El conflicte: un espai de possibilitats
Per Sònia Moya.
* L’Institut Lacetània de Manresa disposa des de fa més de deu anys del Servei de Mediació, que l’equip directiu va decidir potenciar amb la creació, el curs 2023-2024, de l’equip de mediació, actualment format per 20 membres
* El curs passat el van batejar amb el mot en basc per dir rosella, considerada un símbol de la pau en algunes cultures i que és una metàfora de la resiliència
Relacionar-se no és fàcil. Ho sap qualsevol persona que hagi intentat teixir un vincle al llarg de la seva vida. Compartir espais, projectes, frustracions i il·lusions fa que s’escurcin les distàncies entre nosaltres i que els límits es dilueixin. Això és una font inesgotable de possibilitats, un espai per a l’oportunitat d’aprofundir o d’anar més enllà si tenim valentia i creativitat. Però, també s’hi crea un buit on no arriba fàcilment la lògica, petits racons on el sentit comú de vegades es barreja amb la pressa del dia a dia, les inseguretats, les passions, i apareix amb freqüència el conflicte.
Malauradament, el conflicte, sovint, es considera un problema, quelcom monstruós que cal témer, perquè fa mal. I és ben cert que, de mal, en fa. El que sovint oblidem, però, és que el conflicte ens obre les portes d’allò que som per poder mirar cap a allò que també volem o podem ser. A través del conflicte podem desencallar rutines estèrils, comprendre incomoditats soterrades, aprendre del dolor i, sobretot, practicar en la recerca de solucions. És cert que els incendis fan por, però també és veritat que, de vegades, per poder començar de nou cal cremar allò que existia abans. Tenir un conflicte no és llençar-nos despietadament a la foguera, sinó atrevir-nos a saltar a les flames per mirar de cremar allò que ja no servia i trobar en el que en surti una millor versió de nosaltres mateixos/es.
L’inici de tot
L’institut és un dels llocs on el nostre jovent passa més hores a la setmana. És lògic que hi hagi conflictes. Passem molt temps en comú intentant aprendre això tan difícil que és viure i, entre la complicació d’algunes matèries i la no menys fàcil convivència, la guspira salta a la mínima que ens despistem. Zero alarmes: per això hi som la resta. Al Lacetània entenem el conflicte com una oportunitat per empatitzar i créixer al costat dels altres. Per això tenim des de fa més de deu anys el Servei de Mediació, engegat per primer cop pel Jaume Esquius i continuat per la Idoia Hernaiz, també formadora de Comunicació No Violenta (CNV) fora del centre. El seu mestratge, l’interès de part del professorat per la CNV i l’Enfocament Global Restauratiu, i el clar posicionament del centre contra la violència des de fa anys, va fer que l’equip directiu es plantegés la possibilitat de donar més espai i protagonisme a aquesta mirada envers l’alumnat i, al capdavall, la societat en general. Per això el curs 2023-2024 es va engegar la creació de l’Equip de Mediació, actualment format per vint membres (quatre membres del professorat, i 16 estudiants d’entre 3r d’ESO i 1r de batxillerat).
Una cocció lenta
La cocció ha estat lenta, com el bon menjar. Primer, vam dedicar unes hores a formar l’equip de mediació, especialment en CNV i escolta activa. Érem conscients que hi havia moltes maneres de fer les coses, però que el que ens havia funcionat fins llavors valia la pena transmetre-ho a tot l’equip. Al llarg dels mesos següents ens vam anar reunint periòdicament per anar atenent les necessitats de l’equip de mediació: formació per a les noves incorporacions, espais d’assemblea, propostes de simulacre de mediació, pràctiques de l’alumnat amb el professorat més experimentat, etc.
A finals del curs passat, després de parlar sobre la importància de posar nom a les coses, i d’identificar-nos amb allò de què formem part, vam decidir batejar l’equip de mediació. Vam voler que la imatge de la rosella ens representés, considerada símbol de la pau en algunes cultures, però també metàfora de la resiliència, com a planta adventícia que és. Vam voler buscar-li un nom que sonés especial, i després de sotmetre-ho a votació, vam triar el nom d’Amatxoa, que vol dir «rosella» en basc. La Bella, companya de 4t ESO coneguda per la seva creativitat, i amb la generositat que la caracteritza, va dissenyar-ne un logo que ens vaagradar tant que vam decidir fer-ne samarretes per a tot l’equip.
La difusió
Una de les tasques importants que hem fet durant el curs és la difusió del Servei de Mediació. Ens vam organitzar en petits grups, i tots els membres de l’equip van col·laborar en un passa-classes per tot el centre destinat a explicar amb detall quin era el funcionament d’aquest servei. I la cosa és ben senzilla: el servei de mediació el pot fer servir qualsevol persona del centre quan té un problema amb una altra persona del centre. No té més. Només cal posar-se en contacte amb l’equip de mediació -en persona o a través del correu mediacio@lacetania.cat– i s’activa el protocol. El servei el poden demanar directament les persones afectades o el professorat que n’estigui al càrrec.
Les persones implicades seran entrevistades per separat en un espai segur on se les escoltarà sense judici, amb privacitat i amb el temps que calgui, atenent, sobretot, les emocions i les necessitats que el conflicte hagi despertat.
Un cop s’hagi parlat amb cadascun dels membres implicats, es donarà espai per a la conversa conjunta, si tothom hi està d’acord. Serà el moment de trobar solucions per reparar el mal causat, a través de l’escolta i de l’empatia, i amb l’ajuda en segon terme de la persona mediadora.
El poder de l’empatia
Tot i que no hi ha fórmules màgiques, hem de dir que són sorprenents els resultats que observem en l’alumnat. Tant les persones que han entrat en conflicte i han tingut l’oportunitat de sentir-se escoltades, com l’alumnat que ha pogut participar d’alguna mediació com a persona facilitadora, s’adonen del poder de l’escolta, de posar-nos en el lloc de l’altre/a, d’acollir el dolor sense jutjar-lo, i de comprendre que tothom és humà i que equivocar-nos forma part del joc. És emocionant tractar de donar un cop de mà en els conflictes entre persones, sobretot, quan tenen ganes sinceres de resoldre les seves diferències. I és innegable que aprenem molt a l’aula, però que, fora, si ens escoltem i ens mirem als ulls, l’aprenentatge no té fronteres.