Les serps són rèptils fascinants que pertanyen al grup dels escatosos, com els llangardaixos. Tenen el cos allargat, no tenen potes i es caracteritzen per tenir la pell coberta d’escates. Es poden trobar en molts llocs del món, excepte en regions molt fredes com Alaska, Groenlàndia o l’Antàrtida. 

Hi ha més de 2.900 tipus diferents de serps, i totes comparteixen algunes característiques comunes, com una llenguabífida que utilitzen per olorar, i el fet que canvien de pell de tant en tant, cosa que s’anomena muda. Encara que no tenen parpelles ni orelles, poden percebre vibracions a través del terra, cosa que les ajuda a detectar les seves preses. Pel que fa a l’alimentació, totes les serps són carnívores i cacen animals com ratolins, ocells, sargantanes o peixos.

Tenen una mandíbula molt flexible, la qual cosa els permet empassar-se preses més grans que el seu propi cap. Per moure’s, llisquen el cos de manera ondulada. Les serps també són molt diverses pel que fa a la seva mida i els seus hàbits. Algunes espècies són grans i poderoses, com les boes i les pitons, que són serps constrictores que maten les seves preses escanyant-les.

Altres, com les cobres, mambes i corallins, pertanyen a la família Elapidae i són conegudes per ser molt verinoses, cosa que les converteix en una amenaça per a altres animals i per als humans. D’altra banda, les víbores, de la família Viperidae, també són verinoses i tenen ullals llargs que els permeten injectar verí a les seves preses. Dins el món de les serps també trobem espècies marines, com les serps marines de la família Hydrophiidae, que són verinoses i passen la major part de la seva vida dins l’aigua. A més, algunes serps, com les de la família Leptotyphlopidae, són subterrànies i de mida molt petita. Aquestes s’alimenten d’insectes i cucs de terra, i són difícils de veure perquè viuen enterrades.

Al llarg de la història i en diferents cultures, les serps han tingut significats diversos. En algunes religions, com la judeocristiana, simbolitzen el mal, com en la història d’Adam i Eva. En altres cultures, però, són vistes com a símbols de protecció, saviesa o eternitat, com l’Ouroboros, la serp que es mossega la cua.