar” comproven la trajectòria de les coses, investiguen si l’objecte torna, si es trenca, si rebota, si fa soroll, etc.
En moltes ocasions, és fa difícil permetre aquest joc segons els objectes que els infants escullen per a fer les seves investigacions, així que, conscients de la seva necessitat, els suggerim els peluixos, pilotes o altres objectes tous, per tal d’evitar que es puguin fer mal.
Veureu en les fotografies que cada infant fa proves i busca recursos per tal d’arribar-hi i encertar la trajectòria. I quan ja tenen totes les pilotes a dalt, ens demanen que les fem baixar. I sorpresa…. cauen totes de cop (en aquesta ocasió en sentit contrari al que estaven fent, de dalt a baix), provocant una gran gresca i riallades!!! És un joc que ha sorgit espontàniament, que han fet conjuntament, animant-se els uns als altres.
I les investigacions no s’acaben aquí. Si observem els infants, no deixarem de sorprendre’ns i veurem que és a través del joc que descobreixen com funciona el món físicament.
Els seus jocs són plens de comprovacions de trajectòries: quan llencen objectes o ells mateixos pel tobogan, quan fan torres amb peces de fusta, amb caixes de plàstic, amb animals o cotxes, quan fan traços a terra amb pales o branques, quan deixen anar la sorra o l’aigua en ambdues direccions, quan es desplacen amb als cotxes, tricicles, quan arrosseguen els cotxets, quan es gronxen, quan despullen i vesteixen nines, quan segueixen el rastre d’una bavosa o d’una formiga, quan xuten…
I no podem oblidar que, després de construir, arriba el destrossar. I aquest desfer també és important i forma part del joc doncs, -com no ens cansarem de repetir-, per a ells no és important el resultat, sinó el procés. I aquí, el que estan comprovant és la gravetat, la força, la distància, la direcció…
I a mig matí, com faríem a l’espai, ens netegem les mans i ens reunim per tal de beure aigua i menjar una mica de fruita. Amb les forces refetes, el joc segueix amb noves energies…
…ara agafen les caixes que servien per a fer torres i, després de passar-hi per sobre (seguint la trajectòria), són un bon lloc on encabir el seu cos. Fins que algú diu: -Anem en tren!!! (apareix el joc simbòlic!) Poc a poc es van afegint molts infants al joc, sorgint de nou aquesta complicitat de grup. I no és un tren qualsevol, fins i tot hi posen les rodes!
Us podeu imaginar tot aquest joc, aquestes vivències i experiències a l’espai interior? Complicat… Així que, com a país mediterrani que som i amb la nostra magnífica climatologia, gaudim dels fantàstics patis que tenim! I és que l’espai exterior és una continuïtat de l’espai interior i els dos els considerem espais educatius!!!!
Amb les fotos del pati de l’olivera, us adjuntem altres carpetes amb imatges d’altres jocs plenament relacionats amb la trajectòria!
