Actualment, els adolescents i els adults joves estan en el punt de mira pel seu comportament durant la pandèmia del coronavirus. La principal solució la tenim a casa. Abans hem d’entendre com a societat que no hem de criminalitzar l’adolescent o l’adult jove si el que pretenem és que prengui consciència i respongui amb responsabilitat.

Les persones necessitem relacionar-nos. Amb això vull conscienciar del fet que la responsabilitat col·lectiva i compartida que tenim com a societat per evitar les conductes irresponsables és important. Una mala conducta social (sense posar-hi etiqueta d’edat) es pot corregir si emprem tots els mecanismes necessaris.

No podem demanar que el jove no quedi amb els seus amics si nosaltres estem organitzant, per exemple, barbacoes amb més de sis persones que no conviuen amb nosaltres. I aquí és on hem de canviar la visió i treballar per la coherència. Reflexionar sobre les conductes d’un mateix costa molt, ja que genera frustracions, però tindrà èxit si hi treballem plegats.  La solució consisteix en l’educació socioemocional, que hem de fomentar des de casa a través del diàleg.

Alguns consells que podem seguir per treballar a casa amb els adolescents podrien ser:

-No quedar tant sovint amb els amics.

-Si quedem amb els amics utilitzar la mascareta i respectar la distància de seguretat.

-Rentar-se les mans cada vegada que arribem a casa o desinfectar-nos les mans amb gel hidroalcohòlic si estem al carrer i toquem alguna cosa que creiem o que sabem que l’ha pogut tocar molta gent.

La manera de fer arribar el risc del coronavirus als joves és que les institucions han de preveure que cal reinventar-se per fer arribar aquests missatges als joves, amb polítiques de joventut que els resultin eficaces i en les quals ells siguin els protagonistes.

Els canals de comunicació que s’han d’utilitzar no són les notícies, les rodes de premsa ni les pàgines web oficials. Tampoc el Facebook ni el Twitter, perquè són xarxes en què estan registrats els pares. Cal que arribin als joves mitjançant l’ús de  les xarxes comunicatives i el llenguatge que utilitzen. 

Tot això ens permet seguir endavant i preguntar-nos: “I ara què haig de fer?” El que cal és que continuem sent tots responsables dels nostres actes i evitem conductes que ens puguin afectar com a societat, sense criminalitzar ni jutjar a ningú. Més aviat hem d’ ajudar a canviar aquestes males conductes, perquè, d’aquesta situació en podem sortir si fem les coses bé.