En el marc de la participació del nostre centre en el projecte Manresa-Mauthausen,
i com a justificació de les diferents actuacions impulsades durant aquest curs, es
presenta aquesta memòria que recull l’itinerari pedagògic de memòria democràtica
realitzat.

Coincidint amb els actes de commemoració del 50è aniversari de la mort del dictador
Francisco Franco, aquest projecte ha estat el motor per dissenyar un conjunt
d’activitats concebudes per impactar en tota la comunitat d’estudiants de l’institut. Si
bé el projecte Manresa-Mauthausen està vinculat de forma específica amb un grup
seleccionat d’alumnes de 1r de Batxillerat, l’estratègia de l’Àrea de Ciències Socials
ha estat fer extensives les accions principals a la totalitat de l’alumnat. Aquesta línia
de treball s’ha articulat a través de dos grans eixos curriculars perfectament
integrats: d’una banda, vinculant 1r de Batxillerat en el marc de la matèria d’Història
del Món Contemporani i, de l’altra, integrant la totalitat de l’alumnat de 2n de
Batxillerat a través de la matèria d’Història. L’objectiu compartit ha estat aprofundir
en el coneixement de la dictadura franquista, la repressió política i la lluita per les
llibertats democràtiques des d’una perspectiva transversal i connectada.

Pel que fa a 1r de Batxillerat, aquestes activitats s’emmarquen plenament en els
objectius fonamentals del projecte Manresa-Mauthausen i en el currículum
d’Història del Món Contemporani, ja que permeten comprendre el context històric
global que va provocar l’exili de milers de republicans i, posteriorment, la deportació
de molts d’ells als camps de concentració nazis, especialment a Mauthausen.
D’aquesta manera, tot l’alumnat del curs pot establir una connexió directa entre el
feixisme internacional, la repressió franquista, l’exili republicà i la persecució
exercida pel règim nazi, tot fomentant una reflexió crítica sobre la defensa dels drets
humans i els valors democràtics.

Al novembre, i aprofitant l’efemèride del 20 de novembre, es va desenvolupar una
activitat de sensibilització adreçada a tot l’alumnat de la matèria d’Història del món
contemporani a 1r de Batxillerat, amb l’objectiu de desenvolupar eines per
interpretar críticament el període de la dictadura franquista. L’activitat consistia en
el desmuntatge d’alguns dels principals mites encara presents sobre la dictadura.
Mitjançant la visualització de diversos materials audiovisuals i documentals, els
estudiants van poder analitzar aspectes com la repressió política exercida pels
aparells policials del règim, les tortures a la Dirección General de Seguridad, els
afusellaments al Camp de la Bota, els treballs forçats dels presos polítics,
l’existència de fosses comunes encara pendents d’exhumació i la repressió
específica exercida contra les dones a través de la Sección Femenina i altres
mecanismes de control social.

Per tal de donar la projecció comunitària esmentada i estendre aquesta reflexió a
tot l’institut, l’Àrea de Ciències Socials va dissenyar i instal·lar, de forma paral·lela,
un gran mural situat al vestíbul de l’entrada del centre durant els mesos d’octubre i
novembre. En aquest espai públic s’exposaven de forma clara diferents afirmacions
falses o tòpics habituals sobre el règim, acompanyats de la seva corresponent
justificació històrica i científica. Aquesta intervenció institucional va permetre
interpel·lar directament la comunitat educativa (ESO, Batxillerat, Cicles Formatius i
professorat), promovent el debat informat a l’entorn de la data de la mort del
dictador.
En consonància amb aquesta acció de centre, la totalitat de l’alumnat de 1r de
Batxillerat va treballar a l’aula amb un recurs didàctic articulat en format de 50 fitxes,
un material exhaustiu elaborat pel Grup de treball Guerra Civil, Exili i Memòria
Democràtica dels Camps i Entorns d’Aprenentatge, titulat 50 raons de perquè amb
Franco no es vivia millor. Els estudiants van analitzar de forma crítica aquestes fitxes
per extreure’n dades estadístiques, econòmiques i socials rigoroses, completant així
el seu propi procés d’indagació i desmuntatge de relats revisionistes.

D’altra banda, i com a acte central a l’institut el mateix dia 20 de novembre, també
vam dur a terme una conferència i debat impartida per la militant comunista i
antifranquista Cristina Farré, autora del llibre Ho vam donar tot, celebrada de forma
conjunta amb la totalitat de l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat. La conferència va
permetre conèixer de primera mà el testimoni d’una persona que va participar
activament en la lluita antifranquista. Cristina Farré va explicar la seva experiència
vital com a militant clandestina durant els darrers anys de la dictadura, la seva
detenció l’any 1970, les tortures sofertes a la Dirección General de Seguridad,
l’empresonament al Penal d’Alcalá de Henares, la repressió exercida contra els
moviments democràtics, així com el seu posterior exili a Algèria, Colòmbia i Cuba
abans del retorn a Catalunya. La conferència també va servir per contextualitzar les
conseqüències de la Guerra Civil, l’exili republicà, la continuïtat de la repressió
durant el franquisme i les dificultats del procés de transició democràtica. A partir del
relat autobiogràfic de la ponent, la totalitat de l’alumnat va poder comprendre la
dimensió humana dels processos històrics treballats a l’aula i valorar el paper de les
persones que van defensar les llibertats democràtiques davant la repressió.
Finalitzada la conferència, es va obrir un ampli torn de preguntes en què els alumnes
van poder dialogar directament amb la ponent, plantejant diverses qüestions sobre
la repressió franquista, la clandestinitat, la presó, l’exili, la memòria històrica i la
importància de preservar el testimoni de les víctimes. Aquest espai de debat va
afavorir una participació molt activa de l’alumnat i va consolidar els aprenentatges
assolits.

El segon trimestre va marcar l’inici d’una fase d’activitats de caràcter més vivencial,
connectant el projecte amb l’entorn comunitari de la ciutat. El dia 27 de gener de
2026, el grup seleccionat d’alumnes de 1r de Batxillerat que participen directament
en el projecte Manresa-Mauthausen es va sumar als joves dels altres centres
educatius de Manresa per assistir a l’acte institucional del Dia Internacional en
Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i la prevenció dels crims contra la humanitat.
En el marc d’aquesta commemoració ciutadana, va tenir lloc una ponència de
l’arqueòleg forense René Pacheco. L’impacte de la seva intervenció sobre la

repressió material i la recuperació de fosses comunes va motivar que, des de
l’institut, es plantegés la necessitat de portar aquesta experiència a les nostres aules
de forma estesa, fent-la accessible a tot l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat (inclosos
tots aquells estudiants de primer que no havien pogut assistir a l’acte institucional
del gener).

Abans que es formalitzés aquesta ponència de centre, el dia 20 de març es va
realitzar la sortida didàctica als espais històrics de la Batalla de l’Ebre, una activitat
en la qual va participar la totalitat de l’alumnat de 2n de Batxillerat com a part dels
continguts curriculars de la matèria d’Història. El fet de trepitjar els escenaris reals
on es va lliurar el conflicte va permetre als estudiants de segon curs consolidar
l’estudi acadèmic d’aquest bloc temàtic des d’una aproximació directa al paisatge i
al territori com a documents històrics vius.

Aquesta experiència sobre el terreny es va complementar i tancar de manera
impecable només cinc dies després, el 25 de març, amb la celebració de la
conferència específica de René Pacheco al nostre centre en el marc de les Jornades
Lacetània, oberta ara sí a la totalitat dels alumnes de Batxillerat. Per a la totalitat de
l’alumnat de 1r de Batxillerat, la xerrada va significar retrobar-se amb la recerca
forense iniciada al gener i aprofundir en el bloc internacional d’Història del Món
Contemporani. Per al grup de 2n de Batxillerat, en canvi, la xerrada va actuar com
l’ancoratge teòric i científic perfecte per dotar de significat i dades de camp tot el que
havien observat feia pocs dies a les Terres de l’Ebre dins de la matèria d’Història.
En la seva ponència, Pacheco va detallar el procés d’exhumació com una eina
d’evidència històrica i de reparació, establint un vincle crític amb la passivitat de
determinades autoritats judicials i polítiques actuals de l’Estat Espanyol davant
d’aquest deute històric, fet que va generar un intens debat a l’institut sobre la
impunitat, la justícia durant la Transició i en l’actualitat i la vigència dels drets
humans.

Les activitats desenvolupades han contribuït de manera significativa als objectius
educatius de l’institut i, de manera molt específica, a la justificació de les fites del
projecte Manresa-Mauthausen. Han permès que l’alumnat adquireixi una
comprensió més profunda dels mecanismes de repressió dels règims totalitaris, del
vincle existent entre la dictadura franquista, l’exili republicà i la deportació als camps
nazis, així com de la importància de la defensa dels drets humans, la democràcia i
la memòria històrica.

El contacte directe amb els testimonis, l’anàlisi del territori i el diàleg personalitzat
amb un professional de la recerca científica han aportat un elevat valor pedagògic,
científic i emocional al projecte, afavorint una aproximació més vivencial als
continguts treballats. Així mateix, l’exposició del mural impulsat per l’àrea de
Ciències Socials al vestíbul ha fet partícip tot el centre d’aquesta commemoració,
reforçant el compromís col·lectiu de l’Institut Lacetània amb la preservació de la
memòria democràtica, els objectius de la xarxa de centres de Manresa i la prevenció
de qualsevol forma de totalitarisme, intolerància o vulneració dels drets fonamentals.