Actualment la persones amb 30 anys continuen vivint a casa dels seus pares. I no es queden per comoditat, sinó perquè tenen aquesta dificultat d’independitzar-se. 

Els joves d’abans acabaven la carrera, buscaven un treball i quan ja tenien una mica de diners marxaven a viure sols. Cosa que ara és molt complicat a causa de les dificultats de tenir un treball fix, poder estalviar, tenir un bon sou i ja ni parlem dels alts preus de l’habitatge. 

A aquests joves no sols els estan tallant sortides per a poder independitzar-se, si no que tampoc els li estan donant oportunitats de poder pensar per si mateixos, de poder organitzar la seva la seva vida, de poder gestionar les seves necessitats…

I no sols això, sinó que hi ha moltes persones que necessiten independitzar-se perquè han d’anar a estudiar a una altra ciutat, els ofereixen oportunitats úniques per a ells en altres llocs del món i són incapaços d’acceptar-les per aquest problema.

És tan complicat que molts joves d’avui dia han de compartir pis amb 3 o 4 persones més per a poder sortir es casa dels seus pares. I tot això ve a partir dels salaris baixos que tenen alguns, de la inestabilitat laboral que està havent-hi actualment, i sobretot els alts preus dels habitatges.

En aquest gràfic podem veure quina és la situació d’emancipació juvenil (de 16 a 34 anys) a Espanya.  Es pot veure com un 55,2% dels joves no estan emancipats, com el 27,6% comparteixen habitatge amb altres joves, i només un 16,3% han pogut emancipar-se.