Aquesta és una entrevista que li hem fet al nostre professor David, que ens fa llengua i literatura catalana. Li hem preguntat com ha canviat la vida amb la tecnologia en els últims 20 anys, i ens ha explicat la seva experiència i com ho ha viscut ell.

Com era la teva vida abans que existissin els telèfons intel·ligents i internet?

Bàsicament com ara. Però quan volies fer una cerca sobre algun tema, per exemple per fer un treball, exercicis,… era diferent. Per força havies de recórrer als mitjans impressos: enciclopèdies, llibres, diaris, revistes especialitzades… Això volia dir dues coses: que t’havies de moure (físicament) i que la informació no era immediata.

Recordes quan vas fer servir un ordinador per primera vegada? Com va ser aquella experiència?

 Era tota una novetat. Bàsicament molta més comoditat. El feia servir com a processador de textos, és a dir, per substituir la tradicional màquina d’escriure de tota la vida. Abans amb la màquina d’escriure els treballs que s’havien de fer per a l’escola o l’institut eren força feixucs. 

L’ordinador suposava una autèntica revolució: en primer lloc, per un tema purament físic, perquè el fet de teclejar era molt més suau i còmode, podies rectificar una errada sense que es notés en el paper (ja que era al final quan imprimies), et permetia seleccionar una paraula, frase,… i tornar-lo a copiar automàticament sense haver-lo de teclejar. Una altra opció important era que podies guardar el treball fet i tornar a reprendre’l quan volguessis.

Quins canvis has notat en la manera de comunicar-te amb la família i els amics?

 La comoditat i la immediatesa són evidents. A més et permet enviar documents, vídeos, … I arran de la Covid també vàrem descobrir una nova utilitat: les vídeoconferències (meet). Ara, jo personalment, per mantenir converses llargues amb familiars molts cops continuo fent servir el telèfon fix.

Et sembla que abans la gent passava més temps junts sense pantalles?

Evidentment. Ara quedes amb amics i amigues en un lloc  (un bar, un restaurant…) i tothom està més pendent de mirar el mòbil que d’interactuar.

Fas un viatge, posem per cas a Barcelona amb el tren, i veus que la gent tota l’hora està pendent del mòbil, la tablet o l’ordinador sense importar-li el paisatge o el passatger que té assegut al costat…

Hi ha alguna tecnologia nova que t’hagi impressionat especialment? Per què? 

La universalització d’internet i el telèfon mòbil. Internet és un pou d’informació. El que passa és que s’ha de saber emprar. Cal saber destriar el gra de la palla. Vull dir que també, i cada cop més, hi ha fake news, informacions no contrastades que poden ser (o no) intencionadament falses,… S’ha d’anar a fonts fiables i solvents. No tot el que surt a internet és vertader.

Trobes a faltar alguna cosa de com era la vida abans de tanta tecnologia? 

La paciència. Tota la tecnologia d’avui en dia ens du inevitablement a una immediatesa constant, frenètica àdhuc malaltissa. Tot és necessari “al moment”. Doncs bé, si la informació no es té immediatament no passa res. Abans, com que costava més d’obtenir-la també es valorava més l’esforç que aquest fet suposava. Ara es menysprea.

Com ha afectat la tecnologia la teva feina o el teu dia a dia?

Positivament. Facilitant la tasca docent, d’aprenentatge, la relació amb companys/es de feina, alumnes…  Sentint la gent estimada més propera.

Utilitzes les xarxes socials? Què n’opines?

No. No m’interessen.

Creus que els joves d’avui depenen massa de la tecnologia? 

Sí. Se n’està abusant. La setmana passada hi va haver una apagada general d’electricitat. No tots els efectes varen ser negatius. Molts joves van (re)descobrir jocs de taula dels pares o dels avis, i varen comprovar que també s’ho podien passar bé jugant amb la família i/o entre amics. Que també es podia gaudir sortint a passejar. I fins i tot amb una cosa impensable: no fent res.

Si poguessis recuperar alguna cosa del passat que s’ha perdut amb la tecnologia, què seria?

 Una relació més humana entre les persones. Sovint, contra el que hom pot pensar, la tecnologia més que unir-nos ens aïlla. Fa tornar-nos més egoistes. I podem veure els estralls que causa en el jovent del Japó. Per no parlar de l’ús pervers de la IA… 

Com deia el gran bisbe Pere Casaldàliga, i avui en dia encara més que mai: cal humanitzar la humanitat. 

Moltes gràcies pel teu temps.