Un calamar molt violent

admin20/10/21  

Des de fa un parell de setmanes una nova sèrie ha aterrat a una famosa plataforma de continguts audiovisuals i s’ha convertit en viral: la xarxa s’ha omplert de “memes”, referències a la sèrie i youtubers parlant-ne.

Com ja endevinareu us estic parlant de “El joc del calamar”. Aquesta sèrie Sudcoreana es va estrenar el dia 17 de setembre i des d’aleshores ha batut tots els records d’espectadors. Es tracta d’una sèrie amb contingut violent no recomanada per a menors de 16 anys.

Com sol passar, amb tots els fenòmens mediàtics, els més petits de casa n’han començat a parlar i a imitar conductes. Els darrers dies diversos membres de la comunitat educativa s’han mostrat preocupats (també a la nostra escola). I com que crec que el tema és d’interès he decidit escriure aquestes línies.

No us explicaré que la sèrie no és adequada per a l’alumnat de l’escola: crec que això és evident en el moment que s’anuncia per a majors de 16 anys (Es fa més evident encara si la mireu prèviament). Del que sí us vull parlar és del control que exercim les famílies sobre els continguts que consumeixen els infants.

Les famílies som els màxims responsables de l’educació que reben els nostres fills/es: això inclou l’assistència a l’escola, els hàbits alimentaris, les normes de comportament, l’educació no formal (extraescolars) i un llarg etcètera que també inclou els continguts que els infants consumeixen a través d’internet, de la televisió i dels videojocs.

El principal objectiu dels creadors de continguts audiovisuals és fidelitzar audiència: això significa aconseguir que el seu producte sigui consumit pel màxim nombre de persones el màxim nombre de vegades. Aquest objectiu és incompatible, moltes vegades, amb l’educació que volem donar als nostres fills i filles.

Tots estem d’acord en que no és adequat que un infant d’onze anys consumeixi pornografia i que cal establir un mecanisme de control a casa perquè això no succeeixi. Estem d’acord també en que hi ha continguts violents que no són adequats per als infants? És adient que un infant d’aquesta edat vegi l’informatiu mentre sopa i se li presentin morts reals, guerres i fam damunt la taula? Crec que hi hauríem de donar un parell de voltes.

Valorar cada un dels productes audiovisuals que volem consumir pot ser una tasca impossible d’assolir en el nostre dia a dia, però tenim algunes eines al nostre abast que ens poden ajudar:

  • Les sèries i les pel·lícules tenen una edat mínima recomanada per al seu consum. Si tot i no tenir l’edat recomanada creiem que el nostre fill/a pot veure aquells continguts és important que ho faci acompanyat/da d’un adult. Així li podem anar explicant què succeix.
  • El mateix passa amb els videojocs: les etiquetes PEGI ens informen de l’edat recomanada i el tipus de contingut de cada joc. Feu-hi un cop d’ull abans de comprar l’última novetat superventes com a regal d’aniversari!

I si una vegada ho hem valorat, creiem que el contingut no és adequat, vindrà la part que més ens pot costar: dir NO.

És la nostra responsabilitat com a pares i mares aprendre a dir NO quan toca. Proporcionar una bona educació també és oferir uns límits clars i adequats a cada situació.

Resumint: Valoreu què poseu davant els ulls dels vostres fills/es, no us deixeu portar per les modes, sigueu crítics amb allò que ens envolta i, si ho veieu necessari, parlem-ne plegats per prendre la millor decisió.

Hi ha diversos articles que han parlat sobre aquestes qüestions abans que jo i que, segurament, ho expressen millor. Us deixo alguns enllaços que trobo interessants per si voleu aprofundir-hi:

El calaix de sastre és un espai de la web de l’escola que recull diversos articles i opinions que creiem que us poden interessar. Les opinions que s’exposen no són compartides necessàriament per tot el claustre de mestres o tots els membres de la comunitat educativa però creiem que poden ser interessants en el moment en que ens plantegin un debat al voltant d’un tema que ens apassiona: l’educació dels infants.