Enguany des de l’escola teníem preparat un espectacle per oferir-vos a les famílies i a tota la comunitat educativa, un espectacle lligat a la torronada que cada any, fins el 2019, vam fer a l’escola.
A causa de la situació actual ens vam veure forçats a realitzar la nostra particular festa amb les portes tancades a les famílies, però tot l’alumnat en va poder gaudir.
L’eix vertebrador o la temàtica del nostre espectacle nadalenc ha estat “la confiança”, però a l’espectacle com a tal, no vam acabar de ficar-li nom. Per aquest motiu, us encoratgem a que des d’aquest espai, ens escriviu suggerint-nos possibles noms per al que va ser el nostre espectacle de Nadal.
Tot el personal tant docent com no docent del centre us vol desitjar unes molt bones festes i que gaudiu de molts moments “Hygge”.
El nostres espectacle començava amb aquest text:
“La confiança és quelcom confús, sembla tan simple… però és difícil de materialitzar, pot ser difícil d’aconseguir. Parlem de la confiança com una cosa que es construeix, com si es tractés d’una estructura.
El que ens ofereix a canvi és un luxe, perquè ens permet deixar de pensar, deixar de preocupar-nos per si algú no ens sostindrà si caiem, deixar d’escanejar constantment en busca d’inconsistències, deixar de preguntar-nos com actuen determinades persones quan no estem davant.
La confiança ens permet relaxar una part de la nostra ment i el nostre cor i és per això que és una tragèdia quan la confiança es trenca, quan sentim la traïció que pot fer que pensis malament de persones amb les quals confies, pot fer que et posis en guàrdia esperant la pròxima traïció. Aleshores sents que t’endureixes, que et tanques en una cuirassa, i en els pitjors dels casos, en que no tornis a confiar mai més en ningú.
La confiança, en realitat, és la teva relació amb el món i amb el desconegut, amb el que no pots controlar. I no pots controlar-ho tot. I no és tot o res, és pràctica lenta i constant l’aprendre a confiar, a confiar en la gent i en el món. I val la pena seguir intentant-ho, encara que no sigui fàcil.
Alguns diuen que la confiança és com una forquilla que funciona en més d’una direcció: física, emocional, espiritual…
Altres diuen que la confiança és com unes mans invisibles que s’estenen pel món buscant a algú per a sostenir a mesura que camina cap al futur que desconeix. Com alguna cosa que ens protegeix, que ens permet ser i que ens permet construir entre tots.
Els humans necessitem que algú confiï en nosaltres, que algú confiï en tu.
Que et digui: endavant, anem, camina, que jo et cuido, que jo estaré aquí si em necessites. Tanca els ulls i anem … on vulguis.
I tu, en què vols confiar? en qui vols confiar per a ser i per a construir?“
Clica a la imatge per veure’n més.
ELS VÍDEOS DE LES TRES ESCENES:
Escena 1:
Escena 2:
Escena 3:
