L’alimentació i la importància de la relació amb l’adult en els moments dels àpats

El procés d’aprenentatge dels hàbits alimentaris dels infants és especialment important durant els seus primers anys de vida ja que, a més de facilitar un bon estat nutricional i un creixement òptim, pot ajudar a consolidar l’adquisició d’hàbits saludables per a l’edat adulta.

L’alimentació és en el nadó una de les principals necessitats que cal satisfer. Pot passar d’estar desesperat de gana a estar extasiat i plenament satisfet. És evident que entre un estat i l’altre intervé un adult, la mare donant de mamar, així com ella o algú altre donant el biberó o les primeres farinetes. L’alimentació, però, no és únicament l’acte de menjar, sinó que proporciona a un nadó tota una sèrie de sensacions agradables que l’acompanyen: l’olor de l‘adult, el contacte pell amb pell quan mama, la fisonomia de qui el té sostingut mentre l’alimenta, el so de la seva veu, l’intercanvi de mirades, les carícies…

Però què fa que alguns infants, a mesura que creixen, tinguin una relació negativa amb el menjar?

Les causes poden ser variades, però de vegades es deu a que els adults han creat un ambient i un tarannà inadequat al voltant dels àpats. Sovint, els adults fan servir multitud d’estratègies perquè l’infant petit mengi: cal menjar-ho tot, si no menges… i altres advertències d’aquest tipus, donar joguines, seguir a  l’infant per tota la casa, l’ús de pantalles… Tot això només fa que empitjorar la situació perquè convertim l’infant en un actor passiu del moment de l’àpat, quan hauria de ser tot el contrari.

A mesura que l’infant creix mostra interès per començar a menjar sol, però sovint la pressa del dia a dia fa que l’estona del menjar sigui un moment on cal anar per feina. Aquest fet provoca frustració als infants i poden acabar perdent la iniciativa. A tot això, podem afegir que alguns adults s’obsessionen per que els infants mengin cada dia igual, de pressa i sense embrutar-se gaire. Totes aquestes casuístiques poden provocar situacions tenses durant els àpats.

Però què podem fer per a gaudir, infants i adults, d’aquest moment sense tensions i estrès?

Caldria canviar el concepte que tenim sobre l’alimentació i deixar de veure i percebre l’acte de menjar únicament des de la perspectiva nutricional. Tot el contrari, és una de les primeres activitats on el nadó i desprès l’infant va assimilant la consciència de si mateix, pot anar conquerint autonomia i anar desenvolupant la seva personalitat.

Per tot això és important preparar un espai pels àpats que esdevingui tranquil, càlid, adequat a les necessitats de cada edat i lliure d’altres estímuls que puguin distreure l’infant. El menjar ben presentat i atractiu a la vista, amb una temperatura adequada perquè la criatura no hagi d’esperar massa abans de començar a menjar. I el més important, no fer res més. És a dir, mentre l’infant menja, l’adult ha de ser-hi present, de debò, asseure’s al costat i ajudar quan sigui necessari i animar l’infant a anar menjant tot sol a mesura que va guanyant autonomia.

L’estona dels àpats ha de ser un moment de relació amb l’infant, sense coaccions, ni retrets, un moment on l’adult acompanya i accepta que un infant que comença a menjar farinetes pugui, els primers dies que li oferim, tocar-les amb les mans per descobrir la textura, la temperatura, la consistència… Mica en mica anirà perdent l’interès per tocar i sentirà més interès per agafar la cullera de la mà de l’adult i fer intents per si sol. Amb acompanyament i comprensió anirà aprenent i millorant, el que és important és que adquireixi autonomia i confiança, alhora que també desenvolupi un major control i precisió en els seus moviments.

Si després d’oferir el menjar a un infant no en vol més, o no té gana, no cal insistir, el deixem i potser menjarà amb més gana al proper àpat. Això sí, en aquesta situació, no seria aconsellable picar entre hores, en tot cas, si ho creiem necessari, es podria avançar el següent àpat per saciar la gana d’una manera saludable. Podem donar les explicacions pertinents als infants dels beneficis de portar una bona alimentació variada, i que cal menjar una mica de tot, sempre des d’una actitud positiva. Les criatures també han d’aprendre a regular la seva pròpia gana i poder sentir la sensació de satisfer-la.

L’infant, a mesura d’anar repetint diàriament el ritual de l’àpat, serà capaç de regular la gana i saber quines quantitats és capaç de menjar. De vegades volem que mengin més del que els hi tocaria en realitat, i això pot generar conflicte i frustració, podem optar per no omplir gaire el seu plat i oferir sempre la possibilitat de repetir.

Si seguim aquestes petites indicacions, podrem compartir amb els nostres infants un moment tan plaent com un bon àpat en família on l’infant serà protagonista dels seus avenços. On podrà anar guanyant autonomia i autoestima.

Bibliografia

Entre pares i fills. Carme Thió de Pol. (2003) ed. Barcanova

Escola de pares. Maria Jesús Comellas ed. Columna