QUINA XERRERA I QUANT D’INTERCANVI A CASTELLERS!

Tornàvem de les vacances de Nadal, i el primer dia a la Betsa i a la Xènia ens faltaven orelles per poder escoltar tot el que els infants ens volien dir, que si el tió, que si els llums, que si una cuineta o una bicicleta, si havien menjat xocolata o que si havien donat la pipa al patge… uns ho expressaven amb frases ja molt ben construïdes, d’altres encara no, però amb les paraules soltes igualment s’establia un bon diàleg… i és que als dos anys (ja pels tres) la intenció comunicativa està en plena esplendor i passar la jornada a Castellers, en dóna fe. 

(Cliqueu per veure més imatges)

El llenguatge és el que ens diferencia dels altres animals, però l’hem d’aprendre; i ho fem gràcies a estar en contacte amb ell, de viure’l, d’escoltar-lo. La comunicació està present, ja des dels primers mesos de vida i a mesura d’escoltar, de l’experiència i maduració, anem adquirint-lo. És molt interessant escoltar als infants i donar-los temps i espai perquè s’expressin… cadascú a la seva manera, i i tant que ho fan tots, queda clar que  no només cal fer una bona frase per a expressar i comunicar-nos!

Alguns infants encara no construeixen una frase i s’expressen amb paraules soltes o a vegades fins i tot poden ser acabaments de paraules: “zsana, nyam!”, per dir que li agrada la poma (manzana). Això potser complica una mica més acabar d’entendre’ls, però les seves ganes d’expressar, conjuntament amb la il·lusió que transmeten quan se senten escoltats, no els fan desistir a continuar-se comunicant i, per tant, seguir l’aprenentatge del llenguatge i el seu funcionament.: “a!, que t’agraden les pomes?…si!, a mi també m’agraden molt!”… i, subtilment, l’infant ha escoltat com es fa la frase mentre que hem mantingut una petita conversa!

Sigui d’una manera o altra, com diem, a castellers el llenguatge és molt present: 

– En el JOC els infants cada cop estableixen més diàleg entre ells, sobretot gràcies a la progressiva maduració dels infants que de mica en mica van abandonant l’etapa egocèntrica natural dels primers anys de vida i a la consolidació del joc simbòlic. Com quan al pati hi ha grans corredisses en renglera, perquè l’últim és el llop que teòricament se’ls vol menjar! Com es criden entre ells, avisant-se que ve el llop i, el suposat llop, advertint-los què farà quan els atrapi! També en la cuineta, oferint-se un menjar o altre, o cuidant a les nines i jugant a metges entre tants d’altres jocs!

– En MOMENTS RUTINARIS com els tastets o entaulats a taula per dinar, per exemple.

Sorgeixen hipòtesi quan ens adonem que falta algun infant en el tastet del matí: “està malalt i té tos”, o a vegades “està de vacances en un avió”… hipòtesis espontànies que sovint porten a voler explicar vivències de cadascú, com quan a un el va mossegar un cigne, el pare de l’altre va caure del quad en veure un porc senglar o qui surt explicant que ha anat en avió, però no al Mac Donalds, com si ha fet les altres dues coses, l’infant amb qui interactuava la primera. I al dinar, des d’una taula avisen als altres que s’incorporen més tard a dinar, de quin menjar hi ha i si el primer plat està calent i cal bufar.

– En començar les SESSIONS DE MÚSICA. 

La Mercè sempre diu que necessitaria poder venir cinc minuts abans a Castellers, perquè quan entra tothom té moltes ganes d’explicar-li coses i xerrar, i sempre tardem una estoneta abans no podem començar la sessió de sensibilització musical! Quanta xerrera! Quin gaudi és escoltar-los xerrar, conèixer les seves històries i també mantenir diàlegs o també respondre els interrogants que es plantegen i que comencen a ser capaços de traspassar-nos. Ep!, i no ens cansarem de dir, que cada infant té el seu ritme, que no valen comparacions, el que compta és la intenció comunicativa. La confirmació de la presència d’experiències comunicatives, i espais per poder expressar aportaran segur un llenguatge més ric progressivament i el seu aprenentatge. Què ric no anticipar-se i donar temps i espai perquè l’infant expressi i, en tot cas, finalment acompanyar-lo posant les paraules que li comuniquem que ens sembla, ens està expressant.