Entre el 22 i el 24 de juny de 2010, en el campionat de Wimbledon, el tennista nord-americà John Isner i el francès Nicolas Mahut van disputar el que és anomenat el partit més llarg de la història del tennis, tant en temps (11 hores i 5 minuts) com en jocs disputats (183).
Per què va ser tan llarg?
La trobada de la primera ronda de Wimbledon, havia començat un dimarts, amb empat a dos sets. Després d’interrompre’s per falta de llum, el joc va continuar el dimecres amb un cinquè set que va arribar a 59-59 després de 7 hores i 6 minuts de joc.
El joc va ser interromput una altra vegada per falta de llum i es va continuar el dijous fins que, després de més d’una hora de joc, Isner, 19 en el rànquing mundial de l’ATP( Associació de Tennistes Professionals), va guanyar al seu rival francès Mahut.
El cinquè i últim set va durar un total de 8 hores i 11 minuts.
Aquell camp va despertar la sorpresa i l’admiració de molts participants d’aquest esport.
Comentaris recents