Nadal és una època marcada per la diversitat: més enllà dels arbres decorats i els regals, cada regió del món celebra la festa amb costums únics que reflecteixen la seva història i cultura. Les tradicions poden variar molt, i algunes poden semblar estranyes. Tanmateix, totes elles tenen un valor simbòlic per a la gent que les celebra.
Caga Tió (Catalunya, Espanya)
És una tradició on un tronc amb cara i barretina —el “Tió”— és portat a casa durant el mes de desembre. Els nens li donen menjar i el cuiden. La nit de Nadal (o la vigília), els nens colpegen el tronc amb bastons mentre canten cançons — i el “Tió” “caga” regals i dolços. És una tradició molt diferent del Pare Noel o els Reis, i molt practicat en Catalunya.
Ternyines a l’abre de nadal (Ucraïna i Europa de l’Est)
Segons una llegenda popular, una família pobra no podia decorar un arbre per Nadal, però a la nit les aranyes hi teixiren unes teranyines tan boniques que a la llum es van convertir de plata i or. Aquest acte va portar fortuna a la família. Des de llavors, és costum decorar els arbres de Nadal amb teranyines artificials o ornaments d’aranya en alguns indrets d’Europa de l’Est, com Ucraïna. Aquesta tradició representa esperança i sort.
Amagar escombres la vigília de Nadal (Noruega)
A la nit de la vigília de Nadal, a Noruega és tradició amagar totes les escombres de neteja. La creença popular diu que aquella nit surten bruixes o esperits — i podrien fer servir les escombres per volar, causar trastorns o fer malifetes.És una tradició que combina l’esperit nadalenc amb supersticions i folklore antic norueg.
Krampus / Krampusnacht (Europa central — Àustria, Alemanya, etc.
Aquesta tradició contrasta molt amb la imatge moderna i amable de Santa Claus: el “Krampus” és una criatura demoníaca (amb banyes, aspecte terrorífic) que, segons la tradició, castiga els nens que s’han portat malament. A mitjans de desembre (especialment nit del 5 al 6 desembre), en alguns pobles es fan desfilades ,conegudes com a “Krampuslauf”, on gent disfressada de Krampus recorre carrers espantant la gent. Aquesta tradició prové del folklore antic i busca reforçar, d’una manera temible, la idea de bon comportament als nens abans de les festes.
Pollastre fregit al Japó el 24-25 de desembre
Al Japó és molt habitual celebrar el Nadal menjant pollastre fregit. Aquesta costum va començar fa dècades i s’ha convertit en una tradició tan popular que moltes famílies reserven els menús amb dies d’antelació. El sopar nadalenc, en comptes de ser un àpat tradicional, sovint consisteix en un menú especial de pollastre que es comparteix en família.