A 4t reflexionem i agraïm

La gent de 4t hem reflexionat conjuntament sobre el moment que estem vivint. I hem escrit un text cooperatiu agraint la tasca de moltes persones i expressant el que sentim.. 

Les nenes i els nens de 4t hem reflexionat durant el confinament sobre les persones que durant aquests dies han hagut d’anar a treballar, sense poder quedar-se a casa  confinades amb les seves famílies…

Agraïm i valorem moltíssim la feina que fan i hem pres consciència de com són d’importants perquè nosaltres puguem continuar la nostra vida.

Quin gran aprenentatge estem fent tots/es plegats/des!

He pensat en les dones i homes (pocs) que es dediquen a netejar cada dia tots els serveis públics com les escoles, els Caps, les Comissaries, el parc dels bombers, els hospitals, etc. Són persones que en la situació que estem vivint també han de sortir a treballar i netejar per desinfectar tot amb molta cura. La tasca que fan és molt important sempre i ara més que mai!

Aquests dies, he tingut molt en compte a les persones que treballen tant  als hospitals com a fora dels hospitals:  infermeres i infermers,  policies i bombers, personal dels supermercats etc. Són persones que ho donen tot per poder acabar amb el coronavirus tots plegats, el personal sanitari i els que estan confinats: gent gran, pares, mares, filles i fills. Són persones que són molt valentes i  valents, fan un treball molt important i ara ho donen tot com sempre havien fet però ara ens en adonem perquè sense ells no podem fer res per aturar aquesta pandèmia. Els hi desitjo molta salut i molta sort  per a tots ells i elles!

Jo trobo que els/les periodistes fan una feina molt important i més en aquests dies tan durs. Ens tenen informats/des de tot el que passa. Molta de la informació que sabem és gràcies a ells/elles. Crec que la seva tasca mereix un aplaudiment.

La meva tieta Claustre és neuròloga però ara es dedica a tractar pacients amb Covid-19, s’està moltes hores treballant  a l´hospital amb aquests tipus de malalts. A casa té dos fills, els meus cosins, d’un any i mig i quatre que estan amb una cangur. Quan torna a casa és molt tard i gairebé no té temps de veure’ls. A més, corre el risc d’infectar-se a ella i a la seva família. Li agraeixo molt la seva tasca.

Jo trobo a faltar els familiars, el dia que tot això s’acabi cridaré VISCA!!!!!! . Per una banda em sento trist i amb ganes de plorar per la gent que mort de coronavirus i em sento content  perquè sabem que els investigadors/es i tot el personal sanitari treballen pels malalts/es. Tinc molta sort d’estar amb la família i que estiguem bé.  Queda´t  a casa.

Jo estic molt preocupada pel  personal sanitari per arriscar la vida per nosaltres. Trobo a faltar molt a la meva família , amics i amigues. Em sento bé  perquè fem el correcte en  quedar-nos a casa i amb ràbia per la gent que no es pren en sèrio el confinament. Tinc moltes ganes que s’acabi tot això i TOT ANIRÀ BÉ!!!!!!!!!!

Doncs jo penso en la solidaritat que molta gent està tenint, fabricant i donant material sanitari als professionals que ho necessiten com per exemple unes senyores de Corbins que van cosir amb roba vella mascaretes per donar-les a la Comissaria de Mossos d’Esquadra de Tàrrega. Hi ha d’altra gent que son voluntaris en repartir menjar i fer la compra a persones que no surten gens de casa. Totes les tasques que puguin ajudar a evitar el contagi faran que el confinament acabi més aviat.

Jo crec que no ens hem de sentir inútils per  quedar-nos a casa perquè estem fent que així ni el podem agafar ni el podem contagiar. El problema és que si no féssim això hi hauria un contagi en cadena ja que tu el pots contagiar a el teu pare/mare i quan vagi a comprar el pot contagiar a una altra persona a així successivament.

Jo estic una mica preocupada per la meva tieta Laura ja que està embarassada i com que no es sap si s’allarga i si té el nen a casa???A la vegada també estic preocupada per la meva besàvia que viu sola a casa i ja te 91 anys. Hi ha molta gent que està a casa i no pot anar al metge perquè no estan prou greus encara que hi haurien d’anar. Quedat a casa!!!

Jo abans estava preocupat però no tant com ara, perquè tinc una amiga de la meva mare que està infectada. Ella es infermera. Un dia va vindre a casa  nostra, però no a dintre de casa, la meva mare i ella van parlar amb molta distància i precaucions, jo vaig sentir de que parlaven i vaig veure en les situacions que estava treballant . Quan estic més trist és quan diuen per la tele el nombre d’infectats, morts… Ara és un moment en què alguna  gent es veu molt afortunada de no està infectada, ni cap  familiar seu, tenim molta sort. TIREM ENDAVANT!!!

Em sento preocupat pels infermers/eres que treballen tots els dies. Penso que els policies fan molt bona feina (tot i que penso que fiquen masses multes perquè la gent no s’està a casa). La gent del supermercat ha de tocar menjar tot i que portin guants, mascareta i desinfectant i es poden contagiar. Jo penso que els periodistes no haurien de sortir al carrer a informar i que enlloc de fer les notícies al plató les haurien de fer des del sofà de casa seva.

Jo penso que unes de professions que de vegades no s’aprecien prou son els científics i els fabricadors de màscares i respiradors. Els científics no s’aprecien gaire perquè intenten trobar la vacuna i casi mai surten notícies del que fan. Els fabricadors una mica el mateix, no se’ls aprecia com altres, a algunes fàbriques de cotxes de seat fan respiradors i la notícia  no s’ha escampat gaire.

Per primera vegada apareix el coronavirus al desembre del 2019 a la Xina. Al nostre país va arribar al gener del 2020 i fins el 12 de març no comença l’alerta que ens hem de quedar a casa. Hem de donar gràcies a tota la gent que està treballant per nosaltres com són: infermers/es, policies, bombers, els de les ambulàncies i residències, etc… perquè sense ells potser no ens podríem curar. No ens oblidem de la gent que treballa als supermercats, els taxistes, els conductors d’autobusos, els farmacèutics, els transportistes, etc… ja que encara que no salven vides treballen per nosaltres. Gràcies a tots i totes, això s’acabarà algun dia. QUEDA’T A CASA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Doncs a mí em preocupa molt la situació actual. Veig cada dia que les notícies no son massa bones, però el que és pitjor és quan veig i escolto els comentaris que fan els pares de tot el que està passant. Ells no se’n adonen i això fa que encara em preocupi més, però sé que finalment tot acabarà passant i això em tranquil·litza. Per acabar, vull recordar a tota la meva família (els Abuelos, la Padrina, els Tatos, etc.) i a tots els meus amics, els vull veure ben aviat!!! # quedat a casa.  # tot anirà bé.