Les danses folklòriques són pròpies de la cultura popular d’un país o d’una comunitat de persones, que han anat transmetent de generació en generació.
Als Països Catalans, la dansa folklòriqua més coneguda és la sardana. Altres exemples són les danses ballades pels esbarts dansaires, per exemple, l’obra del ballet popular.
És una entitat fundada a Barcelona l’any 1950, actualment reconvertida en una federació modal que forma part de la confederació Sardanista de Catalunya. Està integrada per una cinquantena d’entitats sardanistes i de dansa tradicional majoritàriament són esbarts.
Algun exemples de les danses tradicionals catalanes: Ball de bastons, ball de cossis i la bolenguera.
Per el que fa a Europa, abunden les danses tradicionals populars, moltes d’elles han estat integrades a la dansa clàssica, sovint d’una manera més refinada o estilitzada, en especial a l’anomenada dansa de caràcter, dins del clàssic. És el cas de la tarantel.la i de la polca.
A la Península Ibèrica, algunes com el bolero van passar pel tamís del clàssic a l’escola bolera. La dansa clàssica espanyola inclou des de l’escola bolera, a més del flamenc refinat o estilitzat, fins a la dansa clàssica. Aquestes danses tradicionals, tant si han estat incloses a danses acadèmiques com si no, es ballen també en manifestacions culturals populars diverses.
Alguns exemples de les danses tradicionals europees serien el kalamatianos, la muinyera i les danses bàsiques.
Comentaris recents