El dia 23 de setmbre, a les 9 del vespre, vaig anar a un partit que em feia molta il·lusió, juntament amb la meva família i amics, perquè jugava la selecció del Marroc, el meu origen. L’assistència va ser possible perquè jugaven al camp de l’Espanyol.
Vam anar al camp a les 7, quan sortíem del pàrquing, vam trobar molta gent animant fora del camp, la majoria eren d’origen marroquí i estaven tots ballant, tots contents amb banderes, fent-se fotos, va ser una experiència molt xula. Van ser les 8:15 i ja tothom estava entrant, vam anar a la fila, van passar uns 15 minuts i vam entrar. La meva germana va veure el camp i va flipar, veia les grades ,el camp i l’animació de la gent i ella estava acostumada a veure un partit meu sense equelles grades i sense tanta gent.
El que em va semblar més estrany és que no hi havia tants xilens, mentre que de marroquins n’hi havia molts, l’estadi semblava de color vermell per les samarretes vermelles. Quan el Marroc va marcar el primer gol, tots els del camp vam cridar, va ser espactacular. Va passar una estona i un jugador del Xile va cometre una falta dins l’àrea que va ser penal, el qual va anar a xutar un jugador que es diu Boufal, van passar uns 10 segons, l’àrbitre va pitar i va marcar un golàs que va ser el 2 a 0 definitiu.
Comentaris recents