L’Institut Milà i Fontanals va començar a funcionar el curs 1975-76 com una secció estatal depenent de l’Institut politècnic de Terrassa. Inicialment va començar les seves activitats en uns locals provisionals cedits per l’Ajuntament d’Igualada al carrer Milà i Fontanals, en annexos a l’escorxador municipal.
Com en la majoria d’escoles de nova creació, la dotació de recursos de que es disposava tant humans com materials en els primers cursos, era molt minsa accentuant la situació de precarietat, aquests aspectes i d’altres més normals derivats de l’inici de les activitats dificultaven enormement el funcionament del centre.
Durant el primer curs de funcionament hi va haver moltes irregularitats, en part, per la manca de material, mobiliari i instal·lacions, les queixes d’alumnes, pares i professors varen provocar al final del primer curs un canvi en la persona del director. El segon any va entrar en l’escola un nou equip de professors que va adoptar la direcció col·legiada, es va organitzar un fons comú salarial entre tots els professors del centre i l’òrgan de gestió era, la reunió setmanal de tots els professors.
Aquesta línia de direcció s’intentà de prolongar els anys següents; però el fort increment de professorat, els diferents graus d’experiència i la diversitat d’objectius personals, desmentien la teòrica igualtat en la responsabilitat i la participació.
En el curs 1979-80 es va estructurar un sistema de comissions pels diferents aspectes de la gestió, coordinades per una comissió permanent. L’adscripció a una comissió era obligatòria i els delegats a la comissió permanent eren rotatius. A mig curs calgué acceptar la realitat dels diferents nivells de responsabilitat en la pràctica, i també, la diversitat de parers que els fets i les actituds anaven assignant a cadascú. La permanent, oberta a tothom, va exercir en les seves reunions la direcció del centre, amb una participació aproximada d’un terç del professorat.
En el curs 1980-81 la gestió de l’escola es realitzava per mitjà d’una comissió permanent formada per nou persones: Director, Cap d’estudis de matí i de tarda, Secretari, Caps de departament (lletres, ciències i tecnologia), Responsable de relacions amb l’Associació de pares i Responsable d’activitats extraescolars. Tots els càrrecs van ser escollits democràticament, tret dels dos darrers que ho eren en funció del seu càrrec. Aquesta sessió permanent es reunia en sessió setmanal oberta o tancada alternativament.
En el curs 1994-95 es realitza la implantació avançada de la reforma LOGSE. És comencen a fer uns cicles formatius de la nova FP i també el segon nivell d’ESO; el centre arriba a un màxim de 1250 alumnes.
En el curs 1996-97 implantació definitiva de la LOGSE. Fins a l’any 2000 es faran promocions terminals de l’antic ensenyament, i desapareix del centre la ESO. S’obre un IES a Montbui, que absorbeix, conjuntament amb els de Vilanova del Camí, gran part de l’alumnat que antigament havia vingut al nostre centre.
Entre els cursos 1996 i 2004 es produeixen una sèrie de fets que determinaran fortament el perfil educatiu i professionalitzador del centre: Totes les famílies professionals de l’IES Joan Mercader venen al centre (Química, informàtica i Manteniment), desapareix l’ESO (tot l’ensenyament ofertat és postobligatòri), el centre adquireix categoria d’IES SEP (a Catalunya només n’hi ha tretze), es fan nombroses obres d’adaptació d’espais (multiplicació de tallers, espais, etc.) i al mateix temps creix d’una forma molt notable la diversitat i qualitat de l’oferta educativa.
L’any 2006 el centre aconsegueix la certificació ISO en qualitat.
Actualment el centre ha patit una transformació arquitectònica enorme, fruit d’unes obres d’ampliació per adaptar-se a la nova realitat. Compta amb més de 1400 alumnes en torns de matí i tarda.
Dintre l’enorme ventall formatiu del centre trobem batxillerats, 25 cicles formatius (grau mitjà i superior), cursos ocupacionals, programa Qualifica’t, Acredita’t, POT, curs d’accés a cicles superiors i proves d’accés a grau mig i superior.
