Si entreu a l’Espai Capgrossos trobareu diferents propostes de joc. Propostes totes elles pensades pel moment evolutiu en què es troben els infants d’aquest grup.
Hi ha racons on poden imitar el món adult, on sorgeix el joc simbòlic, i part d’aquest material pot ser similar o fins i tot real, com el que tindríem nosaltres a casa. Però d’aquest joc ja en parlarem en un altre article. Avui us voldria escriure sobre d’altres objectes i materials amb els quals les vostres filles i fills també juguen.
Si bé és cert que tenim material natural comprat específicament, el que té més èxit no són les joguines considerades infantils, són coses que per nosaltres, com a adults, tenen un us concret, però que en mans dels infants les seves possibilitats són infinites.
Així doncs, les oueres o els mobles de calaixets es poden convertir en llocs on classificar. Uns desembossadors els utilitzen per sentir el so que produeixen quan parlen a dins, investiguen els diferents sons que produeixen quan piquen amb ells a la paret o sobre una fusta, els pressionen ben fort a terra per tal de fer ventosa, n’agafen dos i se’ls posen a l’altura dels ulls…
Unes anelles o cadenes d’acer, poden convertir-se en espaguetis o en uns anells, i les encabeixen a dins de recipients com ara ampolles de sabó, dins uns guants de làtex o d’una garrafa d’aigua, pel forat de les cadires…
Uns “poms-poms” poden ser un dinar exquisit, són molt suaus per passar-los per la cara i també van molt bé per llençar-los i comprovar-ne la trajectòria, fins i tot hi ha qui els va classificant per colors. Uns palets xinesos poden fer d’instrument musical, de tornavís, i són de mida perfecta per introduir-los en petits forats…
(Cliqueu per veure les imatges)
El joc amb aquest material té moltíssimes possibilitats, i més quan poden fer combinacions entre ells. Aquest joc potencia la creativitat i la imaginació i, en l’àmbit cognitiu, n’obtenen molta informació perquè tenen textures, temperatures, pes, color, consistències, etc. molt diferents.
I juntament amb nocions com ara molt-poc, petit-gran, ple-buit, entre d’altres, van apareixent en el seu vocabulari mentre juguen.
Com més evoluciona el joc, a més conclusions poden arribar després d’estar investigant. Investiguen, proven i comproven, ho tornen a provar, fins que semblen arribar a l’objectiu que només ells saben. Els adults podem observar-los i podem intentar desxifrar allò que fan, intentar posar paraula i sentit, però ben segur que no arribarem tan lluny com ells, ja que la nostra mirada ja està molt més limitada.
Aquest tipus de joc requereix una gran concentració i molta habilitat motriu i, tot i ser tants infants al mateix espai, és ara quan en comencen a gaudir. Ara perquè el grup està ben adaptat i consolidat, els infants es coneixen bé entre ells i saben de les seves afinitats, se senten segurs i poden posar atenció plena en allò que estan fent. Acostuma a ser un joc força individual, on cadascú posa en pràctica la seva imaginació, tot i que això no treu que amb l’observació i imitació d’uns i altres l’aprenentatge es fa encara més gran i enriquidor.
Taps de suro, capses variades, recipients, rul·los, tires de cortina, càpsules de cafè, taps d’aigüera, canonades i colzes, pinces, pedres, tapes de llauna, gomes, etc. Us animo a revisar tot allò que heu de llençar o que teniu en desús, a visitar una ferreteria, o qualsevol botiga i mirar les coses amb ulls d’infant. Ben segur que amb la tria que feu l’encertareu, i els estareu proporcionant moments de joc inesgotables a les vostres filles i fills.
“És crucial que el nen descobreixi per si mateix tant com sigui possible. Si l’ajudem a finalitzar cada tasca, l’estarem privant de l’aspecte més important del seu desenvolupament.
Un nen que aconsegueix les coses a través de l’experimentació de forma independent, adquireix un tipus de coneixement completament diferent d’aquell nen al qual se li ofereixen solucions ja donades.”
EMMI PIKLER
