La pel·lícula del Joker ha sigut un gran èxit gravat als Estats Units aquest any (2019). La pel·lícula sobretot és un drama psicològic que explica la vida d’Arthur i el que li va passant fins que es converteix en el Joker que coneixem avui en dia. La pel·lícula té molts matisos que no et revela directament però que pots deduir de manera indirecta.
El director d’aquesta gran pel·lícula va ser en Todd Phillips, amb la gran actuació de Joaquin Phoenix, també amb un molt bon guió fet per Todd Phillips i Scott Silver, i amb una música i fotografia impressionants amb Hildur Guðnadóttir i Lawrence Sher.
Arthur (Joker) viu a Gotham amb la seva mare, i l’única motivació que té a la vida és fer riure la gent, treballa de pallasso en petits treballs però té problemes mentals que fa que la gent el vegi com un rara avis i per tràgics fets acaba agafant odi a la societat per com el veu i el tracta.
Opinió i observacions (amb spoilers): Primer de tot m’ha agradat molt com ha anat canviant el personatge d’ Arthur (Joker) al llarg de la pel·lícula. Es presenta com una persona que pateix un trastorn que li impedeix transmetre el seu sofriment d’altra manera que no sigui rient, a causa de la seva mare adoptiva que té narcisisme, patologia que li impedeix percebre el dolor del seu fill i l’obliga sempre a riure.
Ell al principi era una bona persona, prova d’això n’és quan veu que tres treballadors es fiquen amb una noia, ell reacciona rient (sofrint), veu que no està bé, distingeix allò que té de bo i allò que té de dolent. Al final els acaba matant per la pressió del mal dia acumulat però encara no s’ha convertit en el Joker.
Una altra prova d’això és quan va a veure a Bruce (Batman de petit) i està a punt de matar el guàrdia, però al final no ho fa perquè sap que pot ser dolent pel nen que el vegi matant algú.
També molta gent creu que Arthur es converteix en Joker quan descobreix els abusos de la seva mare, però no, encara seguia sent Arthur (més tocat cada vegada), cal recordar que el Joker sí que és un psicòpata, però en aquell moment no ho era encara, prova d’això és quan el van visitar dos antics companys de feina i va matar el company que el tractava malament però no va matar el company que l’havia tractat sempre bé.
Arthur es va acabar de convertir en el Joker quan el seu ídol de la televisió el va rebutjar perquè no l’entenia i va veure que a ell no li importava la gent com ell.
Cal mencionar una cosa important de la pel·lícula: la societat en la qual vivia. Una societat molt malalta que donava suport abans a un criminal que a la llei, per no remarcar com de malament tractava la gent com ell.
Veient opinions d’altres professionals de la conducta humana com són els psicòlegs, vaig llegir una frase que em va fer pensar molt, espero que us faci pensar també i veure un altre punt de vista.
“Los villanos tienen un conocimiento más descarnado y real del hombre. Los héroes son unos optimistas antropológicos.”
Comentaris recents