Nayara i Meriem

Bon dia, Som la Nayara i la Meriem, i avui tenim el plaer d’entrevistar una professora de Llengua Castellana de l’Institut Lacetània que, a més, és poetessa.

En aquesta entrevista parlarem de la seva trajectòria professional, de la seva experiència com a docent, de la seva passió per la poesia i de com combina el món de l’ensenyament amb la creació literària. Esperem que aquesta conversa ens ajudi a entendre millor la importància de la poesia avui dia i el paper que té dins l’aula i en la vida personal.

La primera pregunta és, volies estudiar això de ser professora de castellà de tota la vida, des de petita? 

No, de petita volia estudiar idiomes o periodisme, perquè el meu pare anava dient: “sembla que t’agrada això”. Jo no en tenia ni idea. M’agradava escriure i ja està. No m’agradava ni llegir, de petitona, però després sí, molt. I llavors, de més gran vaig pensar que m’agradaria ser mestra de nens petits. Vaig començar a estudiar filologia hispànica perquè jo pensava que no vaig tenir una bona tutora que m’orientes a batxillerat. Jo pensava que podia ser mestra de primària fent filologia i a sobre aprenc sobre la literatura, que era el que a mi m’agradava. I bé, quan em vaig adonar que no podia ser mestra de primària, vaig dir, bueno, doncs secundària. I ara penso que menys mal, perquè realment amb nens petits no sé si m’hi hauria entès tant com amb vosaltres.

I on et vas formar?

Vaig estudiar al meu poble, que era Cerdanyola del Vallès, la primària i la secundària. Bueno, abans em deien EGB, i sí, llavors vaig fer tercer i quart d’ESO, vaig fer setè i vuitè d’EGB, que era la primària d’abans, i llavors tercer i quart d’ESO. Després, a la universitat vaig anar a la Universitat Autònoma, que estava a prop, a Bellaterra. Una uni molt guai, amb molta gespa i unes biblioteques molt boniques. Estava molt bé. 

Què és el que més t’agrada de ser professora de castellà? 

A veure, a mi el que més m’agrada de ser professora és estar amb gent com vosaltres. M’agrada compartir un espai d’aprenentatge amb gent que esteu a la vostra edat, perquè és una edat molt curiosa, que teniu encara moltes possibilitats. La gent més gran jo trobo que estem més atrofiats, però a la vegada els petits tenen el sentit de l’abstracte molt reduït. A mi el que m’agrada és ser profe de paraula, d’una cosa que ens ensenya a comunicar-nos. I el que més m’agrada és ser professora de literatura i quan fem un poema i veig que algú es flipa amb el poema i li veig en els ulls de «uau, què és això?». És el meu moment preferit.

I què t’aporta? 

M’aporta aprendre coses sobre l’ésser humà, aprendre a comunicar-me millor.

Per què vas decidir fer poemes? 

Crec que no ho vaig decidir. Va passar. De fet, a cinquè de primària jo em vaig enamorar del perla de la classe, no t’ho perdis. I em van dir «per què no feu una redacció per demà de  tema lliure?». I jo, en lloc de redacció, em vaig equivocar i vaig fer un poema en vers. I des de llavors, evidentment hi ha hagut interrupcions, però m’era més fàcil el vers, m’agradava transmetre imatges, emocions, pensaments…

 I com combines això de ser professora i escriptora al mateix temps? 

És complicat. Llavors jo ara faig reducció de jornada, però l’any que ve segurament ja no en faré més, perquè hi ha un moment que deixes de poder fer la reducció. I suposo que com que la meva filla és més gran i em necessita menys, llavors trauré temps d’aquí, perquè quan treballes tot el dia pels teus alumnes, doncs hi queda poc espai per la lectura i l’escriptura, perquè al final no és només escriure, és llegir, perquè jo m’he d’alimentar, no? No puc escriure com si jo ja ho sabés tot, he d’anar aprenent del que diuen els altres, allò que m’agrada i allò que no m’agrada.

Creus que té algun avantatge llegir?

Sí. Totes, totes. De fet ahir un amic em deia, bueno faré un curs d’escriptura i tal, i jo li deia, però què estàs llegint últimament? No, no llegeixo gaire. I jo li deia, no home no, que el que has de fer sobretot és llegir, però no només com us ho dic a vosaltres per millorar la comprensió de lectora i tal. És que és com si una cuinera, un cuiner, no mengés, no? Tu per cuinar una bona truita, n’has de tastar moltes, per dir això m’ha agradat, això no, doncs ara mateix per fer una bona poesia he de llegir poesia, de dolenta, de bona, i anar fent el meu criteri, no? És com una caixa d’eines, que l’has de tenir ben plena de coses. Una caixa d’eines buida, doncs no serveix de res. 

Es significatiu treballar a Lacetània i per què?

És significatiu perquè jo fa 21 anys que sóc profe, i 19 d’aquests 21 anys els he fet aquí, a Manresa. Dos anys vaig treballar a Sant Joan de Vilatorrada, però jo sóc més d’aquí i és veritat que quan vaig arribar aquí tothom em va acollir com a la poeta cosa que al meu poble ningú m’hi considerava. Llavors jo a Manresa em sento que m’han acollit, he tingut com la possibilitat de renéixer, no? I soc la poeta. Soc la poeta del Bages, que em fa molt riure, perquè no sóc d’aquí, però sóc la poeta del Bages. Llavors treballar en un centre d’aquesta ciutat també em fa gràcia, perquè crec que en aquesta ciutat també hi programo poesia, intento que es facin coses culturals interessants. Llavors clar, que els meus alumnes puguin anar a veure-ho, intentar mobilitzar una mica la gent i que tinguin set de cultura i que vulguin participar-ne. Sí, ho trobo significatiu. Per mi, jo ara no marxaria d’aquest centre, evidentment si ho hagués de fer, però tinc ganes de seguir treballant aquí. 

Sobre quins temes t’agrada escriure? 

A veure, he de dir que no tinc cap tema preferit, i no és veritat. Un del temes preferits és el llenguatge, és a dir, utilitzar el llenguatge per parlar sobre el llenguatge, és una cosa que es diu metalingüística. Doncs m’agrada molt parlar sobre la incapacitat del llenguatge o la insuficiència, sobre com el llenguatge ens ajuda a entendre, pero en realitat m’agrada escriure sobre qualsevol cosa que m’amoïna. Llavors, en el fet d’adonar-me, a mi se’m desencadenen com… bueno, se’m comença a despertar idees incògnites que jo acabo com resolent a través del llenguatge poètic. Hi ha temes que m’amoïnen i m’agradaria parlar-ne, però no sempre me’n surto, hi ha vegades que dic, ui, això no se m’està donant bé i prefereixo dormir.

 En quines llengües sols escriure els teus poemes? 

Sempre en català. Quan tenia la vostra edat, escrivia en castellà, pero llavors vaig fer un canvi perquè pensava, ostres, si jo a la carrera parlava català amb tothom, se’m feia estrany. I llavors el castellà va començar a ser com una llengua de culte. I jo no escric amb una llengua de culte, jo escric amb una llengua de comunicació, sigui d’un nivell més alt o més baix, però una llengua viva, i desde llavors sempre en català. I lo que faig també es traduir poesia del grec al català. 

I això seria al final de l’entrevista. Moltes gràcies per la teva col·laboració.

Ara us deixarem algunes portades dels libres que la Sònia ha publicat.